Rostres de Roma: retrats romans del Museo Arqueológico Nacional
2009
Tríptico
[page-n-1]
DE
OSTRES
OMA
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
València
Museu de Prehistòria
Imprès en paper reciclat. La CAM contribueix a la defensa del medi ambient. D.L.:
Sarcòfag amb retrat infantil
Marbre
Segon terç segle III
DE
OSTRES
OMA
DE
OSTRES
OMA
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
L'exposició Rostres de Roma, organitzada pel Museu
Arqueològic Nacional amb peces procedents del seu fons
i patrocinada per Caja Mediterráneo, ofereix l'oportunitat
única de contemplar de manera unitària exemples de retrats,
bustos, caps i sarcòfags que ens desvelen alguns secrets de
la societat romana, obres que cronològicament van des del
segle I a.C. fins a mitjan segle III de la nostra era. Aquesta
col•lecció està formada per un excepcional conjunt de 15
retrats imperials que representen les dinasties més importants
que van dirigir l'imperi Romà: la dinastia Júlia-Clàudia, la
dels Flavis, els Antonins i els Severs. Destaquen en aquest
conjunt les extraordinàries estàtues sedents de l'emperadriu
Lívia i del seu fill, l'emperador Tiberi. A aquests s'afegeix un
conjunt de 15 retrats privats, entre els quals s'inclouen peces
relacionades amb l'àmbit funerari, com sarcòfags i esteles.
Del 2 d'abril al 28 de juny de 2009
Tel.informació 96 388 35 65 / 96 388 35 87
Visites concertades 96 388 35 79
De dimarts a diumenges, de 10 a 20 hores
www.museuprehistoriavalencia.es
Entrada gratuïta
Estàtua sedent de Lívia. Marbre. Anys 14-19.
C/ Corona, 36
València
MUSEU DE PREHISTÒRIA
Corona, 36
El retrat era un element essencial de la cultura romana i una
de les seues grans contribucions artístiques. Era la imatge del
poder, d'aquells qui van regir el destí de l'Imperi. Però també
mostrava la dimensió humana dels seus habitants, del ciutadà.
El seu ús es va estendre per totes les províncies de l'Imperi i
va representar totes les classes socials, des del patrici fins al
llibert, des del senador fins al magistrat d'una petita ciutat
provincial. Homes, dones i infants eren esculpits seguint els
dictats de modes establides a la capital de l'Imperi per la
cort imperial, per a perpetuar la seua memòria i construir la
romanitat, la pertinença a la cultura de Roma.
[page-n-2]
DE
OSTRES
OMA
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
Bust de jove romà.
Marbre. Anys 108-117
Retrat de Neró.
Marbre. Anys 50-54
Retrat de Luci Ver.
Marbre. Anys 161-169
L'EXPOSICIÓ ESTÀ ESTRUCTURADA EN TRES GRANS CAPÍTOLS:
MONARQUES I FILÒSOFS, que marca el punt de partida del
gènere en el món grec i la seua influència en el retrat
romà després de la creació del principat. En la Grècia
del segle V a.C. té lloc un fet artístic i sociològic d'una
importància transcendental: sorgeix per primera vegada
el retrat fisonòmic. Encara que es concep sota estructures
idealistes, s'hi apliquen algunes peculiaritats personals
del personatge representat i es fan els primers intents de
conferir una mínima expressivitat als rostres. La Grècia
del segle IV a.C. combinarà, en un equilibri perfecte,
expressivitat i idealisme, realisme mesurat i gust pel
«retrat de reconstrucció» destinat a immortalitzar autors
tràgics, poetes i filòsofs. La novetat conceptual més
important d'aquesta època serà la creació del retrat
oficial monàrquic, il•lustrat magníficament per les efígies
d'Alexandre Magne que va imaginar l'escultor grec
Lisip.
El punt de partida del retrat romà són les imatges «realistes»
de greus pensadors ancians i el retrat monàrquic, que
es desenvolupen llargament en les corts hel•lenístiques.
En època republicana, tots dos conceptes es juxtaposen
en una mateixa obra: el rostre es representa seguint la
tradició realista, mentre que el cos segueix les pautes del
nu heroic. Aquesta combinació es mantindrà com una
constant pròpia del retrat romà, que es consolidarà en
l'època imperial.
HISTÒRIA AUGUSTA, recull els retrats d'emperadors i
membres de diferents famílies imperials i mostra la funció
del retrat dins de la política i la societat romanes, i l'ús
que se'n va fer en els diferents períodes de l'Imperi.
És en època d'August quan es fixa el concepte del retrat
oficial. Si en l'època republicana, la multiplicitat de rostres
que compartien l'esfera pública representava l'oscil•lació
dels bàndols que conquerien el poder, el començament
del mandat d'August l'any 23 a.C. marca la identificació
unívoca del princeps amb l'estat. Aquest canvi conceptual
es reflecteix en un canvi estilístic. August crea un nou
model de retrat oficial que perdurarà fins a Neró, un
model classicista, que l'emperador considerava adequat
per a transmetre el missatge d'equilibri i harmonia que
volia comunicar a la societat romana.
La identificació del princeps amb el centre de poder de
l'Imperi va donar motiu a una gran demanda de retrats
seus, tant a Itàlia com a les províncies, que va tenir com
a conseqüència la primera indústria de la imatge política
de la història. La recepció de la nova concepció del
retrat, i del que la imatge simbolitzava, es va sustentar en
la ràpida difusió del culte imperial.
CIVES ROMANI, en l'últim apartat mostra el lloc que
ocupava el retrat en la vida de l'habitant de l'Imperi a
través de diferents fases vitals.
El retrat romà privat va nàixer en època de la República
amb una doble funció: honrava els ciutadans que havien
destacat en el servei a la ciutat mitjançant les escultures
en bronze que poblaven els espais públics, i mantenia
viva la memòria dels difunts de les famílies il•lustres de
l'urbs a través de les denominades imagines maiorum.
Després de la instauració de l'Imperi, l'ocàs de les
faccions aristocràtiques va marcar la fi de l'ostentació
pública de la imatge privada. No obstant això, aquestes
austeres imatges havien passat ja a simbolitzar l'essència
de la romanitat per als habitants de l'Imperi.
L'àmbit funerari oferia als ciutadans una gran quantitat
de possibilitats per a satisfer les seues necessitats
d'autorepresentació. Les tombes es van convertir, a
través de les esteles i els sarcòfags, en el lloc idoni per
a mostrar-se, ja que permetien a pràcticament totes les
classes socials poder estar representades.
[page-n-3]
DE
OSTRES
OMA
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
València
Museu de Prehistòria
Imprès en paper reciclat. La CAM contribueix a la defensa del medi ambient. D.L.:
Sarcòfag amb retrat infantil
Marbre
Segon terç segle III
DE
OSTRES
OMA
DE
OSTRES
OMA
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
L'exposició Rostres de Roma, organitzada pel Museu
Arqueològic Nacional amb peces procedents del seu fons
i patrocinada per Caja Mediterráneo, ofereix l'oportunitat
única de contemplar de manera unitària exemples de retrats,
bustos, caps i sarcòfags que ens desvelen alguns secrets de
la societat romana, obres que cronològicament van des del
segle I a.C. fins a mitjan segle III de la nostra era. Aquesta
col•lecció està formada per un excepcional conjunt de 15
retrats imperials que representen les dinasties més importants
que van dirigir l'imperi Romà: la dinastia Júlia-Clàudia, la
dels Flavis, els Antonins i els Severs. Destaquen en aquest
conjunt les extraordinàries estàtues sedents de l'emperadriu
Lívia i del seu fill, l'emperador Tiberi. A aquests s'afegeix un
conjunt de 15 retrats privats, entre els quals s'inclouen peces
relacionades amb l'àmbit funerari, com sarcòfags i esteles.
Del 2 d'abril al 28 de juny de 2009
Tel.informació 96 388 35 65 / 96 388 35 87
Visites concertades 96 388 35 79
De dimarts a diumenges, de 10 a 20 hores
www.museuprehistoriavalencia.es
Entrada gratuïta
Estàtua sedent de Lívia. Marbre. Anys 14-19.
C/ Corona, 36
València
MUSEU DE PREHISTÒRIA
Corona, 36
El retrat era un element essencial de la cultura romana i una
de les seues grans contribucions artístiques. Era la imatge del
poder, d'aquells qui van regir el destí de l'Imperi. Però també
mostrava la dimensió humana dels seus habitants, del ciutadà.
El seu ús es va estendre per totes les províncies de l'Imperi i
va representar totes les classes socials, des del patrici fins al
llibert, des del senador fins al magistrat d'una petita ciutat
provincial. Homes, dones i infants eren esculpits seguint els
dictats de modes establides a la capital de l'Imperi per la
cort imperial, per a perpetuar la seua memòria i construir la
romanitat, la pertinença a la cultura de Roma.
[page-n-2]
DE
OSTRES
OMA
RETRATS ROMANS
DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL
Bust de jove romà.
Marbre. Anys 108-117
Retrat de Neró.
Marbre. Anys 50-54
Retrat de Luci Ver.
Marbre. Anys 161-169
L'EXPOSICIÓ ESTÀ ESTRUCTURADA EN TRES GRANS CAPÍTOLS:
MONARQUES I FILÒSOFS, que marca el punt de partida del
gènere en el món grec i la seua influència en el retrat
romà després de la creació del principat. En la Grècia
del segle V a.C. té lloc un fet artístic i sociològic d'una
importància transcendental: sorgeix per primera vegada
el retrat fisonòmic. Encara que es concep sota estructures
idealistes, s'hi apliquen algunes peculiaritats personals
del personatge representat i es fan els primers intents de
conferir una mínima expressivitat als rostres. La Grècia
del segle IV a.C. combinarà, en un equilibri perfecte,
expressivitat i idealisme, realisme mesurat i gust pel
«retrat de reconstrucció» destinat a immortalitzar autors
tràgics, poetes i filòsofs. La novetat conceptual més
important d'aquesta època serà la creació del retrat
oficial monàrquic, il•lustrat magníficament per les efígies
d'Alexandre Magne que va imaginar l'escultor grec
Lisip.
El punt de partida del retrat romà són les imatges «realistes»
de greus pensadors ancians i el retrat monàrquic, que
es desenvolupen llargament en les corts hel•lenístiques.
En època republicana, tots dos conceptes es juxtaposen
en una mateixa obra: el rostre es representa seguint la
tradició realista, mentre que el cos segueix les pautes del
nu heroic. Aquesta combinació es mantindrà com una
constant pròpia del retrat romà, que es consolidarà en
l'època imperial.
HISTÒRIA AUGUSTA, recull els retrats d'emperadors i
membres de diferents famílies imperials i mostra la funció
del retrat dins de la política i la societat romanes, i l'ús
que se'n va fer en els diferents períodes de l'Imperi.
És en època d'August quan es fixa el concepte del retrat
oficial. Si en l'època republicana, la multiplicitat de rostres
que compartien l'esfera pública representava l'oscil•lació
dels bàndols que conquerien el poder, el començament
del mandat d'August l'any 23 a.C. marca la identificació
unívoca del princeps amb l'estat. Aquest canvi conceptual
es reflecteix en un canvi estilístic. August crea un nou
model de retrat oficial que perdurarà fins a Neró, un
model classicista, que l'emperador considerava adequat
per a transmetre el missatge d'equilibri i harmonia que
volia comunicar a la societat romana.
La identificació del princeps amb el centre de poder de
l'Imperi va donar motiu a una gran demanda de retrats
seus, tant a Itàlia com a les províncies, que va tenir com
a conseqüència la primera indústria de la imatge política
de la història. La recepció de la nova concepció del
retrat, i del que la imatge simbolitzava, es va sustentar en
la ràpida difusió del culte imperial.
CIVES ROMANI, en l'últim apartat mostra el lloc que
ocupava el retrat en la vida de l'habitant de l'Imperi a
través de diferents fases vitals.
El retrat romà privat va nàixer en època de la República
amb una doble funció: honrava els ciutadans que havien
destacat en el servei a la ciutat mitjançant les escultures
en bronze que poblaven els espais públics, i mantenia
viva la memòria dels difunts de les famílies il•lustres de
l'urbs a través de les denominades imagines maiorum.
Després de la instauració de l'Imperi, l'ocàs de les
faccions aristocràtiques va marcar la fi de l'ostentació
pública de la imatge privada. No obstant això, aquestes
austeres imatges havien passat ja a simbolitzar l'essència
de la romanitat per als habitants de l'Imperi.
L'àmbit funerari oferia als ciutadans una gran quantitat
de possibilitats per a satisfer les seues necessitats
d'autorepresentació. Les tombes es van convertir, a
través de les esteles i els sarcòfags, en el lloc idoni per
a mostrar-se, ja que permetien a pràcticament totes les
classes socials poder estar representades.
[page-n-3]
Back to top