La joventut de la belleza: pintura romana antiga
2004
Triptic
[page-n-1]
[page-n-2]
[page-n-3]
TÈCNIQUES I COLORS
La realització d 'una pintura es desenrotUa en diverses etapes:
1. Capa inte rna: morter de base realitzat amb ca lç, arena, argila, mesclats
amb tejole ta i, a vegades, amb restes de palla i canya.
2. Capa de transició: amb els mateixos materials però més fin ame nt triturats i amb un perce ntatge de calç més important i addició de pols de
marbre.
3. Capa de preparació: a re na fina, pols de marbre, pols de toba calcària.
Com esta capa ha de re bre la pintura, ha d 'estar polida.
4. Traça t preparatori amb regle i comp às per a la trama genera l i els motius
geomètrics, traçat a mà alçada dels decorats lliures i les figures. Croquis
en ocre, incisio ns a mb estilet en l'arrebossat encara fresc.
Dive rses tècniqu es
servi;xen pe r a l'aplicació de la pintura: a fresca, és a clir, realitzacla sobre l'a rrebossat e ncara fresc; a fresca secco, és a dir, executacla sobre un a rrebossat qu asi
eiJ.,lJt; a secco, molt me nys freqüent. Pot tro bar-se també una tècnica
'
mixta que e mpre e ls clos processos. Amb freqüència, e l pintor d 'imatges,
e l pictor imaginarius, rea litza e l quaclre principal sobre una nova capa
cI'arrebossat fresc.
Colors més freqüents :
Groc: te rra cI'ocre a base cI'òxicls cie fe rro.
Roig: ocre, sulfur cie mercuri, púrpura extre t cI'una petJd na.
Ve rcl: terres verdes, argiloses, amb celadonita, o clorets o minerals glauconítics. Un altre tint s'obte nia amb l'acció cle ls vapors cie vinag re sobre là mines de coure.
Blanc: carbo nat cie calci.
Negre : marfil, ossos ca lcinats; fustes ca lcinacles (especialme nt sa rme nts de
vinya); negre cie fum ; sutja.
Blau: bla u cI 'Egipte (o riginàriame nt provi nent d 'Alexandria pel port cie
Pozzuoli), com post cI 'un cloble silicat cie coure i calci. La pasta modela cia
e n forma cie boles i calcinada e n un atue ll cie fang. El blau cI'Egipte s'utilitzava també per a reforçar un color pàl ·lid.
[page-n-4]
ELS ESTILS DE LA PINTURA ROMAMA
Primer estil o estil estructural (200 aC~80 aC)
No apareix ca p figura i la pintura es limita a imitar l'a pare nça
dels murs. La paret es dividix e n tres zones superposades. Un
plint alt, una imitació de blocs rectangulars o quadrats d 'un
mur, freqüe ntme nt amb decoracio ns que recorden incrustacions de marbre i, finalment, motlures coro nant el conjunt
que, algunes vega des, acaben en una cornisa d 'estuc.
Exemple ca racterístic: "Casa del faune" (Po m peia).
Segon estil o estil arquitectural (80 aC-fmals del segle I aC)
El seu objectiu és donar la il·lusió d 'un decorat arquitectò nic
destaca t de la paret gràcies a la impo rtància del plint que es
transforma en un verdader sòcol. Recorrent a columnes fictícies es creen plans successius i do nen profunditat. Hi ha una
gran freqüència dels efectes òptics, com a portes o finestres,
que s'obrin sobre un món fantàstic. En l'interio r d 'estes composicions arquitectòniques apa reixen quadres (pa isatges, fi gures humanes, animals). Exemple: els "Paisatges de l'Odissea"
(Museu del Vaticà, Roma).
Tercer estil o estil ornamental (cap al 15 aC-62 dC)
Rebuig de tota il·lusió, aparició d 'un "estil ca ne lobre", on el
ca nelobre fa les vegades de columnes per a dividir les parets
de fo ns pla, sense profunditat.
Els panells amb figures queden en el centre i amats; el color
se sacrifica en favor de l dibuix. Exemple : "Casa de Lucrecius
Fronto" (Pom peia).
Quart estil o estil fantàstic (del 63 aC al 90 dC)
Hi ha un reto rn a la ¡¡·Iusió, una recerca d 'efectes d'atmosfera
per mitjans semblants als dels impressionistes. Influència del
teatre, els personatges (herois o déus) semblen actors en un
escenari fi ctici. El color es col·loca per mitjà de bre us i ràpides
pinzellades amb predomini del negre, l'o r i el roig. Exemple:
"Casa dels Vetii " (Pompeia), Domus Aurea (Roma).
Després del Quart estil, e ls pinto rs es va n limitar a re pre ndre e ls models e la borats durant e l segle I a Ro ma i a
Pompeia. A Òstia, per exemple, durant e l segle 11, es tro be n
exemples de composicio ns mito lògiques tradicio nals i d 'arquitectura d 'e fecte ò ptic. El segle III re pré n mo tius més lineals que te ndixe n a una certa parquetat. Els fons són b lancs
i les figures pare bcen surar a l'inte rio r de ls panells. Durant e l
segle IV una nova reacció contra les formes abstractes provoca la rea parició de fo rmes decorati ves més rea listes. En
to tes estes è poques, la corre lació entre la pintura italiana i la
de les províncies és sorpre nent. Estes analogies s'ex plique n
pe r l'existè ncia d 'equips de pintors itine rants i la circulació
de quade rns de mo de ls.
[page-n-5]
ELS ROMANS I L'ART DE LA PINTURA
n el camp de l'escultura, els ro mans no pretenien ri valitza r amb els
grecs, les innumerables còpies que va n fer de les obres mestres helèniques aL"Xí ho testifiquen. En ca nvi, considerave n que enca ra que la pintura de cavallet grega era l'única digna d 'admiració, la pintura romana
"havia aconseguit un alt grau de perfecció" a Itàlia, des de la més remota
època de la història de Roma.
A pesa r d 'este esforç per reivindica r un origen antic per a la pintura
romana, és evident que els romans prefe rien col·leccio nar les obres gregues recuperades en el transcurs de la conquista de l mó n hel·lènic. En
è poca d'August, Agripa va ser el primer que va combatre la moda de
col·locar quadres de cava llet en les residències dels més rics col·leccionistes. Segons ell, estes obres havie n de pe rtànyer al do mini públic, ta l com
ho va fer August col·locant els quadres e n el lloc més freqüentat del.fàrull1.
Sabem, per Plini, que els gèneres pictò rics va n ser no mbrosos: pintures de
paisatges inventades per Studius e n l'època d 'August, pintures de temes
p opulars de Piraeicus, pintures de decorats arquitectò nics com les de
Serapió, pintures de miniatures, de g ly lloi o personatges deformes i nanos,
etc. Coneixem e l
no m d 'alguns pinto rs
com FabuIJus, e l pinto r de Neró e n la Donuts Aurea, que pintava amb toga
per a do nar testimo ni de la d ignitat del seu art.
En una casa romana, els diferents temes es triave n en funció de la cultura del propietari, e ls seus gustos, la moda i e l re pertori del taller seleccionat. S'hi pot constatar amb freqüència una harmo nia ("conveniència")
entre els temes i la funció de la peça que decoren. Igual que p el que fa a
les estàtues, ens d iu Ciceró, no es posen muses en un gimnàs, es triaran
per al dormitori els amors de Ma rt i Venus, una escena de banquet pe r al
menjador i jocs atlètics per als murs de la palestra. En la mate ixa peça s'associen temes que es corresponen, tenen la mateixa significació o es completen. En els decorats mito lògics s'entreveue n precisame nt els di ts programes, en ells, els amors dels déus o les gestes he ro iques entre n en composicio ns sàviament organitzades pe r a donar un "missatge" simbòlic re lacionat amb el destí o la llibertat. En certs domicilis pompeians s'han trobat
correspo ndè ncies entre una peça i una altra respecte a l'atrium, amb eL"XOS
,ij
i punts de vista privilegiats q ue permeten vo re al mateL"X temps dues pinC>.
"'I"!i!" "rlIIFA ~
tu res, el sentit de la qual s'enriquix amb la contemplació simultània.
E
~~~~~~~~~~
BIBLIOTECA
S.tP.
[page-n-6]
[page-n-7]
[page-n-2]
[page-n-3]
TÈCNIQUES I COLORS
La realització d 'una pintura es desenrotUa en diverses etapes:
1. Capa inte rna: morter de base realitzat amb ca lç, arena, argila, mesclats
amb tejole ta i, a vegades, amb restes de palla i canya.
2. Capa de transició: amb els mateixos materials però més fin ame nt triturats i amb un perce ntatge de calç més important i addició de pols de
marbre.
3. Capa de preparació: a re na fina, pols de marbre, pols de toba calcària.
Com esta capa ha de re bre la pintura, ha d 'estar polida.
4. Traça t preparatori amb regle i comp às per a la trama genera l i els motius
geomètrics, traçat a mà alçada dels decorats lliures i les figures. Croquis
en ocre, incisio ns a mb estilet en l'arrebossat encara fresc.
Dive rses tècniqu es
servi;xen pe r a l'aplicació de la pintura: a fresca, és a clir, realitzacla sobre l'a rrebossat e ncara fresc; a fresca secco, és a dir, executacla sobre un a rrebossat qu asi
eiJ.,lJt; a secco, molt me nys freqüent. Pot tro bar-se també una tècnica
'
mixta que e mpre e ls clos processos. Amb freqüència, e l pintor d 'imatges,
e l pictor imaginarius, rea litza e l quaclre principal sobre una nova capa
cI'arrebossat fresc.
Colors més freqüents :
Groc: te rra cI'ocre a base cI'òxicls cie fe rro.
Roig: ocre, sulfur cie mercuri, púrpura extre t cI'una petJd na.
Ve rcl: terres verdes, argiloses, amb celadonita, o clorets o minerals glauconítics. Un altre tint s'obte nia amb l'acció cle ls vapors cie vinag re sobre là mines de coure.
Blanc: carbo nat cie calci.
Negre : marfil, ossos ca lcinats; fustes ca lcinacles (especialme nt sa rme nts de
vinya); negre cie fum ; sutja.
Blau: bla u cI 'Egipte (o riginàriame nt provi nent d 'Alexandria pel port cie
Pozzuoli), com post cI 'un cloble silicat cie coure i calci. La pasta modela cia
e n forma cie boles i calcinada e n un atue ll cie fang. El blau cI'Egipte s'utilitzava també per a reforçar un color pàl ·lid.
[page-n-4]
ELS ESTILS DE LA PINTURA ROMAMA
Primer estil o estil estructural (200 aC~80 aC)
No apareix ca p figura i la pintura es limita a imitar l'a pare nça
dels murs. La paret es dividix e n tres zones superposades. Un
plint alt, una imitació de blocs rectangulars o quadrats d 'un
mur, freqüe ntme nt amb decoracio ns que recorden incrustacions de marbre i, finalment, motlures coro nant el conjunt
que, algunes vega des, acaben en una cornisa d 'estuc.
Exemple ca racterístic: "Casa del faune" (Po m peia).
Segon estil o estil arquitectural (80 aC-fmals del segle I aC)
El seu objectiu és donar la il·lusió d 'un decorat arquitectò nic
destaca t de la paret gràcies a la impo rtància del plint que es
transforma en un verdader sòcol. Recorrent a columnes fictícies es creen plans successius i do nen profunditat. Hi ha una
gran freqüència dels efectes òptics, com a portes o finestres,
que s'obrin sobre un món fantàstic. En l'interio r d 'estes composicions arquitectòniques apa reixen quadres (pa isatges, fi gures humanes, animals). Exemple: els "Paisatges de l'Odissea"
(Museu del Vaticà, Roma).
Tercer estil o estil ornamental (cap al 15 aC-62 dC)
Rebuig de tota il·lusió, aparició d 'un "estil ca ne lobre", on el
ca nelobre fa les vegades de columnes per a dividir les parets
de fo ns pla, sense profunditat.
Els panells amb figures queden en el centre i amats; el color
se sacrifica en favor de l dibuix. Exemple : "Casa de Lucrecius
Fronto" (Pom peia).
Quart estil o estil fantàstic (del 63 aC al 90 dC)
Hi ha un reto rn a la ¡¡·Iusió, una recerca d 'efectes d'atmosfera
per mitjans semblants als dels impressionistes. Influència del
teatre, els personatges (herois o déus) semblen actors en un
escenari fi ctici. El color es col·loca per mitjà de bre us i ràpides
pinzellades amb predomini del negre, l'o r i el roig. Exemple:
"Casa dels Vetii " (Pompeia), Domus Aurea (Roma).
Després del Quart estil, e ls pinto rs es va n limitar a re pre ndre e ls models e la borats durant e l segle I a Ro ma i a
Pompeia. A Òstia, per exemple, durant e l segle 11, es tro be n
exemples de composicio ns mito lògiques tradicio nals i d 'arquitectura d 'e fecte ò ptic. El segle III re pré n mo tius més lineals que te ndixe n a una certa parquetat. Els fons són b lancs
i les figures pare bcen surar a l'inte rio r de ls panells. Durant e l
segle IV una nova reacció contra les formes abstractes provoca la rea parició de fo rmes decorati ves més rea listes. En
to tes estes è poques, la corre lació entre la pintura italiana i la
de les províncies és sorpre nent. Estes analogies s'ex plique n
pe r l'existè ncia d 'equips de pintors itine rants i la circulació
de quade rns de mo de ls.
[page-n-5]
ELS ROMANS I L'ART DE LA PINTURA
n el camp de l'escultura, els ro mans no pretenien ri valitza r amb els
grecs, les innumerables còpies que va n fer de les obres mestres helèniques aL"Xí ho testifiquen. En ca nvi, considerave n que enca ra que la pintura de cavallet grega era l'única digna d 'admiració, la pintura romana
"havia aconseguit un alt grau de perfecció" a Itàlia, des de la més remota
època de la història de Roma.
A pesa r d 'este esforç per reivindica r un origen antic per a la pintura
romana, és evident que els romans prefe rien col·leccio nar les obres gregues recuperades en el transcurs de la conquista de l mó n hel·lènic. En
è poca d'August, Agripa va ser el primer que va combatre la moda de
col·locar quadres de cava llet en les residències dels més rics col·leccionistes. Segons ell, estes obres havie n de pe rtànyer al do mini públic, ta l com
ho va fer August col·locant els quadres e n el lloc més freqüentat del.fàrull1.
Sabem, per Plini, que els gèneres pictò rics va n ser no mbrosos: pintures de
paisatges inventades per Studius e n l'època d 'August, pintures de temes
p opulars de Piraeicus, pintures de decorats arquitectò nics com les de
Serapió, pintures de miniatures, de g ly lloi o personatges deformes i nanos,
etc. Coneixem e l
no m d 'alguns pinto rs
com FabuIJus, e l pinto r de Neró e n la Donuts Aurea, que pintava amb toga
per a do nar testimo ni de la d ignitat del seu art.
En una casa romana, els diferents temes es triave n en funció de la cultura del propietari, e ls seus gustos, la moda i e l re pertori del taller seleccionat. S'hi pot constatar amb freqüència una harmo nia ("conveniència")
entre els temes i la funció de la peça que decoren. Igual que p el que fa a
les estàtues, ens d iu Ciceró, no es posen muses en un gimnàs, es triaran
per al dormitori els amors de Ma rt i Venus, una escena de banquet pe r al
menjador i jocs atlètics per als murs de la palestra. En la mate ixa peça s'associen temes que es corresponen, tenen la mateixa significació o es completen. En els decorats mito lògics s'entreveue n precisame nt els di ts programes, en ells, els amors dels déus o les gestes he ro iques entre n en composicio ns sàviament organitzades pe r a donar un "missatge" simbòlic re lacionat amb el destí o la llibertat. En certs domicilis pompeians s'han trobat
correspo ndè ncies entre una peça i una altra respecte a l'atrium, amb eL"XOS
,ij
i punts de vista privilegiats q ue permeten vo re al mateL"X temps dues pinC>.
"'I"!i!" "rlIIFA ~
tu res, el sentit de la qual s'enriquix amb la contemplació simultània.
E
~~~~~~~~~~
BIBLIOTECA
S.tP.
[page-n-6]
[page-n-7]
Back to top