Monedes en ús en l'antiguitat tardana a l'entorn pròxim de Valentia. La moneda en l'àmbit visigòtic
Tomás Hurtado Mullor
2019
[page-n-1]
110 /
[page-n-2]
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana
a l’entorn pròxim de Valentia.
La moneda en l’àmbit visigÒtIC
Tomás Hurtado Mullor
La moneda fabricada i, sobretot, la usada durant la tardoantiguitat a la península Ibèrica no ha sigut el focus
preferent de la investigació numismàtica, centrada especialment en altres períodes de l’Antiguitat. Açò es deu
al fet que l’al·ludida era una etapa sobre la qual, malgrat
la preferència donada als testimonis escrits, hi havia un
important desconeixement sobre diversos aspectes que
només podien atendre’s a partir de l’anàlisi de la cultura
material i que, com a resultat de l’enfocament donat i atés
que no es tractava d’un material molt vistós, unit a les dificultats derivades de l’estat poc avançat de la investigació,
el grau de profunditat a abordar el seu estudi va ser menor que el d’altres etapes, sent emprés només per alguns
estudiosos, que van ponderar el potencial atractiu del seu
examen detallat i van valorar tot l’espai cronològic que
quedava per cobrir, entenent el buit existent més com un
◁ Trient de Vítiza, de Corduba (698-710 dC).
L’Horta Vella (Bétera) (Museu de Prehistòria de València).
repte que com un llast. El corrent dominant ha centrat les
seues investigacions en períodes que van considerar més
suggeridors; recordem que, a pesar dels grans avanços
en la numismàtica d’aqueix temps, encara continua havent-hi qüestions respecte a quines coses ens trobem en
un estat de coneixement bastant parcial. Per posar-ne un
exemple significatiu, desconeixem la major part dels nominals de les monedes baiximperials i visigodes de menor valor; de fet, les d’encunyació peninsular en el període visigot, fins i tot, eren unes desconegudes fins a l’última dècada del segle xx, que constituïen nummi dels quals
queden moltes incògnites per aclarir. Aquest panorama
ha anat canviant en els últims anys com a conseqüència
de les noves troballes produïdes arran d’intervencions
arqueològiques que han permés tindre un millor coneixement dels contextos en què s’han recuperat les monedes,
incrementades per l’aplicació d’un instrumental fins ara
no empleat, com també pel desenvolupament d’una metodologia més depurada.
/ 111
[page-n-3]
Leovigild en l’últim quart del segle següent. Encara així,
CASTELLÓ
la ciutat de Saguntum, tot i que no era seu episcopal, va
Riu
Tú
ri
a
València la Vella La Horta Vella
Pou de la Sargueta
Villa Sector Río
Senda de l’Horteta
Sagunt
encunyar trients per part dels monarques Gundemar,
Sisebut i durant el coregnat d’Ègica i Vítiza, que es trobava
dins de la divisió administrativa de la Tarraconesis.
Valentia
VALÈNCIA
Punta de l’Illa
Cullera
Les monedes al fundus de Valentia. Adaptació
progressiva del món rural a una nova societat
Anem coneixent amb detall com l’espai rural depenent de Valentia es va anar adaptant als canvis polítics, la
qual cosa va suposar transformació conjuntament amb
continuïtat i, en definitiva, evolució. Els principals moments
de forta inestabilitat com va ser la crisi del segle iii dC,
que tanta empremta va deixar per la devaluació de la mo-
Localització dels jaciments citats.
neda amb conseqüència de la inflació —com els episodis
de saquejos i conflictes amb els moviments de pobles de
finals del segle iv i, sobretot, de la primera meitat del segle v
Dels diversos pobles bàrbars que van irrompre a la
fins a la caiguda d’Imperi romà d’Occident, amb la irrupció
Península, va ser el visigot, el que va actuar com a foedera-
peninsular violenta d’Euric a la Hispania pocs anys abans—,
tus de l’Imperi d’Occident, després del saqueig de Roma
no van suposar la fi de totes les villae, algunes de les quals
el 410 dC, assentat ja al regne de Tolosa. El panorama de
van perdurar fins avançat el segle v, com la del Pou de la
Valentia el segle V, dins del Conventus Carthaginensis, es
Sargueta a Riba-roja de Túria i altres que tractarem, el van
basa en una civitas que, amb seguretat, és des d’aquest
fer fins almenys el segle vii com la del Sector Riu de Paterna,
segle seu episcopal, augmentada així la seua influència
o van arribar fins i tot al segle viii, com l’Horta Vella a Bétera,
al territorium, del qual abordarem monetàriament l’ager
amb una fase posterior paleoandalusina. El coneixement
més immediat, i en aquests moments amb preeminència
dels contextos arqueològics de les monedes arreplegades
sobre altres ciutats pròximes que antany van ser més
de les dues excavacions esmentades, igual que les de les
significatives com Edeta, Sucro o Saguntum; entre les
extretes durant les intervencions al carrer Agustí Olivert de
quals, les seus episcopals més pròximes eren: Dertosa al
Cullera, la senda de l’Horteta d’Alcàsser i a València la Vella
nord, Saetabis al sud i Valeria i Segobriga a l’est, i Valentia
a Riba-roja de Túria, que són fruit d’un minuciós treball, el
queda consolidada dins del regne visigot de Toledo, amb
resultat del qual se’ns ha facilitat per la total disposició dels
112 /
[page-n-4]
seus directors, permet anar afinant més qüestions numis-
cialment baiximperials, en època emiral. De fet, s’ha cons-
màtiques, que ja s’han anat plantejant i van acostant-se a
tatat la presència de moneda de bronze romana baixim-
la seua resolució, relatives a aquest període a la península
perial amb felusos en conjunts monetaris de Còrdova o de
Ibèrica emparats per una major immediatesa espacial, en
sòlids romans d’Honori i Arcadi amb sòlids i trients pseu-
la qual cosa ens afecta per la proximitat, en el treball de re-
doimperials o d’imitació visigots, els primers en un nombre
visió de Marot i Llorens respecte a les monedes de Punta
més gran, al tresor de Cuna de Sevilla. Els estudis ens in-
de l’Illa, a Cullera, de les quals, no obstant això, no tenim un
diquen llargs períodes de circulació de les monedes encu-
context arqueològic precís per tal com s’hi ha excavat per
nyades en època republicana i imperial per aquestes dades
capes artificials.
del període visigot, també fins i tot de moments anteriors al
L’excavació arqueològica de la villa del Sector Riu de
baix imperi, a pesar de les reformes i de la seua teòrica re-
Paterna, dins d’una intervenció d’urgència per a la cons-
tirada de la circulació, i d’ací que una anàlisi detallada dels
trucció d’habitatges, realitzada per l’empresa Estudios de
contextos arqueològics, ens ha de permetre matisar certes
Afección Patrimonial, amb un equip d’arqueòlegs que va
ràpides valoracions que ens poden conduir a superficials
coordinar C. Verdasco, va proporcionar unes seixanta-vuit
i atropellades conclusions i, per tant, a errors conceptuals
monedes. És una vil·la romana amb una vida datada des
en determinats casos concrets.
de finals del segle i aC, almenys fins al segle vii, identificada
Al jaciment del Sector Riu, més del 60% de les mo-
tant amb una explotació agrària com amb producció cerà-
nedes descobertes es trobaven en estrats formats en èpo-
mica i metal·lúrgica, encara que l’agrícola és la principal
ca visigoda. Alguns casos no ofereixen dubte, perquè els
activitat des de finals de l’alt imperi fins al final de la seua
senyors de la villa i els que l’explotaven van tindre des del
existència. L’estudi que ja vam efectuar i que s’integrarà en
segle vi a mà monedes molt antigues que van usar profu-
una publicació monogràfica de la intervenció, ens reafirma
sament. Limitarem l’extensió, ja que no és, a més, l’objec-
en la tantes vegades ja testificada circulació de la mone-
te exclusiu, a citar-ne només alguns casos. Monedes dels
da del segle iv en contextos del v i posteriors, sens dubte
segles ii i iii dC com va ser un sesterci de Gordià III, que va
en ple domini visigot, com sabem per altres troballes con-
aparéixer en unió d’un d’antoninià de Gal·lié i un altre de
textualitzades conegudes que també van circular en l’àrea
Victorí, estaven en un nivell d’ús de l’ampliació nord d’un
llevantina, com a La Rábita de Guardamar —en aquest cas
edifici (UE 2076), alhora que un sesterci de Faustina II, en
a més de fabricació anterior, com un denari de plata de
un altre nivell d’ús de les cuines, en un edifici al nord-est
Vespasià— o a les ciutats de l’interior de la Carthaginensis,
de l’enclavament (UE 2016). També fa temps que està co-
com Recópolis o El Tolmo de Minateda, per posar-ne al-
munament acceptat, com hem dit, que les monedes del
guns exemples ben estudiats, casos que fins i tot mostren
segle iv o del segle v transformades i molt desgastades
que va existir un ús abundant dels bronzes romans i, espe-
són una massa important de la moneda circulant. En re-
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana a l’entorn pròxim de Valentia. Tomás Hurtado Mullor
/ 113
[page-n-5]
València la Vella (Riba-roja de Túria)
(Museu Visigot de Pla de Nadal): 1. Unitat
fraccionada de kelse (mitjans s. ii aC),
2. As fraccionat de Tiberi de Saguntum,
contramarcat amb DD (14-37 dC), 3.
Denari fraccionat de Septimi Sever de
Roma (193-211 dC), (Museu de Prehistòria
de València): 4. Nummus de Constanci II
del tipus FEL TEMP REPARATIO (353-360
dC), (Museu Visigot de Pla de Nadal): 5.
Nummus hispànic visigot, 6. Nummus de
Justinià I de Carthago 534-539 dC; Vil·la
romana del Sector Riu (Paterna) (Museo
de Ceràmica de Paterna): 7. Unitat d’arse
(130-72 aC), 8. Antoninià foradat de
Volusià de Roma. (251-253 dC),
9. Nummus del tipus FEL TEMP
REPARATIO (351-361 dC); C/ Agustí Olivert
(Cullera) (Museo de Historia y Arqueología
de Cullera): 10. AE3 retallat de Constantí I
o Crispo de Sirmium (324-325 dC), 11. AE4
fragmentat d’Arcadi, Honori o Teodosi II
de seca oriental (404-406 dC), 12. Possible
AE2 fragmentat; Punta de l’Illa (Cullera)
(Museu de Prehistòria de València):
13. Meitat fraccionada de saitabi (Segona
meitat del segle II aC), 14. AE2 fraccionada
de Teodosi de Constantinopolis (392395 dC); Senda de l’Horteta (Alcàsser)
(col·leccions privades): 15. Trient
pseudoimperial del tipus victòria amb
palma i corona a nom de Justí I,
16. Trient pseudoimperial del tipus
victòria amb palma i corona a nom de
Justí I, 17. Trient pseudoimperial del tipo
tipus victòria amb palma i corona a nom
de Justí I; L’Horta Vella (Bétera) (Museu
de Prehistòria de València): 18. Trient de
Ègica i Vítiza d’Egitania (695-702 dC),
19. Tremís de Vítiza, de Còrdova
(698-710 dC).
114 /
[page-n-6]
lació a un paviment, va aparéixer una moneda del tipus
però citarem alguna troballa en estrats de rebliment com
«FEL TEMP REPARATIO» (UE 2810) (fig. 9), i un estrat d’il·le-
un antoninià amb un important forat central de Volusià
gibilitat del jaciment (UE 2108), que comprén una àrea ex-
que va acabar en un femer (UE 2029) (fig. 8), com va ocór-
tensa, disposava de monedes de Fausta, de Valentinià II,
rer també amb un altre d’Aurelià (UE 2018).
dos d’emperadors de la dinastia valentiniana, un AE2 i
En l’enclavament rural de l’Horta Vella de Bétera,
una moneda molt degradada. D’igual manera, en una
amb restes anteriors dels segles ii i i aC i una cronologia
unitat estratigràfica (UE 2599), també dels moments finals
que comprén des del segle i al viii a més d’una fase emi-
de l’assentament, es van recuperar tres AE3 tan desgas-
ral, s’hi està intervenint dins un projecte dut a terme per
tats que fan impossible la seua classificació, excepte un
l’Ajuntament de Bétera i la Universitat de València dirigit
del tipus «FEL TEMP REPARATIO», circumstància que de-
per J. L. Jiménez i J. Burriel, amb la codirecció d’altres
nota la seua acceptació a pesar de la seua llarga manipu-
companys en les diferents campanyes empreses. Dins del
lació fins ací ja vista.
material numismàtic a l’estudi del qual ens hem aproxi-
En canvi, en examinar altres contextos, observem
mat, destaquem d’aquest moment la troballa que es va
que predominen unitats de farciments constructius, d’ani-
produir en la campanya XI, de l’any 2016, de dos trients
vellació, reutilització de material, etc., on la moneda va
encunyats entre finals del segle vii i inicis del viii, un d’Ègi-
arribar amb les terres aportades i, probablement, fora del
ca i Vítiza amonedat a Egitania (fig. 18), i un altre de Vítiza,
mercat dinerari de manera que no sempre és fàcil la seua
a Corduba (fig. 19). L’excavació al sector nord va posar al
interpretació. Les tres monedes republicanes trobades
descobert dues estances de caràcter artesanal. D’aquesta
en estrats d’època visigoda probablement estaven des-
fase en l’espai 1, on van aparéixer les monedes; era un en-
proveïdes de la seua funció original i van formar part de
torn d’explotació metal·lúrgica, amb la presència de dos
les capes de farciments d’anivellació de noves construc-
forns i material associat a la dita activitat, com gotasses
cions o transformades. Una moneda celtibèrica partida
de plom, que anul·laven diverses estructures de la granja
es va trobar en l’anivellació tardana del pati, en una zona
en què es va convertir la vil·la romana imperial en l’Anti-
oberta entre la domus central i la palestra (UE 4062), al
guitat tardana.
costat d’una moneda de la consagració de Claudi II. Una
Un altre jaciment, de què defenem el seu compo-
altra d’Arse (fig. 7), en l’anivellació per a la construcció de
nent rural amb estructures precàries i xicotets forns, en-
murs de l’estança m (UE 2426), i un as de Valentia, en l’ani-
tre altres restes, és la Senda de l’Horteta d’Alcàsser. Fins
vellació per a construir l’edifici de l’extrem nord-est (UE
ara coneixíem la troballa antiga d’un probable tresor de
2054). Diversos nummi, com un de Constanci I (UE 2105),
trients pseudoimperials del qual s’ha parlat de troballes
i altres irrecognoscibles, que no es poden catalogar, van
aïllades, que, unides a les fotografies reflectides en les
aparéixer en contextos semblants. Hi ha molts més casos
publicacions i a la generositat dels particulars que ens
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana a l’entorn pròxim de Valentia. Tomás Hurtado Mullor
/ 115
[page-n-7]
han permés l’accés a diverses monedes, ens permeten
R. Plec i B. Mora estan posant aquestes peces en el pla
referir-nos a vuit peces, ben analitzades directament, ben
elevat que es mereixen.
conegudes a través d’il·lustració. Fins ara s’han identificat amb encunyacions d’imitació de Justinià I per part
Troballes litorals i del castrum o nucli urbà
d’E. Llobregat en els anys setanta, i de Justinià I i Justí II
de València la Vella.
per part de M. V. Febrer, i per Ll. Alapont i F. J. Tormo.
Les troballes litorals completen un panorama més
Nosaltres no n’hem vista cap de Justí II i sí de Justí I (figs.
complex i amb un numerari més variat en relació amb el
15, 16 i 17) i Justinià I, i, per tant, no podem asseverar que
ja exposat. Al Portus Sucronem (Cullera), en un context de
siga d’època de Leovigild.
destrucció d’un horreum i d’una possible tabernae de la
En les monedes de finals del domini visigot, dis-
segona meitat del segle v, sobre els quals es devia establir
minueix la quantitat d’or com s’aprecia en les de l’Horta
un viver, es van recuperar durant tres campanyes d’ex-
Vella de Bétera (figs. 18 i19). Aquestes contenen un grau
cavació, dirigides per M. Rosselló entre 2003 i 2006 en el
de puresa elevat, el que fa que es custodiara una mone-
carrer Agustí Olivert de Cullera, vint-i-nou monedes que,
da pseudoimperial a nom de Justinià I al Tresor de Santa
com ja estan publicades, respecte d’això, volem simple-
Elena, ocultat entorn de mitjan del segle xi. Una possible
ment remarcar les alteracions que van patir, com opera-
moneda de xicotet mòdul de la intervenció arqueològica,
cions de tallar, retallar, fragmentar o fins i tot tallar-ne la
dirigida a finals de la dècada passada per R. Martínez, M.
silueta (figs. 10, 11 i 12) de les monedes del segle iv de
Molina i G. Núñez, trobada en un context que, per la cerà-
manera que facilita i permet que, d’aqueixa forma, esti-
mica catalogada, es data entre l’últim quart del segle vi,
guen circulant en el segle v, amb una situació semblant a
moment de possible inici de l’assentament, i el primer
la d’un tresor a la ciutat, probablement coetani, troballa
del segle vii, moneda que una vegada neta, ens donarà
que es va radicar al carrer Avellanes de Valentia.
més informació numismàtica sobre un jaciment, la fi del
Amb una cronologia més baixa, les troballes de
qual s’ha datat durant la primera meitat d’aquest segle,
Punta de l’Illa van mostrar el fenomen descrit (fig. 14) i la
que ens posa en alerta sobre que, per a recuperar-les en
presència de moneda baiximperial i anterior (fig. 13), al
general, tenim la necessitat d’utilitzar ferramentes —com
mateix temps que monedes vàndales, bizantines, mol-
el detector de metalls o el tamisat— amb la finalitat de
tes de nord-africanes i nummi hispànics visigots, que van
localitzar els xicotets nummi tardoantics i obtindre així tot
aparéixer, a més, junts en un depòsit monetari, circums-
el material arqueològic, sobretot els citats nummi fabri-
tància que ha concorregut en altres punts mediterranis
cats des de la meitat del segle vi, que han sigut fins i tot
més al sud, com al Portus Ilicitanus (Santa Pola), Barri
poc atractius, tant per als furtius com per al col·leccionis-
de Benalúa, Alacant o Punta de l’Arenal (Xàbia). En l’àrea
me. L’inici de l’atenció per M. Crusafont i els treballs de
que ens ocupa fonamentalment, en concret un enclava-
116 /
[page-n-8]
ment de fundació ex novo per Leovigild de València la
Vella, durant les recents quatre campanyes que, des del
2016 fins al present any es desenvolupen —dins un projecte que ha portat l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, la
Diputació de València i l’ICAC, sota la direcció arqueològica de J. M. Macias, A. Ribera, E. Huguet i M. Rosselló—,
s’han recuperat més de dues-centes deu peces, que s’estudien en un capítol d’aquesta obra, les de la campanya
de 2018, i, encara que només disposem d’alguns pocs
contextos, estan presents les monedes vàndales, bizantines nord-africanes i els nummi hispànics i les monedes
retocades. Entre les mencionades cal destacar les més
antigues, les republicanes i provincials romanes però en
configuració diferent de les manipulacions hi hagudes
específicament de particions dels dos lapses temporals
que s’han establit per al canvi d’era, ja que es fragmenten per a adaptar-les i perquè romanga un terç de l’original (figs. 1 i 2), prenent fins i tot, part de la plata de l’únic
denari altimperial arreplegat (fig. 3), com també, curiosament, un nummus de Justinià I de Carthago punxat
(fig. 6) igual que altres monedes aparegudes a Malacca
o Punta de l’Illa.
En la campanya de 2016, les tres monedes trobades
disposen de context: un AE3 de mitjan del segle iv (fig. 4);
a la zona 1, la de la muralla, en un context visigot des de
la segona meitat del segle vi fins a principis del segle vii;
a la zona 5, un nummus visigot amb monograma «M»
amb volutes (fig. 5), i a la UE 5003, va aparéixer en un farciment constructiu sobre el geològic de condicionament,
la ceràmica del qual ens porta a la segona meitat segle vi.
L’altra moneda provinent d’aqueix espai (concretament
de la UE 5002, que poguera ser de Valentinià III i que ha
sigut retallada) es va trobar en un nivell d’amortització de
les estructures visigodes anteriors —la UE 5003— que ha
aparegut en un context del segle vii o de principis del viii.
Recopilant
Aquest panorama ens mostra una gran complexitat i
constata que hi ha un reabastiment de moneda en el segle VI, tant d’encunyacions foranes com peninsulars, a pesar del manteniment d’anteriors monedes romanes que
havien portat a pensar en un desabastiment de moneda
des del segle V, a més d’assenyalar que algunes d’aquestes són les que estaven ja circulant a Hispània, però que
altres vénen de la mà dels vàndals i dels bizantins que estan establits a la província de Spania tant al sud-est com
a les Illes. La recuperació d’un nombre significatiu de la
moneda sepultada ens aproximarà al coneixement de les
monedes posades en el mercat i que circulen, si bé som
conscients que només disposarem d’una mostra molt
parcial relativa a aquella que va formar part del circuit dinerari existent en l’entorn de Valentia.
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana a l’entorn pròxim de Valentia. Tomás Hurtado Mullor
/ 117
[page-n-9]
110 /
[page-n-2]
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana
a l’entorn pròxim de Valentia.
La moneda en l’àmbit visigÒtIC
Tomás Hurtado Mullor
La moneda fabricada i, sobretot, la usada durant la tardoantiguitat a la península Ibèrica no ha sigut el focus
preferent de la investigació numismàtica, centrada especialment en altres períodes de l’Antiguitat. Açò es deu
al fet que l’al·ludida era una etapa sobre la qual, malgrat
la preferència donada als testimonis escrits, hi havia un
important desconeixement sobre diversos aspectes que
només podien atendre’s a partir de l’anàlisi de la cultura
material i que, com a resultat de l’enfocament donat i atés
que no es tractava d’un material molt vistós, unit a les dificultats derivades de l’estat poc avançat de la investigació,
el grau de profunditat a abordar el seu estudi va ser menor que el d’altres etapes, sent emprés només per alguns
estudiosos, que van ponderar el potencial atractiu del seu
examen detallat i van valorar tot l’espai cronològic que
quedava per cobrir, entenent el buit existent més com un
◁ Trient de Vítiza, de Corduba (698-710 dC).
L’Horta Vella (Bétera) (Museu de Prehistòria de València).
repte que com un llast. El corrent dominant ha centrat les
seues investigacions en períodes que van considerar més
suggeridors; recordem que, a pesar dels grans avanços
en la numismàtica d’aqueix temps, encara continua havent-hi qüestions respecte a quines coses ens trobem en
un estat de coneixement bastant parcial. Per posar-ne un
exemple significatiu, desconeixem la major part dels nominals de les monedes baiximperials i visigodes de menor valor; de fet, les d’encunyació peninsular en el període visigot, fins i tot, eren unes desconegudes fins a l’última dècada del segle xx, que constituïen nummi dels quals
queden moltes incògnites per aclarir. Aquest panorama
ha anat canviant en els últims anys com a conseqüència
de les noves troballes produïdes arran d’intervencions
arqueològiques que han permés tindre un millor coneixement dels contextos en què s’han recuperat les monedes,
incrementades per l’aplicació d’un instrumental fins ara
no empleat, com també pel desenvolupament d’una metodologia més depurada.
/ 111
[page-n-3]
Leovigild en l’últim quart del segle següent. Encara així,
CASTELLÓ
la ciutat de Saguntum, tot i que no era seu episcopal, va
Riu
Tú
ri
a
València la Vella La Horta Vella
Pou de la Sargueta
Villa Sector Río
Senda de l’Horteta
Sagunt
encunyar trients per part dels monarques Gundemar,
Sisebut i durant el coregnat d’Ègica i Vítiza, que es trobava
dins de la divisió administrativa de la Tarraconesis.
Valentia
VALÈNCIA
Punta de l’Illa
Cullera
Les monedes al fundus de Valentia. Adaptació
progressiva del món rural a una nova societat
Anem coneixent amb detall com l’espai rural depenent de Valentia es va anar adaptant als canvis polítics, la
qual cosa va suposar transformació conjuntament amb
continuïtat i, en definitiva, evolució. Els principals moments
de forta inestabilitat com va ser la crisi del segle iii dC,
que tanta empremta va deixar per la devaluació de la mo-
Localització dels jaciments citats.
neda amb conseqüència de la inflació —com els episodis
de saquejos i conflictes amb els moviments de pobles de
finals del segle iv i, sobretot, de la primera meitat del segle v
Dels diversos pobles bàrbars que van irrompre a la
fins a la caiguda d’Imperi romà d’Occident, amb la irrupció
Península, va ser el visigot, el que va actuar com a foedera-
peninsular violenta d’Euric a la Hispania pocs anys abans—,
tus de l’Imperi d’Occident, després del saqueig de Roma
no van suposar la fi de totes les villae, algunes de les quals
el 410 dC, assentat ja al regne de Tolosa. El panorama de
van perdurar fins avançat el segle v, com la del Pou de la
Valentia el segle V, dins del Conventus Carthaginensis, es
Sargueta a Riba-roja de Túria i altres que tractarem, el van
basa en una civitas que, amb seguretat, és des d’aquest
fer fins almenys el segle vii com la del Sector Riu de Paterna,
segle seu episcopal, augmentada així la seua influència
o van arribar fins i tot al segle viii, com l’Horta Vella a Bétera,
al territorium, del qual abordarem monetàriament l’ager
amb una fase posterior paleoandalusina. El coneixement
més immediat, i en aquests moments amb preeminència
dels contextos arqueològics de les monedes arreplegades
sobre altres ciutats pròximes que antany van ser més
de les dues excavacions esmentades, igual que les de les
significatives com Edeta, Sucro o Saguntum; entre les
extretes durant les intervencions al carrer Agustí Olivert de
quals, les seus episcopals més pròximes eren: Dertosa al
Cullera, la senda de l’Horteta d’Alcàsser i a València la Vella
nord, Saetabis al sud i Valeria i Segobriga a l’est, i Valentia
a Riba-roja de Túria, que són fruit d’un minuciós treball, el
queda consolidada dins del regne visigot de Toledo, amb
resultat del qual se’ns ha facilitat per la total disposició dels
112 /
[page-n-4]
seus directors, permet anar afinant més qüestions numis-
cialment baiximperials, en època emiral. De fet, s’ha cons-
màtiques, que ja s’han anat plantejant i van acostant-se a
tatat la presència de moneda de bronze romana baixim-
la seua resolució, relatives a aquest període a la península
perial amb felusos en conjunts monetaris de Còrdova o de
Ibèrica emparats per una major immediatesa espacial, en
sòlids romans d’Honori i Arcadi amb sòlids i trients pseu-
la qual cosa ens afecta per la proximitat, en el treball de re-
doimperials o d’imitació visigots, els primers en un nombre
visió de Marot i Llorens respecte a les monedes de Punta
més gran, al tresor de Cuna de Sevilla. Els estudis ens in-
de l’Illa, a Cullera, de les quals, no obstant això, no tenim un
diquen llargs períodes de circulació de les monedes encu-
context arqueològic precís per tal com s’hi ha excavat per
nyades en època republicana i imperial per aquestes dades
capes artificials.
del període visigot, també fins i tot de moments anteriors al
L’excavació arqueològica de la villa del Sector Riu de
baix imperi, a pesar de les reformes i de la seua teòrica re-
Paterna, dins d’una intervenció d’urgència per a la cons-
tirada de la circulació, i d’ací que una anàlisi detallada dels
trucció d’habitatges, realitzada per l’empresa Estudios de
contextos arqueològics, ens ha de permetre matisar certes
Afección Patrimonial, amb un equip d’arqueòlegs que va
ràpides valoracions que ens poden conduir a superficials
coordinar C. Verdasco, va proporcionar unes seixanta-vuit
i atropellades conclusions i, per tant, a errors conceptuals
monedes. És una vil·la romana amb una vida datada des
en determinats casos concrets.
de finals del segle i aC, almenys fins al segle vii, identificada
Al jaciment del Sector Riu, més del 60% de les mo-
tant amb una explotació agrària com amb producció cerà-
nedes descobertes es trobaven en estrats formats en èpo-
mica i metal·lúrgica, encara que l’agrícola és la principal
ca visigoda. Alguns casos no ofereixen dubte, perquè els
activitat des de finals de l’alt imperi fins al final de la seua
senyors de la villa i els que l’explotaven van tindre des del
existència. L’estudi que ja vam efectuar i que s’integrarà en
segle vi a mà monedes molt antigues que van usar profu-
una publicació monogràfica de la intervenció, ens reafirma
sament. Limitarem l’extensió, ja que no és, a més, l’objec-
en la tantes vegades ja testificada circulació de la mone-
te exclusiu, a citar-ne només alguns casos. Monedes dels
da del segle iv en contextos del v i posteriors, sens dubte
segles ii i iii dC com va ser un sesterci de Gordià III, que va
en ple domini visigot, com sabem per altres troballes con-
aparéixer en unió d’un d’antoninià de Gal·lié i un altre de
textualitzades conegudes que també van circular en l’àrea
Victorí, estaven en un nivell d’ús de l’ampliació nord d’un
llevantina, com a La Rábita de Guardamar —en aquest cas
edifici (UE 2076), alhora que un sesterci de Faustina II, en
a més de fabricació anterior, com un denari de plata de
un altre nivell d’ús de les cuines, en un edifici al nord-est
Vespasià— o a les ciutats de l’interior de la Carthaginensis,
de l’enclavament (UE 2016). També fa temps que està co-
com Recópolis o El Tolmo de Minateda, per posar-ne al-
munament acceptat, com hem dit, que les monedes del
guns exemples ben estudiats, casos que fins i tot mostren
segle iv o del segle v transformades i molt desgastades
que va existir un ús abundant dels bronzes romans i, espe-
són una massa important de la moneda circulant. En re-
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana a l’entorn pròxim de Valentia. Tomás Hurtado Mullor
/ 113
[page-n-5]
València la Vella (Riba-roja de Túria)
(Museu Visigot de Pla de Nadal): 1. Unitat
fraccionada de kelse (mitjans s. ii aC),
2. As fraccionat de Tiberi de Saguntum,
contramarcat amb DD (14-37 dC), 3.
Denari fraccionat de Septimi Sever de
Roma (193-211 dC), (Museu de Prehistòria
de València): 4. Nummus de Constanci II
del tipus FEL TEMP REPARATIO (353-360
dC), (Museu Visigot de Pla de Nadal): 5.
Nummus hispànic visigot, 6. Nummus de
Justinià I de Carthago 534-539 dC; Vil·la
romana del Sector Riu (Paterna) (Museo
de Ceràmica de Paterna): 7. Unitat d’arse
(130-72 aC), 8. Antoninià foradat de
Volusià de Roma. (251-253 dC),
9. Nummus del tipus FEL TEMP
REPARATIO (351-361 dC); C/ Agustí Olivert
(Cullera) (Museo de Historia y Arqueología
de Cullera): 10. AE3 retallat de Constantí I
o Crispo de Sirmium (324-325 dC), 11. AE4
fragmentat d’Arcadi, Honori o Teodosi II
de seca oriental (404-406 dC), 12. Possible
AE2 fragmentat; Punta de l’Illa (Cullera)
(Museu de Prehistòria de València):
13. Meitat fraccionada de saitabi (Segona
meitat del segle II aC), 14. AE2 fraccionada
de Teodosi de Constantinopolis (392395 dC); Senda de l’Horteta (Alcàsser)
(col·leccions privades): 15. Trient
pseudoimperial del tipus victòria amb
palma i corona a nom de Justí I,
16. Trient pseudoimperial del tipus
victòria amb palma i corona a nom de
Justí I, 17. Trient pseudoimperial del tipo
tipus victòria amb palma i corona a nom
de Justí I; L’Horta Vella (Bétera) (Museu
de Prehistòria de València): 18. Trient de
Ègica i Vítiza d’Egitania (695-702 dC),
19. Tremís de Vítiza, de Còrdova
(698-710 dC).
114 /
[page-n-6]
lació a un paviment, va aparéixer una moneda del tipus
però citarem alguna troballa en estrats de rebliment com
«FEL TEMP REPARATIO» (UE 2810) (fig. 9), i un estrat d’il·le-
un antoninià amb un important forat central de Volusià
gibilitat del jaciment (UE 2108), que comprén una àrea ex-
que va acabar en un femer (UE 2029) (fig. 8), com va ocór-
tensa, disposava de monedes de Fausta, de Valentinià II,
rer també amb un altre d’Aurelià (UE 2018).
dos d’emperadors de la dinastia valentiniana, un AE2 i
En l’enclavament rural de l’Horta Vella de Bétera,
una moneda molt degradada. D’igual manera, en una
amb restes anteriors dels segles ii i i aC i una cronologia
unitat estratigràfica (UE 2599), també dels moments finals
que comprén des del segle i al viii a més d’una fase emi-
de l’assentament, es van recuperar tres AE3 tan desgas-
ral, s’hi està intervenint dins un projecte dut a terme per
tats que fan impossible la seua classificació, excepte un
l’Ajuntament de Bétera i la Universitat de València dirigit
del tipus «FEL TEMP REPARATIO», circumstància que de-
per J. L. Jiménez i J. Burriel, amb la codirecció d’altres
nota la seua acceptació a pesar de la seua llarga manipu-
companys en les diferents campanyes empreses. Dins del
lació fins ací ja vista.
material numismàtic a l’estudi del qual ens hem aproxi-
En canvi, en examinar altres contextos, observem
mat, destaquem d’aquest moment la troballa que es va
que predominen unitats de farciments constructius, d’ani-
produir en la campanya XI, de l’any 2016, de dos trients
vellació, reutilització de material, etc., on la moneda va
encunyats entre finals del segle vii i inicis del viii, un d’Ègi-
arribar amb les terres aportades i, probablement, fora del
ca i Vítiza amonedat a Egitania (fig. 18), i un altre de Vítiza,
mercat dinerari de manera que no sempre és fàcil la seua
a Corduba (fig. 19). L’excavació al sector nord va posar al
interpretació. Les tres monedes republicanes trobades
descobert dues estances de caràcter artesanal. D’aquesta
en estrats d’època visigoda probablement estaven des-
fase en l’espai 1, on van aparéixer les monedes; era un en-
proveïdes de la seua funció original i van formar part de
torn d’explotació metal·lúrgica, amb la presència de dos
les capes de farciments d’anivellació de noves construc-
forns i material associat a la dita activitat, com gotasses
cions o transformades. Una moneda celtibèrica partida
de plom, que anul·laven diverses estructures de la granja
es va trobar en l’anivellació tardana del pati, en una zona
en què es va convertir la vil·la romana imperial en l’Anti-
oberta entre la domus central i la palestra (UE 4062), al
guitat tardana.
costat d’una moneda de la consagració de Claudi II. Una
Un altre jaciment, de què defenem el seu compo-
altra d’Arse (fig. 7), en l’anivellació per a la construcció de
nent rural amb estructures precàries i xicotets forns, en-
murs de l’estança m (UE 2426), i un as de Valentia, en l’ani-
tre altres restes, és la Senda de l’Horteta d’Alcàsser. Fins
vellació per a construir l’edifici de l’extrem nord-est (UE
ara coneixíem la troballa antiga d’un probable tresor de
2054). Diversos nummi, com un de Constanci I (UE 2105),
trients pseudoimperials del qual s’ha parlat de troballes
i altres irrecognoscibles, que no es poden catalogar, van
aïllades, que, unides a les fotografies reflectides en les
aparéixer en contextos semblants. Hi ha molts més casos
publicacions i a la generositat dels particulars que ens
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana a l’entorn pròxim de Valentia. Tomás Hurtado Mullor
/ 115
[page-n-7]
han permés l’accés a diverses monedes, ens permeten
R. Plec i B. Mora estan posant aquestes peces en el pla
referir-nos a vuit peces, ben analitzades directament, ben
elevat que es mereixen.
conegudes a través d’il·lustració. Fins ara s’han identificat amb encunyacions d’imitació de Justinià I per part
Troballes litorals i del castrum o nucli urbà
d’E. Llobregat en els anys setanta, i de Justinià I i Justí II
de València la Vella.
per part de M. V. Febrer, i per Ll. Alapont i F. J. Tormo.
Les troballes litorals completen un panorama més
Nosaltres no n’hem vista cap de Justí II i sí de Justí I (figs.
complex i amb un numerari més variat en relació amb el
15, 16 i 17) i Justinià I, i, per tant, no podem asseverar que
ja exposat. Al Portus Sucronem (Cullera), en un context de
siga d’època de Leovigild.
destrucció d’un horreum i d’una possible tabernae de la
En les monedes de finals del domini visigot, dis-
segona meitat del segle v, sobre els quals es devia establir
minueix la quantitat d’or com s’aprecia en les de l’Horta
un viver, es van recuperar durant tres campanyes d’ex-
Vella de Bétera (figs. 18 i19). Aquestes contenen un grau
cavació, dirigides per M. Rosselló entre 2003 i 2006 en el
de puresa elevat, el que fa que es custodiara una mone-
carrer Agustí Olivert de Cullera, vint-i-nou monedes que,
da pseudoimperial a nom de Justinià I al Tresor de Santa
com ja estan publicades, respecte d’això, volem simple-
Elena, ocultat entorn de mitjan del segle xi. Una possible
ment remarcar les alteracions que van patir, com opera-
moneda de xicotet mòdul de la intervenció arqueològica,
cions de tallar, retallar, fragmentar o fins i tot tallar-ne la
dirigida a finals de la dècada passada per R. Martínez, M.
silueta (figs. 10, 11 i 12) de les monedes del segle iv de
Molina i G. Núñez, trobada en un context que, per la cerà-
manera que facilita i permet que, d’aqueixa forma, esti-
mica catalogada, es data entre l’últim quart del segle vi,
guen circulant en el segle v, amb una situació semblant a
moment de possible inici de l’assentament, i el primer
la d’un tresor a la ciutat, probablement coetani, troballa
del segle vii, moneda que una vegada neta, ens donarà
que es va radicar al carrer Avellanes de Valentia.
més informació numismàtica sobre un jaciment, la fi del
Amb una cronologia més baixa, les troballes de
qual s’ha datat durant la primera meitat d’aquest segle,
Punta de l’Illa van mostrar el fenomen descrit (fig. 14) i la
que ens posa en alerta sobre que, per a recuperar-les en
presència de moneda baiximperial i anterior (fig. 13), al
general, tenim la necessitat d’utilitzar ferramentes —com
mateix temps que monedes vàndales, bizantines, mol-
el detector de metalls o el tamisat— amb la finalitat de
tes de nord-africanes i nummi hispànics visigots, que van
localitzar els xicotets nummi tardoantics i obtindre així tot
aparéixer, a més, junts en un depòsit monetari, circums-
el material arqueològic, sobretot els citats nummi fabri-
tància que ha concorregut en altres punts mediterranis
cats des de la meitat del segle vi, que han sigut fins i tot
més al sud, com al Portus Ilicitanus (Santa Pola), Barri
poc atractius, tant per als furtius com per al col·leccionis-
de Benalúa, Alacant o Punta de l’Arenal (Xàbia). En l’àrea
me. L’inici de l’atenció per M. Crusafont i els treballs de
que ens ocupa fonamentalment, en concret un enclava-
116 /
[page-n-8]
ment de fundació ex novo per Leovigild de València la
Vella, durant les recents quatre campanyes que, des del
2016 fins al present any es desenvolupen —dins un projecte que ha portat l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, la
Diputació de València i l’ICAC, sota la direcció arqueològica de J. M. Macias, A. Ribera, E. Huguet i M. Rosselló—,
s’han recuperat més de dues-centes deu peces, que s’estudien en un capítol d’aquesta obra, les de la campanya
de 2018, i, encara que només disposem d’alguns pocs
contextos, estan presents les monedes vàndales, bizantines nord-africanes i els nummi hispànics i les monedes
retocades. Entre les mencionades cal destacar les més
antigues, les republicanes i provincials romanes però en
configuració diferent de les manipulacions hi hagudes
específicament de particions dels dos lapses temporals
que s’han establit per al canvi d’era, ja que es fragmenten per a adaptar-les i perquè romanga un terç de l’original (figs. 1 i 2), prenent fins i tot, part de la plata de l’únic
denari altimperial arreplegat (fig. 3), com també, curiosament, un nummus de Justinià I de Carthago punxat
(fig. 6) igual que altres monedes aparegudes a Malacca
o Punta de l’Illa.
En la campanya de 2016, les tres monedes trobades
disposen de context: un AE3 de mitjan del segle iv (fig. 4);
a la zona 1, la de la muralla, en un context visigot des de
la segona meitat del segle vi fins a principis del segle vii;
a la zona 5, un nummus visigot amb monograma «M»
amb volutes (fig. 5), i a la UE 5003, va aparéixer en un farciment constructiu sobre el geològic de condicionament,
la ceràmica del qual ens porta a la segona meitat segle vi.
L’altra moneda provinent d’aqueix espai (concretament
de la UE 5002, que poguera ser de Valentinià III i que ha
sigut retallada) es va trobar en un nivell d’amortització de
les estructures visigodes anteriors —la UE 5003— que ha
aparegut en un context del segle vii o de principis del viii.
Recopilant
Aquest panorama ens mostra una gran complexitat i
constata que hi ha un reabastiment de moneda en el segle VI, tant d’encunyacions foranes com peninsulars, a pesar del manteniment d’anteriors monedes romanes que
havien portat a pensar en un desabastiment de moneda
des del segle V, a més d’assenyalar que algunes d’aquestes són les que estaven ja circulant a Hispània, però que
altres vénen de la mà dels vàndals i dels bizantins que estan establits a la província de Spania tant al sud-est com
a les Illes. La recuperació d’un nombre significatiu de la
moneda sepultada ens aproximarà al coneixement de les
monedes posades en el mercat i que circulen, si bé som
conscients que només disposarem d’una mostra molt
parcial relativa a aquella que va formar part del circuit dinerari existent en l’entorn de Valentia.
Monedes en ús en l’Antiguitat tardana a l’entorn pròxim de Valentia. Tomás Hurtado Mullor
/ 117
[page-n-9]