Coves, fosses i cistes. Evidències funeràries del II mil·lenni a.C. en terres valencianes. Entorn de l'Argar i el bronze valencià
María Jesús de Pedro Michó
2010
[page-n-1]
A Juanmi
In memoriam1
Introducció
Les troballes funeràries han despertat, des de sempre,
un enorme interés, pel fet de tractar-se, generalment,
dels espais en què es concentren els millors i més atractius aixovars, les peces més riques, com joies i armes, o
els vasos que contenien les ofrenes. L’estudi dels contextos funeraris i de les pràctiques funeràries s’ha enri-
COVES, FOSSES I CISTES.
EVIDÈNCIES FUNERÀRIES DEL II MIL·LENNI AC EN TERRES VALENCIANES.
ENTORN DE L’ARGAR I EL BRONZE VALENCIÀ
M.ª JESÚS
DE
PEDRO MICHÓ
quit notablement amb el desenvolupament i l’aplicació
Museu de Prehistòria de València
de noves tècniques i d’una metodologia d’excavació
Servei d’Investigació Prehistòrica
més rigorosa, sobretot a partir de la segona meitat del
segle passat. Contextos que s’han convertit en l’objecte
d’estudi de l’anomenada «arqueologia de la mort» que
va sorgir, com a camp d’interés disciplinar diferenciat, en
el curs de les transformacions metodològiques i teòriques que van commoure la pràctica de l’arqueologia
durant els anys seixanta i setanta. Les seues formulacions han influït en les investigacions arqueològiques
generals i han tractat de superar els limitats enfocaments
tradicionals, més descriptius i especulatius. Així, la nova
1.- Juan Miguel Pérez Gil, el nostre Juanmi, va participar entre el 2000 i el
2006 en totes les campanyes d'excavació realitzades sota la meua direcció
en la Muntanya Assolada, Altet de Palau i especialment en la Lloma de
Betxí. En la primavera de 2007 ens va deixar, de manera sobtada, orfes de
la seua amistat i de la seua presència. Ens queda el seu record, lligat per
sempre a aquest últim jaciment, on passàrem junts tants bons moments.
COVES, FOSSES I CISTES
55
[page-n-2]
arqueologia es planteja d’una manera sistemàtica l’es-
treball, abordable des de l’estudi comparatiu del des-
pecificitat del registre funerari com a font d’informació
gast dels ossos o de la incidència de traumatismes. Així,
privilegiada sobre l’estructura social i la cultura (Vicent,
segons l’opinió d’Assumpció Vila (2002), si volem veure
1995), de manera que si entenem que el ritu funerari
diferència en les activitats realitzades, en la distribució
tracta de representar l’orde social, el seu coneixement
del producte, en l’accés als recursos, o si hi havia un con-
ens portarà a conéixer l’estructura de la societat.
sum diferencial, hem de recórrer als cossos dels subjec-
En general, en els enterraments humans es complei-
tes, a les sepultures; o siga, recórrer a les restes huma-
xen una sèrie de principis (O’Shea, 1984; Chapa, 1991)
nes per a veure si hi ha diferències pel que fa a l’accés
susceptibles de ser estudiats en relació amb la caracte-
als béns i a les condicions de vida; constatar si es van
rització dels grups socials. A saber, que totes les socie-
produir carències físiques, malalties, traumatismes; la
tats empren un o més sistemes per al soterrament dels
presència o no d’aixovar; el treball invertit en la prepara-
morts; una població funerària mostrarà característiques
ció de la tomba, etc. (Vila, 2002: 339).
demogràfiques i fisiològiques que reflectiran les de la
Finalment, els estudis genètics tenen una importàn-
població viva; en un context funerari, cada enterrament
cia capital en la corroboració de les inferències sobre
representa l’aplicació sistemàtica d’una sèrie de mesures
parentiu i mobilitat, sense oblidar la relació amb l’ar-
descriptives i postcriptives, rellevants per a aquell indivi-
queologia dels assentaments, l’única capaç de determi-
du. És a dir, que la naturalesa de la societat modelarà les
nar les condicions històriques (Lull i Picazo, 1989); i altres
pràctiques per a la deposició dels difunts. El tractament
qüestions plantejades per l’arqueologia postprocessual
específic que es dóna a un individu en el moment de la
a partir dels anys noranta, com la reivindicació de l’indi-
seua mort serà consistent amb la posició social de l’indi-
vidu, el paper crucial del simbolisme en la cultura mate-
vidu en vida; d’això es desprén que els elements mate-
rial o la reclamació de la perspectiva de gènere, que han
rials i simbòlics que es combinen en un context funerari
proporcionat una altra dimensió als estudis funeraris
han format part de la societat dels vius en el moment del
(Ruiz Zapatero, 2007).
seu enterrament.
Des de la perspectiva de l’arqueologia de la mort
La forma i l’estructura que caracteritzen les pràcti-
presentem en aquest treball documentació nova sobre
ques funeràries en qualsevol societat està en relació
les evidències funeràries en l’àrea valenciana durant l’e-
directa amb la forma i la complexitat de l’organització de
dat del bronze.
la citada societat. L’anàlisi física dels morts ofereix dades
importants en relació amb els efectes de la desigualtat
L’edat del bronze en les terres valencianes
social, a partir de la incidència distinta de les malalties
La investigació sobre l’edat del bronze en terres valen-
causades per un accés diferencial a la riquesa, reflectida
cianes es remunta a les excavacions pioneres de Furgús
en la suficiència i varietat de la dieta; o per la divisió del
en els jaciments alacantins de San Antón, d’Oriola, i
56
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Laderas del Castillo, de Callosa de Segura; i a les dutes
Un dels trets que tradicionalment han servit per a
a terme en poblats com el Mas de Menente i la Mola
diferenciar ambdues cultures ha sigut precisament el del
Alta de Serelles, d’Alcoi, o la Muntanyeta de Cabrera, a
ritual funerari, argàric al sud, amb sepultures en cistes,
Torrent, que permeten anar matisant la pertinença de les
fosses i urnes en l’interior de l’espai habitat, i amb sepul-
terres valencianes a la cultura de l’Argar. En els anys sei-
tures individuals en covetes i balmes en el del bronze
xanta, Tarradell (1963) sistematitza les característiques
valencià. Així, en relació amb el bronze valencià, s’ha
del bronze valencià diferenciant-lo de l’Argar i situant la
assenyalat sempre la importància del ritual funerari
frontera entre ambdós entre el Segura i el Vinalopó, i els
durant el calcolític, manifestat en les coves sepulcrals
límits septentrionals entre les terres castellonenques i
múltiples o col·lectives, i la continuïtat en l’ús de les
l’Ebre.
coves i en els aixovars durant l’horitzó campaniforme de
En els últims anys s’ha mantingut el significat de l’e-
transició, a pesar de l’existència de sepultures en sitja a
dat del bronze sobretot com una època en què consta-
l’interior dels poblats. Al contrari, durant l’edat del bron-
tem la plena ocupació del territori, amb clares influèn-
ze eren nombrosos els poblats coneguts i molt escasses
cies argàriques en les comarques meridionals i qualificat
les evidències sobre el tipus de soterrament, general-
com a «bronze valencià» el de les terres al nord del riu
ment inhumacions individuals o dobles en covetes
Vinalopó, si bé acceptant la continuïtat del poblament i
menudes i en abrics al costat dels poblats i sense pre-
la permeabilitat i interrelació entre ambdues zones.
sència d’aixovar funerari, com en el cas de la
L’edat del bronze s’estén, cronològicament, entre
Muntanyeta de Cabrera. Tot això al marge dels jaci-
l’horitzó campaniforme de transició i la cultura ibèrica,
ments argàrics i d’altres notícies, com el túmul del
situant-se el bronze ple entre el 2200/2100 i el 1500 cal
Cercat de Gaianes o la construcció de pedra del
aC, moment a partir del qual començaria el bronze tardà
Castellet del Porquet de l’Olleria (Martí Oliver, 2001).
que arribaria al canvi de mil·lenni i donaria pas al bron-
El trobament d’una sepultura individual a la
ze final, que en el seu desenvolupament enllaça amb els
Muntanya Assolada d’Alzira, en fossa i sense aixovar,
poblats ibèrics. La presència de poblats d’altura campa-
localitzada entre dues grans construccions de pedra, en
niformes, ben documentada en les comarques meridio-
un moment inicial de l’ocupació del poblat, confirmà
nals, i la coincidència entre aquests poblats i la zona
altres troballes anteriors com les de La Atalayuela, a la
ocupada posteriorment per la cultura argàrica, advoca-
Llosa del Bisbe, l’Altico de la Hoya, de Navarrés, i Peña
ria per una major antiguitat de l’edat del bronze a
la Dueña, de Teresa de Cofrents (Martí, Enguix i De
Alacant (Hernández, 2001). El bronze valencià es desen-
Pedro, 1995). D’altra banda, l’excavació d’una cova
rotllaria de forma paral·lela a l’Argar en les terres més
sepulcral, també a la Muntanya Assolada, amb sepultu-
meridionals, mentres la seua cronologia inicial seria lleu-
ra múltiple i alguns elements d’aixovar, es posà en rela-
gerament posterior en el nord.
ció amb altres notícies sobre la continuïtat en l’ús de les
COVES, FOSSES I CISTES
57
[page-n-4]
coves com a lloc d’enterrament, cas de la Cova dels
arrere en diversos treballs. Jover i López (1995) feren
Gats, d’Alzira, la Coveta del Gat, de Corbera, la balma
una revisió de les evidències funeràries en la zona de
amb quatre inhumacions del Mas del Corral, d’Alcoi, o
contacte entre l’Argar i el bronze valencià, i constataven
la del Pic dels Corbs, de Sagunt, amb fins a deu indivi-
la presència de sepultures en cova, prova de la continuï-
dus. I la llista era encara major si comptàvem d’altres
tat en la seua utilització; de sepultures en balma i en
sepultures fora del poblat, inhumacions individuals o
coveta, de les quals hi ha nombroses notícies, no totes
dobles en cista, escletxa o coveta pròxima al poblat,
ben contrastades; i la presència de sepultures en les
com el ja citat de la Muntanyeta de Cabrera, el de
zones d’habitació, en cistes, fosses i urnes. Cinc són els
l’Aixebe, de Sagunt, o la Covacha de Llatas, d’Andilla,
jaciments en què es va practicar l’enterrament dins dels
la cista descrita per Monzó a les Raboses, d’Albalat dels
més purs cànons argàrics: San Antón, Laderas del
Tarongers, les restes de la Cova de Bolumini, de
Castillo, el Tabaià, d’Asp (que es presenta en aquest
Benimeli-Beniarbeig, amb un possible ús funerari de la
mateix volum), el Puntal del Búho, d’Elx, i la Illeta dels
cova durant l’edat del bronze, i la Cova de les Bruixes,
Banyets, del Campello. En la resta de la província, el
a Rossell, la Cova de la Seda, de Castelló, la Cueva del
tipus de sepultura més estés és l’efectuat en escletxa o
Murciélago, d’Altura, o la Cova de la Recambra, de
en coveta; a banda de les sepultures de Cabezo
Gandia; i les sepultures múltiples del Mas d’Abat, a les
Redondo, de Villena, i del Mas del Corral, considerades
Coves de Vinromà, i Benissit, a la Vall d’Ebo. La inter-
del bronze tardà.
pretació donada a aquesta diversitat era que ens trobà-
Atés que en la conca del Vinalopó es registra l’hàbi-
vem davant d’uns grups humans plenament fixats al
tat en altura i un món funerari amb sepultures múltiples
territori però sense evidències d’una clara jerarquització
o individuals en balma o en cova, prèviament a la forma-
social —com sí que ocorria en l’àrea argàrica—, sinó
ció de l’edat del bronze, els autors plantegen una
que més aïna es tractava d’unes societats segmentàries.
expansió territorial argàrica cap a terres alacantines en
L’escassetat o l’absència d’objectes de valor i l’escassa
els primers segles del
o nul·la diferenciació dels aixovars funeraris, a pesar de
te amb els grups campaniformes abans del sorgiment
la major diversitat dels tipus de sepultures, es traduïa en
de les societats no argàriques de l’edat del bronze. La
la inexistència d’un veritable ritual propi del bronze
Illeta dels Banyets en seria el punt més septentrional de
valencià.
l’expansió. Encara així, les comunitats no argàriques van
II
mil·lenni aC, entrant en contac-
Amb la divisió d’ambdues cultures —bronze valen-
conservar els seus codis ideològics, evidenciats en el
cià i bronze argàric— al Vinalopó, quedà patent l’exis-
manteniment de les sepultures en cova o en balma, però
tència de dues tradicions culturals distintes en sòl ala-
adoptant també formes alienes a la manera de sepultu-
cantí durant el II mil·lenni aC. Respecte a l’àrea argàrica,
ra tradicional; prova de la coexistència de dues societats
l’abundant informació disponible ha sigut tractada anys
amb bases econòmiques i ideologies diferents.
58
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
La informació generada per mitjà de les pràctiques
sepultures en l’interior dels poblats i, en altres, n’am-
funeràries és utilitzada, de nou, per a intentar establir els
plien la tipologia; s’han iniciat els estudis osteoarqueo-
límits territorials, o frontera, entre l’àrea argàrica i el
lògics, amb resultats molt interessants sobre la determi-
bronze valencià (Jover i López, 1997). La valoració del
nació del sexe i l’edat dels inhumats, sobre l’activitat
cost i del valor social dels continents i continguts permet
física realitzada o sobre la dieta alimentària. La investi-
comprovar que el cost social, ni tan sols en el cas de les
gació de l’edat del bronze peninsular, sobretot a l’Argar,
cistes de lloses, representa un gran esforç que haja de
ha generat informació precisa sobre l’estructura social,
ser considerat com un balanç diferencial significatiu. I
l’accés diferencial als béns de prestigi, o la normalitza-
tampoc no es pot establir una relació directa entre el
ció d’un ritual funerari; i també disposem ara de noves
tipus de continent funerari i el valor social de l’aixovar
datacions absolutes. En el present treball ens ocupa-
que acompanya els cadàvers. A un suposat major cost
rem, per tant, de les evidències funeràries en terres
social de la tomba no es correspon un valor social més
valencianes i de les novetats oferides pels nostres jaci-
gran dels aixovars, com sí que ocorre en l’àmbit argàric,
ments, i intentarem valorar-ne els resultats en termes
on l’àmplia dissimetria existent en el contingut de les
d’identificació del ritual funerari —aixovars, estructures,
tombes ha servit com a base per a elaborar una propos-
ofrenes càrnies, etc.— i de caracterització dels grups
ta d’estructuració social.
socials, de les relacions de parentiu, de l’activitat física
La determinació dels límits o zones de contacte entre
realitzada, etc.
la societat argàrica i la no argàrica no ha sigut resolta del
Al marge dels treballs més recents, alguns dels
tot. La conclusió és que el corredor per a on discorre el
quals s’inclouen en el present volum i la cronologia
Segura, el Camp d’Elx i les zones litorals del Camp
dels quals correspon al bronze final o primera edat del
d’Alacant, constitueix l’espai geogràfic ocupat per
ferro (cas de la necròpolis d’incineració de les Moreres,
poblacions argàriques. En la resta del territori, el
de Crevillent, o de les necròpolis tumulars de la
Prebètic meridional valencià, es desenvolupa un altre
Menarella, a Forcall, i el Salegar, a Cortes d’Arenós; del
grup arqueològic, amb trets culturals singulars, el princi-
Mesón del Carro, també a Cortes d’Arenós, i de la
pal exponent del qual és la realització de pràctiques
Vilavella (Barrachina, 2002), i de les sepultures megalí-
funeràries fora de les zones habitades. A partir del bron-
tiques descrites en el cas de l’Argilagar, de Morella
ze tardà, tota l’àrea d’estudi passà a estar integrada en
(Mesado i Andrés, 1999), amb les restes de dues per-
una realitat social diferent de les anteriors, les evidències
sones inhumades (en posició lateral encollida i sense
funeràries de la qual estarien representades pel Cabezo
aixovar), hi ha les aportacions derivades, sobretot, del
Redondo.
camp de l’osteoarqueologia, com ara el cas de la Cova
En els últims anys s’han produït noves troballes en
dels Blaus, a la Vall d’Uixò (també en aquest volum), o
l’àrea valenciana, que en alguns casos confirmen les
la sepultura recuperada en la contornada del Capurri, a
COVES, FOSSES I CISTES
59
[page-n-6]
Figura 1. Inhumació secundària en el sector E de la Lloma de Betxí, i restes d'un cànid associades a l’enterrament.
Oliva (Cuesta et al., 2002), corresponent a un individu
de Cabezo Pardo, i la presentació, en aquest mateix
adult, de sexe femení, amb crani d’aspecte gràcil, que
volum, de les troballes del Tabaià —sempre comptant
presenta una lesió en la volta craniana i patologies
amb la nova perspectiva que ens ofereix l’estudi osteo-
odontològiques, com càries, que fan pensar en una
arqueològic dels citats contextos funeraris. Sense obli-
dieta relativament blana, rica en hidrats de carboni, en
dar la revisió d’altres col·leccions antigues, cas del
què destaca el desgast de les dents anteriors, tant
Peñón de la Zorra i del Puntal de los Carniceros, de
superiors com inferiors, indici d’algun hàbit parafuncio-
Villena, a fi de determinar el començament de la pràc-
nal selectiu de les dents anteriors per a ús instrumen-
tica de la inhumació individual a la conca del Vinalopó
tal, com el mossegament d’objectes sense finalitat ali-
(Jover i De Miguel, 2002).
mentària, etc.
A la Lloma de Betxí (De Pedro, 1998; 2005), en el
sector E, zona d’ampliació del poblat amb grans rebli-
Les evidències funeràries: Argar i bronze valencià
ments que configuren espais de terrassa, i al costat de
Entre els poblats pertanyents a l’àmbit del bronze
rebliments que pareixen correspondre a un abocador, va
valencià, ens ocuparem de dues sepultures individuals
ser localitzada, en la campanya de 2002, una sepultura
trobades a la Lloma de Betxí, de Paterna, i de la revisió
humana en posició secundària d’un individu senil, al cos-
de les sepultures, individual i en cova, de la Muntanya
tat del qual hi havia l’esquelet d’un gos en posició pri-
Assolada; noves dades que se sumen a la notícia sobre
mària (Fig.1). L’estudi realitzat per Mª Paz de Miguel
una inhumació doble a les Raboses (Ripollés, 2005) i a
determina que es tracta d’un adult madur, de sexe mas-
la sepultura individual de la Mola d’Agres (Martí Bonafé
culí; la seua talla és de 176 cm i el seu índex cranial de
et al., 1996), entre d’altres. I més cap al sud, en l’àrea
80, braquicranià. Les patologies observades inclouen
argàrica, cal destacar la revisió de les sepultures de la
desgast dental acusat, tosca dentària, edentació total de
Illeta dels Banyets, les novetats de Cabezo Redondo i
les dents mandibulars amb cicatrització total de tots els
60
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
alvèols; artrosi en l’articulació temporomandibular i
mes cada vegada més freqüents en altres jaciments
artrosi generalitzada en clavícules, escàpules, costelles,
peninsulars, com és el cas de la Loma del Lomo, a
vèrtebres, húmer dret i metacarpià; periostitis en la tíbia
Cogolludo (Guadalajara), on es deposità un gos com-
dreta i entesopaties en radi dret i falanges de les mans.
plet en una fossa pròxima a la sepultura núm. 9, inter-
La datació absoluta proporciona una data de 3650 ± 40
pretat com a ofrena vinculada a l’aixovar funerari de la
BP, calibratge a 2 σ entre 2140 i 1910 cal aC.
citada inhumació (Blasco, 1997); o el de Minferri de
Interessa destacar la presència d’un cànid, estudiat
Juneda, Lleida (Equip Minferri, 1997) que ens parla
per Sanchis i Sarrión (2004), individu parcialment com-
d’una tomba amb una dona entre 25 i 35 anys, un
plet d’uns dos anys d’edat que manté la seua posició
xiquet de bolquers i un home adult entre 60 i 70 anys.
original i la connexió anatòmica, llevat d’alguns ossos
El cos de la dona abraçava una gosseta; per damunt es
lleugerament desplaçats com a conseqüència del procés
va depositar l’individu infantil i, finalment, l’home, amb
de descomposició del cadàver i d’alteracions postdepo-
aixovar ceràmic, ofrenes d’un bòvid i set cabres, possi-
sicionals. Presenta alteracions d’origen antròpic, mar-
blement un banquet funerari dedicat a l’individu de
ques de descarnament sobre alguns ossos, en concret
més edat, interpretat com un personatge objecte
sobre el crani, l’atles, la quarta, la cinquena i la sisena
d’una veneració particular.
cervicals, tres lumbars, l’húmer dret i esquerre, el radi
També a la Lloma de Betxí, en el sector W, en la
esquerre, el fèmur dret, la tíbia i la pelvis dreta, ambdós
base d’un gran mur atalussat que tanca l’edificació
calcanis, els dos astràgals i deu costelles. L’animal fou
superior, es trobà, el 2003, una altra sepultura humana,
escorxat i posteriorment eviscerat: una vegada obtingu-
en aquest cas en posició primària, orientada en sentit
da la pell, les marques sobre la zona ventral de les cos-
est-oest, amb les cames i els braços flexionats i el cap
telles i d’alguna vèrtebra indiquen que l’animal va ser
girat cap al nord, sense aixovar, en una fosseta de plan-
buidat, accedint per l’interior de la seua caixa toràcica
ta aproximadament circular delimitada per una sèrie de
amb un instrument tallant, i que van ser extrets els
pedres; reclinat sobre el costat esquerre, en posició de
òrgans blans superiors. No hi ha elements que eviden-
decúbit lateral esquerre, però amb el tronc molt inclinat
cien directament el descarnament dels ossos, encara
cap a la dreta, potser per causes postdeposicionals
que és factible que les parts blanes obtingudes foren
(Fig.2). D’acord amb l’estudi de Mª Paz de Miguel, es
consumides en relació amb algun acte social o ritual vin-
tracta d’un individu adult, de sexe masculí, amb un
culat a l’enterrament humà.
índex cranial de 79,2, mesocranià. Entre les patologies
La utilització del gos amb fins alimentaris durant l’e-
observades destaca el desgast dental, la presència de
dat del bronze està testimoniada per diversos exem-
càries en diverses peces, un abscés radicular, calcifica-
ples, però el tema que ens interessa ara és el de la
ció del lligament groc i artrosi cervical. Com a prova de
seua presència en un context funerari, amb paral·lelis-
l’activitat física realitzada, presenta una marcada inser-
COVES, FOSSES I CISTES
61
[page-n-8]
Figura 2. Enterrament en fossa del Sector O de la Lloma de Betxí i reconstrucció.
ció del lligament costoclavicular, entesopatia en la
ment, el conjunt de les restes humanes, amb un total de
tuberositat radial d’ambdós radis i entesopatia en falan-
169 restes que corresponen a un nombre mínim de qua-
ges de les mans. La datació obtinguda per a aquesta
tre individus, l’estudi preliminar de les quals va ser efec-
segona sepultura és de 3400 ± 40 BP, calibratge a 2 σ
tuat per Inocencio Sarrión. La revisió de Mª Paz de
entre 1760 i 1610 cal aC.
Miguel confirma que es tracta de restes d’una inhuma-
Quant a la Muntanya Assolada, els resultats obtin-
ció múltiple, amb una conservació molt parcial dels
guts en l’excavació d’una cova sepulcral menudeta i
esquelets, entre els quals es troben clarament represen-
d’una sepultura individual ja han sigut publicats amb
tats infantils i adults. L’estudi revela que el nombre
anterioritat (Martí, Enguix i De Pedro, 1995). Presentem
mínim d’individus és, en efecte, de quatre —encara que
ara la informació aportada per Mª Paz de Miguel en la
n’hi poden haver més—, entre ells dos d’infantils, un de
determinació de les restes òssies i les datacions d’amb-
6-7 anys i un altre de 8-11 anys. La determinació del
dós contextos.
sexe no ha sigut possible perquè en la mostra no hi ha
L’excavació de la cova sepulcral va permetre recupe-
parts representatives que en permeten l’adscripció
rar diverses restes d’aixovar —una punta de fletxa de
sexual. Les restes es corresponen amb depòsits prima-
sílex blanc, cent vint-i-sis grans de collar discoïdals, un
ris i entre les patologies cal destacar la presència de
gra de collar tubular, un penjoll rectangular de calcària,
tosca dentària, càries, hipoplàsia de l’esmalt i lleugera
un fragment de botó d’os amb perforació en V, quinze
artrosi en una vèrtebra. Com a signes d’activitat es
petxinetes perforades i alguns fragmentets de ceràmica
menciona l’entesopatia en un húmer i en falanges de
sense decoració—; restes de fauna —Bos taurus, Canis
les mans. Les talles s’han determinat a partir dels
familiaris, Capra hircus, ovidocaprins, Vulpes vulpes,
húmers conservats i estan entre 148-153 cm i 164-167
Oryctolagus cuniculus, Eliomys quercinus, Apodemus
cm, segons que es tracte d’homes o de dones. La data-
sylvaticus, peixos i gasteròpodes terrestres—; i, final-
ció obtinguda sobre un fragment d’húmer proporciona
62
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
una data de 3760 ±40 BP, calibrada a 2 σ entre 2460 i
2190 aC.
D’altra banda, en l’interior del poblat s’excavà una
fossa de planta circular que contenia un altre enterrament humà, davall d’una sedimentació de més de dos
metres de potència. La persona inhumada es trobava en
posició fetal, decúbit lateral dret, amb les cames doblegades i els peus encreuats. El braç dret allargat per
darrere de l’esquena i la mà esclafada per un bloc. El
braç esquerre estava flexionat per davant del cos i la mà
estirada per davall de la cara, i li faltava la major part del
crani i del maxil·lar superior (Fig.3). La seua datació
absoluta ha proporcionat una data de 3760 ±40 BP, calibrada a 2 σ entre 2210 i 2130 aC. Les restes, estudiades
igualment per Mª Paz de Miguel, corresponen a una
dona adulta que presentava dos blocs vertebrals a nivell
cervical, un afectava l’axis-C3, i, l’altre, la C6-C7.
L’absència d’altres signes patològics permet de pensar
en una malformació congènita cervical, compatible amb
una síndrome de Klippel-Feil, la identificació de la qual
és poc freqüent en els contextos arqueològics. La fusió
de dos o més segments vertebrals produeix, com a con-
Figura 3. Enterrament en fossa, Muntanya Assolada.
seqüència, un acurtament del coll i malformacions asso-
de en l’atles, i marcats signes d’activitat en ambdós
ciades, com l’existència d’hemivèrtebres, costelles cervi-
húmers i clavícules. A pesar que l’esquelet postcranial
cals, elevació unilateral o bilateral de l’escàpula, etc.
està ben representat, les epífisis es troben quasi total-
L’origen no n’és clar, encara que poguera tindre, en
ment destruïdes, tan sols un peroné conserva la seua
alguns casos, un origen hereditari, si bé són més fre-
longitud màxima, a partir del qual se n’ha obtingut la
qüents els casos aïllats. Altres alteracions patològiques
talla aproximada: entre 147-148 cm / 150-151 cm (De
identificades són la presència d’hipoplàsia de l’esmalt
Miguel et al., 2007).
en la dent 35, i l’escassa quantitat de tosca dentària;
La informació aportada per les datacions absolutes
osteocondritis dissecant en les primeres falanges dels
confirma la presència en el jaciment de pràctiques fune-
peus; artrosi en la careta articular per a l’apòfisi odontoi-
ràries diverses: inhumació col·lectiva en coveta a l’exte-
COVES, FOSSES I CISTES
63
[page-n-10]
rior del poblat i inhumació individual en l’interior d’a-
drat dins del tipus braquimorf corb occipital. De nou,
quest, amb datacions molt pròximes en el temps, per no
com sembla habitual, es va detectar, entre les patolo-
dir coetànies. Un altre aspecte que cal destacar és el de
gies, la presència de càries, associada a dietes riques en
la presència de restes humanes sense context en el jaci-
carbohidrats, lligades al consum de cereals; signes d’ar-
ment: possibles sepultures remogudes i desmantellades
trosi i presència de punts cribòtics en el sostre d’amb-
com a conseqüència de les remodelacions de les estruc-
dues òrbites, la qual cosa es coneix com cribra orbitàlia,
tures d’habitació, tenint en compte l’àmplia seqüència
que té el seu origen en l’anèmia. De l’aixovar, destaca el
cronològica del jaciment; o bé manipulació de les restes,
punyal la tipologia, les proporcions, el mànec i la com-
si atenem el fet que el crani de la fossa pogué ser extret
posició del qual remeten a la metal·lúrgia argàrica, entre
de manera intencionada. I pel que fa a les restes de
el bronze antic i el mitjà. És l’únic element que per la
fauna trobades en la cova, cal assenyalar que algunes
seua qualitat i origen pot suggerir una interpretació
espècies es poden considerar poblacions naturals. No
social, de prestigi, en relació amb l’individu inhumat,
així les restes de Bos taurus, Canis familiaris, Capra hir-
màximament quan es tracta d’una peça que no ha sigut
cus, ovidocaprins i peixos, la presència de les quals
utilitzada amb anterioritat i que és amortitzada en el
implica un transport, tal vegada humà, que es podria
moment de la deposició. Amb anterioritat, a la Mola
relacionar amb les mateixes pràctiques funeràries.
d’Agres es tenia notícia del trobament d’un fragment de
En relació amb les pràctiques funeràries presents en
crani aparegut en una escletxa de la terrassa oest. La
altres jaciments considerats del bronze valencià, recor-
nova tomba amplia la tipologia de les sepultures asso-
dem ara la sepultura individual localitzada a la Mola
ciades a aquest poblat, de forma semblant al que s’ha
d’Agres, apareguda sobre l’estructura que reforça el mur
esdevingut a la Muntanya Assolada.
que delimita el poblat, és a dir, en la zona habitacional.
I, finalment, cal recordar la notícia sobre una altra
Es tracta d’una inhumació primària en posició de decú-
sepultura apareguda en un poblat de l’àmbit del bronze
bit lateral esquerre amb el crani decantat cap al NO i les
valencià; a les Raboses, al costat d’un dels murs d’ate-
extremitats flexionades. L’aixovar estava compost per un
rrassament del poblat, es van documentar dues sepultu-
punyal de reblons amb mànec en forma d’omega i res-
res que constitueixen la primera evidència clara de les
tes de la baina realitzada en fusta de freixe, un fragment
pràctiques funeràries del grup que n’ocupà el jaciment.
de pedra polida, diversos fragments ceràmics i quatre
La més ben conservada estava depositada en una cista
resquills de sílex; a més d’una incisiva d’ovidocaprí i una
construïda amb blocs inclinats i coberta de pedres de
molar d’èquid (Martí Bonafé et al., 1996).
grandària mitjana. L’inhumat es trobava en posició de
Les restes òssies corresponen a un subjecte masculí
decúbit lateral esquerre i no presentava restes d’aixovar.
amb una edat compresa entre els 17-22 anys (adult
D’acord amb la informació facilitada per Eva Ripollés i
jove), l’estatura del qual no s’ha pogut establir, enqua-
Mª Paz de Miguel, s’han identificat restes de dos indivi-
64
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
dus adults, però les patologies observades corresponen
nal i concentrades en un espai relativament reduït. Els
al millor conservat. Es tracta d’un individu adult, madur,
contenidors funeraris són variats, i s’adapten a les matè-
de sexe masculí, amb una talla aproximada de 160-161
ries primeres i a la matriu geològica existent en l’entorn
cm i un índex cranial de 85,71; presenta un traumatisme
dels poblats; i preval el contingut sobre el continent en
cranial, signes d’artrosi, càries, pèrdues dentals, fístules i
les pràctiques funeràries documentades. De les nou
desgast acusat en les incisives; fractura de costelles i cal-
tombes, quatre eren sepultures dobles i les altres cinc
cificació del lligament groc en algunes vèrtebres dorsals;
d’un sol cadàver. Hi ha cinc individus de sexe femení i
signes d’activitat en clavícules, extremitats inferiors i
sis de sexe masculí, adults, a més d’un individu infantil
falanges de la mà. La seua cronologia se situa en dates
de sexe indeterminat i un adult també de sexe impossi-
calibrades entre 1960 i 1750 a. n. e., semblant a altres
ble de precisar. Quatre hòmens apareixen associats a
datacions del jaciment.
quatre dones més; i només cinc sepultures tenen aixo-
Des de les comarques meridionals valencianes, vin-
var: tres tombes dobles i dues d’individuals. Les patolo-
culades a l’àrea argàrica, les novetats es refereixen,
gies observades augmenten significativament amb l’e-
d’una banda, sobretot a la revisió de conjunts excepcio-
dat, fet que afavoreix la presència d’alteracions dege-
nals, cas de la Illeta dels Banyets (López Padilla,
neratives osteoarticulars, potenciades per la sobrecàrre-
Belmonte i De Miguel, 2005), o del Tabaià, la publicació
ga d’activitat mantinguda al llarg del temps, a més de
detallada de les quals es presenta en aquest volum,
càries, periodontitis, presència d’hipoplàsia de l’esmalt
completant així l’estudi de les restes òssies efectuades
dental, artrosi, etc. En algunes restes apareixen unes
anys arrere (De Miguel, 2001); i, d’una altra, hi ha les
reduïdes superfícies tintades de verd pel contacte amb
aportacions dels últims treballs d’excavació a Cabezo
elements de bronze; altres estan tintades de roig. Els
Redondo (Hernández, 1997; 2001) i a Cabezo Pardo, en
cadàvers estan en posició flexionada i de costat, decú-
San Isidro de Albatera (López Padilla, 2009).
bit lateral flexionat. Els individus masculins sobre el cos-
La revisió dels contextos funeraris argàrics de la
tat esquerre i la dona de la tomba IV en disposició opo-
Illeta dels Banyets es planteja, novament, des de les
sada, sobre el seu costat dret. La posició concorda amb
hipòtesis plantejades anteriorment sobre la frontera
les restes descrites de la Mola d’Agres, les Raboses o la
entre Argar i bronze valencià i la delimitació de dos
Lloma de Betxí i és possible que es tracte d’una norma
àmbits diferenciats quant a les pràctiques funeràries. Els
general en el món argàric.
resultats obtinguts mostren l’existència de sepultures
En les sepultures dobles es troben depositats un
argàriques, nou tombes —amb un total de 13 indivi-
home i una dona, o un adult i un xiquet o xiqueta.
dus— de les quals cap no es correspon amb espais
D’acord amb les observacions dels autors del treball,
d’habitació vinculats a activitats de tipus domèstic,
les deposicions són diacròniques: passa un cert temps
encara que es troben en una àrea d’ocupació habitacio-
entre un soterrament i l’altre. Pel que sembla, la dona
COVES, FOSSES I CISTES
65
[page-n-12]
és la que s’enterra primer, la qual cosa planteja rela-
dorns d’or apareguts allí. Els treballs en curs han posat
cions de filiació necessàriament existents entre la dona
de manifest l’existència tant de sepultures davall del sòl
i l’home inhumats. Vincles que atorguen a la dona un
de les cases, com en covetes menudes i en balmes;
paper rellevant en l’expressió de la cadena genealògi-
corresponents a adults i a xiquets; en l’interior de vasos
ca, molt d’acord amb els models de societat que es
de fang o en fosses i cistes de pedra. Algunes tombes
regeixen per la norma del matrillinatge, mentres que en
no tenen aixovar i en altres es redueix a uns pocs
els casos inversos es relacionarien amb una norma d’a-
adorns d’or, plata o closques de mol·luscs, i a recipients
vunculocalitat. Els aixovars es componen d’objectes
ceràmics, entre ells vasos geminats (Hernández, 2009);
metàl·lics i, en menor grau, ceràmics, a més d’elements
pràctiques funeràries diverses que proven el desigual
realitzats sobre marfil, en notable sintonia amb la norma
accés no sols al tipus de contenidor funerari, sinó també
argàrica. Les datacions, del bronze ple, situen les sepul-
als productes que integren l’aixovar.
tures en una franja cronològica prou més recent del que
I, finalment, la revisió de col·leccions antigues en la
es podria esperar, cosa que mostra la continuïtat del
conca del Vinalopó, en relació amb els poblats de Peñón
poblament en la Illeta almenys fins al final del denomi-
de la Zorra i de Puntal de los Carniceros, de Villena, i de
nat «bronze tardà».
les sepultures associades tradicionalment a aquests
Sobre el parentiu entre les inhumacions dobles,
poblats, en la frontera entre els dos àmbits de l’edat del
només l’anàlisi d’ADN de les restes òssies pot aportar
bronze, qüestiona el començament de la pràctica de les
dades al tipus de relació consanguínia entre els individus
inhumacions individuals en cova en aquesta zona (Jover
inhumats en les sepultures dobles.
i De Miguel, 2002). L’estudi de les restes humanes de la
Les excavacions realitzades els últims anys a Cabezo
cova occidental del Peñón de la Zorra confirma que es
Redondo continuen aportant dades rellevants quant al
tracta de dos individus, possiblement home i dona, dels
sorgiment de noves pràctiques funeràries a la Vall del
quals es descriuen diferents patologies; de la cova orien-
Vinalopó, apareixent les primeres evidències clares d’in-
tal del Peñón de la Zorra es determina que en són sis, els
humacions en l’interior de l’àrea habitada (Jover i
individus inhumats, tres adults i tres infantils, i del Puntal
López, 2005). Encara que la pràctica de l’enterrament
de los Carniceros es conserven restes de sis cranis
múltiple en coveta no s’abandona, es constata ara la
almenys, quatre adults, un juvenil i un infantil. En tots els
presència de cistes de maçoneria i fosses en l’interior
casos apareixen aixovars singulars de procedència
de les unitats habitacionals, com també enterraments
al·lòctona. L’estudi confirma que els tres jaciments són
infantils en urnes. A partir del 1500 aC, el Cabezo
coetanis, del final del III mil·lenni aC; que no s’hi va prac-
Redondo esdevé un enclavament que pareix mostrar
ticar cap inhumació individual, i que en els tres contex-
una capacitat de centralització fins i tot superior a les
tos s’acompanyà algun dels individus amb productes
dels nuclis argàrics, com prova la gran quantitat d’a-
al·lòctons obtinguts a través de xarxes d’intercanvi. El
66
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-13]
ritual d’inhumació en coves, covetes i escletxes durant la
Almanzora, però també n’hi ha que es distribueixen per
fase campaniforme és de caràcter col·lectiu, i aquestes
cada un dels barris, com en la Cuesta del Negro, a
pràctiques continuen sent el ritual característic durant
Purullena, o al Castellón Alto, a Galera. D’aquest últim,
bona part de l’edat del bronze en la mateixa zona. La
val la pena destacar la trobada d’una sepultura amb res-
presència d’aixovars singulars com les arracades de
tes humanes momificades al seu interior. Aquesta sepul-
plata, puntes de Palmela, punyal de llengüeta, o grana-
tura, de tipus coveta, excepcionalment conservada,
dura de pedra verda, no significa que es puga validar l’e-
havia sigut segellada amb taulons de fusta i un mur de
xistència de clares diferències socials. L’indicador funera-
pedra. En el seu interior aparegué un individu adult i un
ri per si sol no és suficient per a determinar diferències
altre d’infantil, dels quals es conserven restes de pèl i
socials, per la qual cosa s’hauran de prendre en conside-
pell, l’aixovar dels quals es compon d’uns quants vasos
ració també els espais de producció i consum, d’habita-
ceràmics, un punyal, una aixà amb mànec de fusta i
ció, els assentaments, o el territori.
adorns de metall, i també restes de lli i possiblement
llana (Molina et al., 2003).
Algunes consideracions entorn de la diversitat del ritual
L’estreta vinculació de les sepultures argàriques amb
El registre funerari és un dels elements que millor ha ser-
les unitats habitacionals dels poblats ha sigut interpreta-
vit per a l’anàlisi de les possibles diferències socials en
da com a evidència de la fragmentació dels llinatges en
l’edat del bronze peninsular. Tal és el cas de la cultura de
el sud-est a partir de l’Argar, amb la consegüent aparició
l’Argar en les sepultures de la qual trobem extensos
de dissimetries socials expressades en les diferències
aixovars rics en joies d’or i plata, i armes; vasos ceràmics
dels aixovars depositats en elles. La presència de tom-
expressament fabricats per al funeral; i ofrenes alimentà-
bes amb fortes dissimetries quant a la composició i la
ries: porcions de bòvids i d’ovidocaprins, fonamental-
riquesa dels seus aixovars, en nivells estratigràfics con-
ment, que també es poden interpretar com a part del
temporanis dins d’una mateixa unitat habitacional, evi-
banquet funerari en relació amb pràctiques de comensa-
dencien l’existència i el desenrotllament d’aristocràcies i
lisme en les quals participaria de forma total o parcial la
de serfs associats a elles. Unes diferències que també
resta de la comunitat (Aranda i Esquivel, 2007). Les clas-
han sigut posades en relleu pels estudis osteològics a
ses basals presenten aixovars diferents, armes de
partir de les diferències observables entre les mateixes
menors dimensions, vasos domèstics reutilitzats, rars
restes òssies, ja que els primers haurien dut a terme tre-
adorns de coure i també instruments d’os o de pedra;
balls menys penosos que els segons (Contreras, 2004;
altres individus no van acompanyats d’aixovar i molts
Cámara, 2000; 2009).
altres ni tan sols van meréixer enterrament. Les tombes
En altres àrees peninsulars, la informació aportada
més riques es concentren en les parts altes dels poblats,
pel registre funerari és menor però suficient per a realit-
com en el cas de Fuente Álamo, de Cuevas del
zar propostes sobre el model social existent, almenys en
COVES, FOSSES I CISTES
67
[page-n-14]
alguns casos. Així, a la Manxa occidental, en relació amb
tori argàric. I en la resta, en l’àrea pertanyent al bronze
la necròpolis de La Motilla del Azuer, a Daimiel, s’obser-
valencià, queda patent la varietat de les seues necròpo-
ven diferències socials a partir de la lectura dels aixovars
lis i, pel que sembla, l’absència d’un ritual funerari insti-
en els assentaments del tipus Motilla respecte als dels
tucionalitzat.
poblats en altura. El ritual funerari de Las Motillas, carac-
A excepció del punyal metàl·lic depositat sobre l’in-
teritzat per un baix nivell d’elements d’aixovar, reflectiria
dividu de la Mola d’Agres, les altres sepultures presen-
una estructura social més homogènia que la que pareix
tades en aquest treball —les Raboses, la Lloma de Betxí
estar representada en alguns poblats d’altura, com el
i la Muntanya Assolada— proporcionen una informació
Cerro de la Encantada, de Granátula de Calatrava, on es
escassa en relació amb l’existència d’inhumacions dife-
documenten unes diferències socials majors, d’acord
rencials, tal com es descriuen en altres àrees peninsulars,
amb individus soterrats amb aixovars més rics. En els
pel fet de presentar aixovars quasi inexistents. I això a
poblats d’altura residirien les elits, mentres que els
pesar de l’existència de xarxes d’intercanvi, com proven
assentaments de plana, ben fortificats, complirien una
determinades matèries primeres i elements de prestigi,
funció dirigida a l’explotació, el magatzematge, la ges-
com ara objectes metàl·lics, ceràmiques decorades i
tió i el control de l’aigua, els cereals i la ramaderia. Altres
botons de marfil, que sí que han aparegut en els contex-
poblats de plana sense fortificar durien a terme els tre-
tos d’habitació. No obstant això, alguns aspectes merei-
balls agrícoles (Nájera, 2009).
xen ser tinguts en consideració com a prova de les pràc-
El registre funerari de l’edat del bronze en les terres
tiques funeràries realitzades: aspectes com el de la
valencianes presenta una clara diversitat quant al ritual,
deposició del cadàver, que confirma que els individus
com ja s’havia posat de manifest, amb anterioritat, amb
masculins descansen sobre el costat esquerre i els feme-
sepultures individuals en coveta pròxima al jaciment,
nins —cas de la Muntanya Assolada—, sobre el costat
sepultures col·lectives i sepultures individuals en
dret; la coexistència, en el mateix jaciment, de diferents
poblat. En relació amb el període anterior, durant l’edat
tipus de sepultura, com en el cas de la Muntanya
del bronze s’amplia el ritual funerari a les sepultures
Assolada, amb una sepultura individual en fossa i una
individuals, com ocorre a El Argar, a Las Motillas, o en
altra col·lectiva en cova, i de la Mola d’Agres; o la pre-
altres àrees peninsulars, però això no representa el final
sència de restes humanes disperses a la Lloma de Betxí,
de la utilització de covetes o balmes com a necròpolis.
localitzades entre les restes de fauna, de la mateixa
Hi ha, a més, clares diferències en relació amb la diver-
manera que ja s’havia observat a la Muntanya Assolada.
sitat cultural de les nostres terres durant el
mil·lenni
Finalment, l’enterrament d’un cànid al costat d’un dels
aC. Així, les pràctiques funeràries observades en les
individus de la Lloma de Betxí ens parla de possibles
comarques meridionals, com en el cas de Sant Antón, el
ofrenes funeràries en clara similitud amb altres jaciments
Tabaià o la Illeta, testimonien la seua vinculació al terri-
peninsulars.
68
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
II
[page-n-15]
Sense pretendre presentar ací un registre exhaustiu
anterior. Des de la complexitat i l’estandardització del
de la documentació existent referent a això, destaquem
ritual de l’Argar, o la dualitat entre Las Motillas i els
algunes de les referències sobre la presència de cànids
poblats en altura de la Manxa, pareixeria que la diversi-
en sepultures de l’edat del bronze; per exemple, a la
tat caracteritza la resta de territoris. Coves menudes
Loma del Lomo, on es coneixen un total de 24 inhuma-
amb sepultures individuals i col·lectives, inhumacions en
cions individuals en l’interior de subestructures o fons,
l’interior de sitges que es reaprofiten, o fosses ad hoc,
en disposició primària i secundària, i introduïdes en
mostren que els assentaments reduïts diversifiquen les
gerres o cassoles en algun cas. La presència freqüent
seues pràctiques funeràries en el transcurs del temps,
d’individus infantils es troba associada a ofrenes d’ani-
potser perquè estem en un període canviant que, pas a
mals nounats, entre els quals un cànid (Valiente, 1992).
pas, ens portarà cap a un ritual plenament instituciona-
En el jaciment de Cortecampo II, a Los Arcos, Navarra,
litzat, el de la incineració, a partir del bronze final.
una inhumació individual primària depositada en fossa
de planta circular estava acompanyada d’un recipient
amb decoració de boquique, restes d’ovidocaprí i restes
òssies almenys de quatre gossos, dos d’ells depositats
Agraïments
A Eva Ripollés, Mª Paz de Miguel i Juan A. López Padilla, per la informació
facilitada referent als jaciments de les Raboses, Muntanya Assolada i Lloma
de Betxí, i Cabezo Pardo, respectivament. A Ángel Sánchez Molina, la seva
col·laboració en l'elaboració de la part gràfica.
intencionadament, ja que les seues restes van aparéixer
en connexió anatòmica, sense senyals d’activitat carnissera. L’inhumat es trobava al fons de la fossa, amb el
crani desplaçat i allotjat en una xicoteta cavitat (Ramos
Aguirre, 2007). En el jaciment de Minferri, que ja ha sigut
citat, o en el més espectacular, encara que allunyat en el
temps, del Camino del Molino, de Caravaca, la sepultu-
Bibliografia
ARANDA JIMÉNEZ, G.I ESQUIVEL GUERRERO, J.A. (2007): «Poder y prestigio en
las sociedades de la Cultura de El Argar. El consumo comunal de bóvidos y ovicápridos en los rituales de enterramiento», Trabajos de
Prehistoria, 64, núm. 2, p. 95-118.
BARRACHINA, E. (2002-2003): «Dos noves necròpolis d’incineració a la conca
del Millars: el Mesón del Carro i La Vilavella (Castelló)», Quaderns de
Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23, p. 141-150.
ra amb més quantitat d’inhumats de la prehistòria penin-
BLASCO BOSQUED, M.C. (1997): «Manifestaciones funerarias de la Edad del
sular, associada al poblat del Molino de Papel, i datada
CÁMARA SERRANO, J.A. (2000): «Bases teóricas para el estudio del ritual
en el III mil·lenni aC, entre 2870 i 2460 cal aC, s’han recu-
funerario utilizado durante la prehistoria reciente en el sur de la penín-
perat, en aquest jaciment, les restes de 1.300 individus
— (2009): «Jerarquización social en el mundo argárico (2000-1300 aC) » En
els aixovars dels quals, escassos, comprenen peces de
sílex, ceràmica, punxons de metall i 50 esquelets de gos
(Lomba, 2009).
En resum, la diversitat que es manifesta en el bronze
valencià tal vegada es podria interpretar com a mostra
d’un nou ritual enfront del de l’horitzó campaniforme
Bronce en la Meseta», Saguntum-PLAV, 30, p. 173-190.
sula ibérica», Saguntum-PLAV, 32, p. 97-114.
La Edad del Bronce en la España mediterránea. Cursos de verano de
la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
CHAPA, T. (1991): «La Arqueología de la Muerte: planteamientos, problemas y resultados» En Vaquerizo, D.: Arqueología de la Muerte.
Metodología y perspectivas actuales, p. 13-39.
CONTRERAS CORTÉS, F. (2004): «El mundo de la muerte en la Edad del
Bronce. Una aproximación desde la cultura Argárica». En Y acumula-
ron tesoros. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, p. 67-85.
CUESTA, M.M.; CAMPILLO, D.; CHIMENOS, E.; VILA, S.,
I
APARICIO, J. (2002):
COVES, FOSSES I CISTES
69
[page-n-16]
«Estudi d’un esquelet de l’Edat del Bronze, exhumat a la “covacha”
la España mediterránea. Cursos de verano de la Universidad de
del Capurri (Oliva, la Safor) (València), que pertany a (L.P.474)»,
Alicante. Villena (e.p.)
Cypsela, 14, p. 205-210.
DE MIGUEL IBÁÑEZ, M.P. (2001): «Aspectos antropológicos y paleopatológicos de las inhumaciones prehistóricas del Tabayá (Aspe, Alicante)». En
VI Congreso Nacional de Paleopatología, p. 263-278.
LULL, V.; PICAZO, M. (1989): «Arqueología de la Muerte y estructura social»,
Archivo Español de Arqueología, 62, p. 5-20.
MARTÍ BONAFÉ, M.A.; GRAU ALMERO, E.; PEÑA SÁNCHEZ, J.L.; SIMÓN GARCÍA,
J.L.; CALVO GÁLVEZ, M.; PLASENCIA, E.; PALLARÉS, A., I PIQUERAS, F. (1996):
DE MIGUEL, M.P.; BALLESTEROS, J.M.; DE PEDRO, M.J., I MARTÍ OLIVER, B. (2007):
«La Mola d’Agres: Aportaciones desde una óptica interdisciplinar al
«Malformación congénita cervical en una mujer de la Edad del Bronce
estudio de una inhumación individual», Recerques del Museu d’Alcoi,
procedente de la Muntanya Assolada (Alzira, Valencia)», en IX
Congreso Nacional de Paleopatología, Morella (poster).
DE PEDRO, M.J. (1998): La Lloma de Betxí (Paterna, Valencia). Un poblado
de la Edad del Bronce. València: Diputació de València – Servei
d’Investigació Prehistòrica (Trabajos Varios, 94), 272 p.
— (2005): «L’Edat del Bronze al nord del País Valencià: Hàbitat i Territori»,
Cypsela, 15 (Girona), p. 103-122.
V, p. 67-82.
MARTÍ OLIVER, B. (2001): «Los poblados coronan las montañas: los inicios de
la investigación valenciana sobre la Edad del Bronce». En Y acumula-
ron tesoros. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, p. 119-135.
MARTÍ, B.; ENGUIX, R.; DE PEDRO, M.J. (1995): «La Muntanya Assolada de
Alzira y las necrópolis de la Cultura del Bronce Valenciano»,
Saguntum-PLAV, 28, p. 75-91.
G.I.P. EQUIP MINFERRI (1997): «Noves dades per a la caracterització dels
MESADO OLIVER, N. I ANDRÉS BOSCH, J. (1999): «La necrópolis de l’Argilagar
assentaments a l’aire lliure durant la primera meitat del II mil·lenni cal
del Mas de García (Morella, Castellón)», Archivo de Prehistoria
BC: Primers resultats de les excavacions en el jaciment de Minferri
(Juneda, les Garrigues)», Revista d’Arqueologia de Ponent, 7 (Lleida),
p. 161-211.
Bronce en las tierras meridionales valencianas», Saguntum-PLAV, 30,
Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, p. 201-217.
— (2009): «Cabezo Redondo (Villena, Alicante). Setenta años de excavaciones y estudios». En La Edad del Bronce en la España mediterránea.
Cursos de verano de la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
I
LÓPEZ PADILLA, J.A. (1995): «El Argar y el Bronce
Valenciano. Reflexiones en torno al mundo funerario», Trabajos de
Prehistoria, 52, núm. 1, p. 71-86.
— (1997): Arqueología de la Muerte. Prácticas funerarias en los límites de
El Argar. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
I
DE MIGUEL, M.P. (2002): «Peñón de la Zorra y Puntal de los
Carniceros (Villena, Alicante): Revisión de dos conjuntos de yacimientos campaniformes en el corredor del Vinalopó», Saguntum-PLAV, 34,
p. 59-74.
LOMBA, J. (2009): «El enterramiento calcolítico de Camino del Molino
(Caravaca)». En La Edad del Bronce en la España mediterránea.
Cursos de verano de la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
LÓPEZ PADILLA, J.A.; BELMONTE MAS, D., I DE MIGUEL IBÁÑEZ, M.P. (2006): «Los
Granada)», Trabajos de Prehistoria, 60, nº 1, p. 153-158.
NÁJERA, T. (2009): «La Edad del bronce en la Mancha: la Motilla del Azuer».
de la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
O’SHEA, J.M. (1984): Mortuary variability. An archaeological investigation.
Londres: Academic Press, 338 p.
RAMOS AGUIRRE, M. (2007): «Cortecampo II (Los Arcos) y Osaleta (Lorca,
Valle de Yerri). Sepulturas descubiertas en las obras de la Autovía del
Camino». En La Tierra te sea leve. Arqueología de la Muerte en
Navarra, p. 93-96.
RIPOLLÉS ADELANTADO, E. (2005): «Montaña de les Raboses». En Gran
Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Levante-EMV.
RUIZ ZAPATERO, G. (2007): «Morir, enterrar y recordar. Las tierras navarras
durante la Edad del Hierro». En La tierra te sea leve. Arqueología de
la muerte en Navarra, p. 97-113.
SANCHIS SERRA, A. I SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2004): «Restos de cánidos (Canis
familiaris ssp.) en yacimientos valencianos de la Edad del Bronce»,
Archivo de Prehistoria Levantina, XXV, p. 161-189.
TARRADELL MATEU, M. (1963): «Ensayo de identificación de las necrópolis del
Bronce Valenciano», Archivo de Prehistoria Levantina, X, p. 59-67.
VALIENTE MALLA, J. (1992): La Loma del Lomo II. Toledo: Servicio de
enterramientos argáricos de la Illeta dels Banyets de El Campello.
Publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, 304 p.
Prácticas funerarias en la frontera oriental de El Argar». En Soler Díaz,
VICENT GARCÍA, J.M. (1995): «Problemas teóricos de la arqueología de la
Jorge A. (coord.): La ocupación prehistórica de la “Illeta dels Banyets”
muerte. Una introducción». En Arqueoloxía da morte na Península
(El Campello, Alicante), Alacant: Diputació Provincial d’Alacant, p.
Ibérica desde as orixes ata o medievo. Xinzo de Limia: Ayuntamiento
119-172.
LÓPEZ PADILLA, J. A. (2009): «La Edad del bronce en el Bajo Segura
(Alicante): de San Antón a Cabezo Pardo». En La Edad del Bronce en
70
BOTELLA, M. (2003): «La
En La Edad del Bronce en la España mediterránea. Cursos de verano
p. 93-114.
— (2001): «La Edad del Bronce en Alicante». En Y acumularon tesoros.
JOVER, F.J.
I
sepultura 121 del yacimiento argárico de El Castellón Alto (Galera,
HERNÁNDEZ PÉREZ, M.S. (1997): «Desde la periferia del Argar. La Edad del
JOVER MAESTRE, F.J.,
Levantina, XXIII, p. 85-112.
MOLINA, F.; RODRÍGUEZ ARIZA, M.O.; JIMÉNEZ, S.
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
de Ginzo de Limia, p. 13-31.
VILA, A. (2002): «Viajando hacia nosotras», Revista Atlántica Mediterránea
de Prehistoria y Arqueología Social, vol. V (Cadis), p. 325-342.
[page-n-17]
A Juanmi
In memoriam1
Introducció
Les troballes funeràries han despertat, des de sempre,
un enorme interés, pel fet de tractar-se, generalment,
dels espais en què es concentren els millors i més atractius aixovars, les peces més riques, com joies i armes, o
els vasos que contenien les ofrenes. L’estudi dels contextos funeraris i de les pràctiques funeràries s’ha enri-
COVES, FOSSES I CISTES.
EVIDÈNCIES FUNERÀRIES DEL II MIL·LENNI AC EN TERRES VALENCIANES.
ENTORN DE L’ARGAR I EL BRONZE VALENCIÀ
M.ª JESÚS
DE
PEDRO MICHÓ
quit notablement amb el desenvolupament i l’aplicació
Museu de Prehistòria de València
de noves tècniques i d’una metodologia d’excavació
Servei d’Investigació Prehistòrica
més rigorosa, sobretot a partir de la segona meitat del
segle passat. Contextos que s’han convertit en l’objecte
d’estudi de l’anomenada «arqueologia de la mort» que
va sorgir, com a camp d’interés disciplinar diferenciat, en
el curs de les transformacions metodològiques i teòriques que van commoure la pràctica de l’arqueologia
durant els anys seixanta i setanta. Les seues formulacions han influït en les investigacions arqueològiques
generals i han tractat de superar els limitats enfocaments
tradicionals, més descriptius i especulatius. Així, la nova
1.- Juan Miguel Pérez Gil, el nostre Juanmi, va participar entre el 2000 i el
2006 en totes les campanyes d'excavació realitzades sota la meua direcció
en la Muntanya Assolada, Altet de Palau i especialment en la Lloma de
Betxí. En la primavera de 2007 ens va deixar, de manera sobtada, orfes de
la seua amistat i de la seua presència. Ens queda el seu record, lligat per
sempre a aquest últim jaciment, on passàrem junts tants bons moments.
COVES, FOSSES I CISTES
55
[page-n-2]
arqueologia es planteja d’una manera sistemàtica l’es-
treball, abordable des de l’estudi comparatiu del des-
pecificitat del registre funerari com a font d’informació
gast dels ossos o de la incidència de traumatismes. Així,
privilegiada sobre l’estructura social i la cultura (Vicent,
segons l’opinió d’Assumpció Vila (2002), si volem veure
1995), de manera que si entenem que el ritu funerari
diferència en les activitats realitzades, en la distribució
tracta de representar l’orde social, el seu coneixement
del producte, en l’accés als recursos, o si hi havia un con-
ens portarà a conéixer l’estructura de la societat.
sum diferencial, hem de recórrer als cossos dels subjec-
En general, en els enterraments humans es complei-
tes, a les sepultures; o siga, recórrer a les restes huma-
xen una sèrie de principis (O’Shea, 1984; Chapa, 1991)
nes per a veure si hi ha diferències pel que fa a l’accés
susceptibles de ser estudiats en relació amb la caracte-
als béns i a les condicions de vida; constatar si es van
rització dels grups socials. A saber, que totes les socie-
produir carències físiques, malalties, traumatismes; la
tats empren un o més sistemes per al soterrament dels
presència o no d’aixovar; el treball invertit en la prepara-
morts; una població funerària mostrarà característiques
ció de la tomba, etc. (Vila, 2002: 339).
demogràfiques i fisiològiques que reflectiran les de la
Finalment, els estudis genètics tenen una importàn-
població viva; en un context funerari, cada enterrament
cia capital en la corroboració de les inferències sobre
representa l’aplicació sistemàtica d’una sèrie de mesures
parentiu i mobilitat, sense oblidar la relació amb l’ar-
descriptives i postcriptives, rellevants per a aquell indivi-
queologia dels assentaments, l’única capaç de determi-
du. És a dir, que la naturalesa de la societat modelarà les
nar les condicions històriques (Lull i Picazo, 1989); i altres
pràctiques per a la deposició dels difunts. El tractament
qüestions plantejades per l’arqueologia postprocessual
específic que es dóna a un individu en el moment de la
a partir dels anys noranta, com la reivindicació de l’indi-
seua mort serà consistent amb la posició social de l’indi-
vidu, el paper crucial del simbolisme en la cultura mate-
vidu en vida; d’això es desprén que els elements mate-
rial o la reclamació de la perspectiva de gènere, que han
rials i simbòlics que es combinen en un context funerari
proporcionat una altra dimensió als estudis funeraris
han format part de la societat dels vius en el moment del
(Ruiz Zapatero, 2007).
seu enterrament.
Des de la perspectiva de l’arqueologia de la mort
La forma i l’estructura que caracteritzen les pràcti-
presentem en aquest treball documentació nova sobre
ques funeràries en qualsevol societat està en relació
les evidències funeràries en l’àrea valenciana durant l’e-
directa amb la forma i la complexitat de l’organització de
dat del bronze.
la citada societat. L’anàlisi física dels morts ofereix dades
importants en relació amb els efectes de la desigualtat
L’edat del bronze en les terres valencianes
social, a partir de la incidència distinta de les malalties
La investigació sobre l’edat del bronze en terres valen-
causades per un accés diferencial a la riquesa, reflectida
cianes es remunta a les excavacions pioneres de Furgús
en la suficiència i varietat de la dieta; o per la divisió del
en els jaciments alacantins de San Antón, d’Oriola, i
56
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Laderas del Castillo, de Callosa de Segura; i a les dutes
Un dels trets que tradicionalment han servit per a
a terme en poblats com el Mas de Menente i la Mola
diferenciar ambdues cultures ha sigut precisament el del
Alta de Serelles, d’Alcoi, o la Muntanyeta de Cabrera, a
ritual funerari, argàric al sud, amb sepultures en cistes,
Torrent, que permeten anar matisant la pertinença de les
fosses i urnes en l’interior de l’espai habitat, i amb sepul-
terres valencianes a la cultura de l’Argar. En els anys sei-
tures individuals en covetes i balmes en el del bronze
xanta, Tarradell (1963) sistematitza les característiques
valencià. Així, en relació amb el bronze valencià, s’ha
del bronze valencià diferenciant-lo de l’Argar i situant la
assenyalat sempre la importància del ritual funerari
frontera entre ambdós entre el Segura i el Vinalopó, i els
durant el calcolític, manifestat en les coves sepulcrals
límits septentrionals entre les terres castellonenques i
múltiples o col·lectives, i la continuïtat en l’ús de les
l’Ebre.
coves i en els aixovars durant l’horitzó campaniforme de
En els últims anys s’ha mantingut el significat de l’e-
transició, a pesar de l’existència de sepultures en sitja a
dat del bronze sobretot com una època en què consta-
l’interior dels poblats. Al contrari, durant l’edat del bron-
tem la plena ocupació del territori, amb clares influèn-
ze eren nombrosos els poblats coneguts i molt escasses
cies argàriques en les comarques meridionals i qualificat
les evidències sobre el tipus de soterrament, general-
com a «bronze valencià» el de les terres al nord del riu
ment inhumacions individuals o dobles en covetes
Vinalopó, si bé acceptant la continuïtat del poblament i
menudes i en abrics al costat dels poblats i sense pre-
la permeabilitat i interrelació entre ambdues zones.
sència d’aixovar funerari, com en el cas de la
L’edat del bronze s’estén, cronològicament, entre
Muntanyeta de Cabrera. Tot això al marge dels jaci-
l’horitzó campaniforme de transició i la cultura ibèrica,
ments argàrics i d’altres notícies, com el túmul del
situant-se el bronze ple entre el 2200/2100 i el 1500 cal
Cercat de Gaianes o la construcció de pedra del
aC, moment a partir del qual començaria el bronze tardà
Castellet del Porquet de l’Olleria (Martí Oliver, 2001).
que arribaria al canvi de mil·lenni i donaria pas al bron-
El trobament d’una sepultura individual a la
ze final, que en el seu desenvolupament enllaça amb els
Muntanya Assolada d’Alzira, en fossa i sense aixovar,
poblats ibèrics. La presència de poblats d’altura campa-
localitzada entre dues grans construccions de pedra, en
niformes, ben documentada en les comarques meridio-
un moment inicial de l’ocupació del poblat, confirmà
nals, i la coincidència entre aquests poblats i la zona
altres troballes anteriors com les de La Atalayuela, a la
ocupada posteriorment per la cultura argàrica, advoca-
Llosa del Bisbe, l’Altico de la Hoya, de Navarrés, i Peña
ria per una major antiguitat de l’edat del bronze a
la Dueña, de Teresa de Cofrents (Martí, Enguix i De
Alacant (Hernández, 2001). El bronze valencià es desen-
Pedro, 1995). D’altra banda, l’excavació d’una cova
rotllaria de forma paral·lela a l’Argar en les terres més
sepulcral, també a la Muntanya Assolada, amb sepultu-
meridionals, mentres la seua cronologia inicial seria lleu-
ra múltiple i alguns elements d’aixovar, es posà en rela-
gerament posterior en el nord.
ció amb altres notícies sobre la continuïtat en l’ús de les
COVES, FOSSES I CISTES
57
[page-n-4]
coves com a lloc d’enterrament, cas de la Cova dels
arrere en diversos treballs. Jover i López (1995) feren
Gats, d’Alzira, la Coveta del Gat, de Corbera, la balma
una revisió de les evidències funeràries en la zona de
amb quatre inhumacions del Mas del Corral, d’Alcoi, o
contacte entre l’Argar i el bronze valencià, i constataven
la del Pic dels Corbs, de Sagunt, amb fins a deu indivi-
la presència de sepultures en cova, prova de la continuï-
dus. I la llista era encara major si comptàvem d’altres
tat en la seua utilització; de sepultures en balma i en
sepultures fora del poblat, inhumacions individuals o
coveta, de les quals hi ha nombroses notícies, no totes
dobles en cista, escletxa o coveta pròxima al poblat,
ben contrastades; i la presència de sepultures en les
com el ja citat de la Muntanyeta de Cabrera, el de
zones d’habitació, en cistes, fosses i urnes. Cinc són els
l’Aixebe, de Sagunt, o la Covacha de Llatas, d’Andilla,
jaciments en què es va practicar l’enterrament dins dels
la cista descrita per Monzó a les Raboses, d’Albalat dels
més purs cànons argàrics: San Antón, Laderas del
Tarongers, les restes de la Cova de Bolumini, de
Castillo, el Tabaià, d’Asp (que es presenta en aquest
Benimeli-Beniarbeig, amb un possible ús funerari de la
mateix volum), el Puntal del Búho, d’Elx, i la Illeta dels
cova durant l’edat del bronze, i la Cova de les Bruixes,
Banyets, del Campello. En la resta de la província, el
a Rossell, la Cova de la Seda, de Castelló, la Cueva del
tipus de sepultura més estés és l’efectuat en escletxa o
Murciélago, d’Altura, o la Cova de la Recambra, de
en coveta; a banda de les sepultures de Cabezo
Gandia; i les sepultures múltiples del Mas d’Abat, a les
Redondo, de Villena, i del Mas del Corral, considerades
Coves de Vinromà, i Benissit, a la Vall d’Ebo. La inter-
del bronze tardà.
pretació donada a aquesta diversitat era que ens trobà-
Atés que en la conca del Vinalopó es registra l’hàbi-
vem davant d’uns grups humans plenament fixats al
tat en altura i un món funerari amb sepultures múltiples
territori però sense evidències d’una clara jerarquització
o individuals en balma o en cova, prèviament a la forma-
social —com sí que ocorria en l’àrea argàrica—, sinó
ció de l’edat del bronze, els autors plantegen una
que més aïna es tractava d’unes societats segmentàries.
expansió territorial argàrica cap a terres alacantines en
L’escassetat o l’absència d’objectes de valor i l’escassa
els primers segles del
o nul·la diferenciació dels aixovars funeraris, a pesar de
te amb els grups campaniformes abans del sorgiment
la major diversitat dels tipus de sepultures, es traduïa en
de les societats no argàriques de l’edat del bronze. La
la inexistència d’un veritable ritual propi del bronze
Illeta dels Banyets en seria el punt més septentrional de
valencià.
l’expansió. Encara així, les comunitats no argàriques van
II
mil·lenni aC, entrant en contac-
Amb la divisió d’ambdues cultures —bronze valen-
conservar els seus codis ideològics, evidenciats en el
cià i bronze argàric— al Vinalopó, quedà patent l’exis-
manteniment de les sepultures en cova o en balma, però
tència de dues tradicions culturals distintes en sòl ala-
adoptant també formes alienes a la manera de sepultu-
cantí durant el II mil·lenni aC. Respecte a l’àrea argàrica,
ra tradicional; prova de la coexistència de dues societats
l’abundant informació disponible ha sigut tractada anys
amb bases econòmiques i ideologies diferents.
58
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
La informació generada per mitjà de les pràctiques
sepultures en l’interior dels poblats i, en altres, n’am-
funeràries és utilitzada, de nou, per a intentar establir els
plien la tipologia; s’han iniciat els estudis osteoarqueo-
límits territorials, o frontera, entre l’àrea argàrica i el
lògics, amb resultats molt interessants sobre la determi-
bronze valencià (Jover i López, 1997). La valoració del
nació del sexe i l’edat dels inhumats, sobre l’activitat
cost i del valor social dels continents i continguts permet
física realitzada o sobre la dieta alimentària. La investi-
comprovar que el cost social, ni tan sols en el cas de les
gació de l’edat del bronze peninsular, sobretot a l’Argar,
cistes de lloses, representa un gran esforç que haja de
ha generat informació precisa sobre l’estructura social,
ser considerat com un balanç diferencial significatiu. I
l’accés diferencial als béns de prestigi, o la normalitza-
tampoc no es pot establir una relació directa entre el
ció d’un ritual funerari; i també disposem ara de noves
tipus de continent funerari i el valor social de l’aixovar
datacions absolutes. En el present treball ens ocupa-
que acompanya els cadàvers. A un suposat major cost
rem, per tant, de les evidències funeràries en terres
social de la tomba no es correspon un valor social més
valencianes i de les novetats oferides pels nostres jaci-
gran dels aixovars, com sí que ocorre en l’àmbit argàric,
ments, i intentarem valorar-ne els resultats en termes
on l’àmplia dissimetria existent en el contingut de les
d’identificació del ritual funerari —aixovars, estructures,
tombes ha servit com a base per a elaborar una propos-
ofrenes càrnies, etc.— i de caracterització dels grups
ta d’estructuració social.
socials, de les relacions de parentiu, de l’activitat física
La determinació dels límits o zones de contacte entre
realitzada, etc.
la societat argàrica i la no argàrica no ha sigut resolta del
Al marge dels treballs més recents, alguns dels
tot. La conclusió és que el corredor per a on discorre el
quals s’inclouen en el present volum i la cronologia
Segura, el Camp d’Elx i les zones litorals del Camp
dels quals correspon al bronze final o primera edat del
d’Alacant, constitueix l’espai geogràfic ocupat per
ferro (cas de la necròpolis d’incineració de les Moreres,
poblacions argàriques. En la resta del territori, el
de Crevillent, o de les necròpolis tumulars de la
Prebètic meridional valencià, es desenvolupa un altre
Menarella, a Forcall, i el Salegar, a Cortes d’Arenós; del
grup arqueològic, amb trets culturals singulars, el princi-
Mesón del Carro, també a Cortes d’Arenós, i de la
pal exponent del qual és la realització de pràctiques
Vilavella (Barrachina, 2002), i de les sepultures megalí-
funeràries fora de les zones habitades. A partir del bron-
tiques descrites en el cas de l’Argilagar, de Morella
ze tardà, tota l’àrea d’estudi passà a estar integrada en
(Mesado i Andrés, 1999), amb les restes de dues per-
una realitat social diferent de les anteriors, les evidències
sones inhumades (en posició lateral encollida i sense
funeràries de la qual estarien representades pel Cabezo
aixovar), hi ha les aportacions derivades, sobretot, del
Redondo.
camp de l’osteoarqueologia, com ara el cas de la Cova
En els últims anys s’han produït noves troballes en
dels Blaus, a la Vall d’Uixò (també en aquest volum), o
l’àrea valenciana, que en alguns casos confirmen les
la sepultura recuperada en la contornada del Capurri, a
COVES, FOSSES I CISTES
59
[page-n-6]
Figura 1. Inhumació secundària en el sector E de la Lloma de Betxí, i restes d'un cànid associades a l’enterrament.
Oliva (Cuesta et al., 2002), corresponent a un individu
de Cabezo Pardo, i la presentació, en aquest mateix
adult, de sexe femení, amb crani d’aspecte gràcil, que
volum, de les troballes del Tabaià —sempre comptant
presenta una lesió en la volta craniana i patologies
amb la nova perspectiva que ens ofereix l’estudi osteo-
odontològiques, com càries, que fan pensar en una
arqueològic dels citats contextos funeraris. Sense obli-
dieta relativament blana, rica en hidrats de carboni, en
dar la revisió d’altres col·leccions antigues, cas del
què destaca el desgast de les dents anteriors, tant
Peñón de la Zorra i del Puntal de los Carniceros, de
superiors com inferiors, indici d’algun hàbit parafuncio-
Villena, a fi de determinar el començament de la pràc-
nal selectiu de les dents anteriors per a ús instrumen-
tica de la inhumació individual a la conca del Vinalopó
tal, com el mossegament d’objectes sense finalitat ali-
(Jover i De Miguel, 2002).
mentària, etc.
A la Lloma de Betxí (De Pedro, 1998; 2005), en el
sector E, zona d’ampliació del poblat amb grans rebli-
Les evidències funeràries: Argar i bronze valencià
ments que configuren espais de terrassa, i al costat de
Entre els poblats pertanyents a l’àmbit del bronze
rebliments que pareixen correspondre a un abocador, va
valencià, ens ocuparem de dues sepultures individuals
ser localitzada, en la campanya de 2002, una sepultura
trobades a la Lloma de Betxí, de Paterna, i de la revisió
humana en posició secundària d’un individu senil, al cos-
de les sepultures, individual i en cova, de la Muntanya
tat del qual hi havia l’esquelet d’un gos en posició pri-
Assolada; noves dades que se sumen a la notícia sobre
mària (Fig.1). L’estudi realitzat per Mª Paz de Miguel
una inhumació doble a les Raboses (Ripollés, 2005) i a
determina que es tracta d’un adult madur, de sexe mas-
la sepultura individual de la Mola d’Agres (Martí Bonafé
culí; la seua talla és de 176 cm i el seu índex cranial de
et al., 1996), entre d’altres. I més cap al sud, en l’àrea
80, braquicranià. Les patologies observades inclouen
argàrica, cal destacar la revisió de les sepultures de la
desgast dental acusat, tosca dentària, edentació total de
Illeta dels Banyets, les novetats de Cabezo Redondo i
les dents mandibulars amb cicatrització total de tots els
60
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
alvèols; artrosi en l’articulació temporomandibular i
mes cada vegada més freqüents en altres jaciments
artrosi generalitzada en clavícules, escàpules, costelles,
peninsulars, com és el cas de la Loma del Lomo, a
vèrtebres, húmer dret i metacarpià; periostitis en la tíbia
Cogolludo (Guadalajara), on es deposità un gos com-
dreta i entesopaties en radi dret i falanges de les mans.
plet en una fossa pròxima a la sepultura núm. 9, inter-
La datació absoluta proporciona una data de 3650 ± 40
pretat com a ofrena vinculada a l’aixovar funerari de la
BP, calibratge a 2 σ entre 2140 i 1910 cal aC.
citada inhumació (Blasco, 1997); o el de Minferri de
Interessa destacar la presència d’un cànid, estudiat
Juneda, Lleida (Equip Minferri, 1997) que ens parla
per Sanchis i Sarrión (2004), individu parcialment com-
d’una tomba amb una dona entre 25 i 35 anys, un
plet d’uns dos anys d’edat que manté la seua posició
xiquet de bolquers i un home adult entre 60 i 70 anys.
original i la connexió anatòmica, llevat d’alguns ossos
El cos de la dona abraçava una gosseta; per damunt es
lleugerament desplaçats com a conseqüència del procés
va depositar l’individu infantil i, finalment, l’home, amb
de descomposició del cadàver i d’alteracions postdepo-
aixovar ceràmic, ofrenes d’un bòvid i set cabres, possi-
sicionals. Presenta alteracions d’origen antròpic, mar-
blement un banquet funerari dedicat a l’individu de
ques de descarnament sobre alguns ossos, en concret
més edat, interpretat com un personatge objecte
sobre el crani, l’atles, la quarta, la cinquena i la sisena
d’una veneració particular.
cervicals, tres lumbars, l’húmer dret i esquerre, el radi
També a la Lloma de Betxí, en el sector W, en la
esquerre, el fèmur dret, la tíbia i la pelvis dreta, ambdós
base d’un gran mur atalussat que tanca l’edificació
calcanis, els dos astràgals i deu costelles. L’animal fou
superior, es trobà, el 2003, una altra sepultura humana,
escorxat i posteriorment eviscerat: una vegada obtingu-
en aquest cas en posició primària, orientada en sentit
da la pell, les marques sobre la zona ventral de les cos-
est-oest, amb les cames i els braços flexionats i el cap
telles i d’alguna vèrtebra indiquen que l’animal va ser
girat cap al nord, sense aixovar, en una fosseta de plan-
buidat, accedint per l’interior de la seua caixa toràcica
ta aproximadament circular delimitada per una sèrie de
amb un instrument tallant, i que van ser extrets els
pedres; reclinat sobre el costat esquerre, en posició de
òrgans blans superiors. No hi ha elements que eviden-
decúbit lateral esquerre, però amb el tronc molt inclinat
cien directament el descarnament dels ossos, encara
cap a la dreta, potser per causes postdeposicionals
que és factible que les parts blanes obtingudes foren
(Fig.2). D’acord amb l’estudi de Mª Paz de Miguel, es
consumides en relació amb algun acte social o ritual vin-
tracta d’un individu adult, de sexe masculí, amb un
culat a l’enterrament humà.
índex cranial de 79,2, mesocranià. Entre les patologies
La utilització del gos amb fins alimentaris durant l’e-
observades destaca el desgast dental, la presència de
dat del bronze està testimoniada per diversos exem-
càries en diverses peces, un abscés radicular, calcifica-
ples, però el tema que ens interessa ara és el de la
ció del lligament groc i artrosi cervical. Com a prova de
seua presència en un context funerari, amb paral·lelis-
l’activitat física realitzada, presenta una marcada inser-
COVES, FOSSES I CISTES
61
[page-n-8]
Figura 2. Enterrament en fossa del Sector O de la Lloma de Betxí i reconstrucció.
ció del lligament costoclavicular, entesopatia en la
ment, el conjunt de les restes humanes, amb un total de
tuberositat radial d’ambdós radis i entesopatia en falan-
169 restes que corresponen a un nombre mínim de qua-
ges de les mans. La datació obtinguda per a aquesta
tre individus, l’estudi preliminar de les quals va ser efec-
segona sepultura és de 3400 ± 40 BP, calibratge a 2 σ
tuat per Inocencio Sarrión. La revisió de Mª Paz de
entre 1760 i 1610 cal aC.
Miguel confirma que es tracta de restes d’una inhuma-
Quant a la Muntanya Assolada, els resultats obtin-
ció múltiple, amb una conservació molt parcial dels
guts en l’excavació d’una cova sepulcral menudeta i
esquelets, entre els quals es troben clarament represen-
d’una sepultura individual ja han sigut publicats amb
tats infantils i adults. L’estudi revela que el nombre
anterioritat (Martí, Enguix i De Pedro, 1995). Presentem
mínim d’individus és, en efecte, de quatre —encara que
ara la informació aportada per Mª Paz de Miguel en la
n’hi poden haver més—, entre ells dos d’infantils, un de
determinació de les restes òssies i les datacions d’amb-
6-7 anys i un altre de 8-11 anys. La determinació del
dós contextos.
sexe no ha sigut possible perquè en la mostra no hi ha
L’excavació de la cova sepulcral va permetre recupe-
parts representatives que en permeten l’adscripció
rar diverses restes d’aixovar —una punta de fletxa de
sexual. Les restes es corresponen amb depòsits prima-
sílex blanc, cent vint-i-sis grans de collar discoïdals, un
ris i entre les patologies cal destacar la presència de
gra de collar tubular, un penjoll rectangular de calcària,
tosca dentària, càries, hipoplàsia de l’esmalt i lleugera
un fragment de botó d’os amb perforació en V, quinze
artrosi en una vèrtebra. Com a signes d’activitat es
petxinetes perforades i alguns fragmentets de ceràmica
menciona l’entesopatia en un húmer i en falanges de
sense decoració—; restes de fauna —Bos taurus, Canis
les mans. Les talles s’han determinat a partir dels
familiaris, Capra hircus, ovidocaprins, Vulpes vulpes,
húmers conservats i estan entre 148-153 cm i 164-167
Oryctolagus cuniculus, Eliomys quercinus, Apodemus
cm, segons que es tracte d’homes o de dones. La data-
sylvaticus, peixos i gasteròpodes terrestres—; i, final-
ció obtinguda sobre un fragment d’húmer proporciona
62
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
una data de 3760 ±40 BP, calibrada a 2 σ entre 2460 i
2190 aC.
D’altra banda, en l’interior del poblat s’excavà una
fossa de planta circular que contenia un altre enterrament humà, davall d’una sedimentació de més de dos
metres de potència. La persona inhumada es trobava en
posició fetal, decúbit lateral dret, amb les cames doblegades i els peus encreuats. El braç dret allargat per
darrere de l’esquena i la mà esclafada per un bloc. El
braç esquerre estava flexionat per davant del cos i la mà
estirada per davall de la cara, i li faltava la major part del
crani i del maxil·lar superior (Fig.3). La seua datació
absoluta ha proporcionat una data de 3760 ±40 BP, calibrada a 2 σ entre 2210 i 2130 aC. Les restes, estudiades
igualment per Mª Paz de Miguel, corresponen a una
dona adulta que presentava dos blocs vertebrals a nivell
cervical, un afectava l’axis-C3, i, l’altre, la C6-C7.
L’absència d’altres signes patològics permet de pensar
en una malformació congènita cervical, compatible amb
una síndrome de Klippel-Feil, la identificació de la qual
és poc freqüent en els contextos arqueològics. La fusió
de dos o més segments vertebrals produeix, com a con-
Figura 3. Enterrament en fossa, Muntanya Assolada.
seqüència, un acurtament del coll i malformacions asso-
de en l’atles, i marcats signes d’activitat en ambdós
ciades, com l’existència d’hemivèrtebres, costelles cervi-
húmers i clavícules. A pesar que l’esquelet postcranial
cals, elevació unilateral o bilateral de l’escàpula, etc.
està ben representat, les epífisis es troben quasi total-
L’origen no n’és clar, encara que poguera tindre, en
ment destruïdes, tan sols un peroné conserva la seua
alguns casos, un origen hereditari, si bé són més fre-
longitud màxima, a partir del qual se n’ha obtingut la
qüents els casos aïllats. Altres alteracions patològiques
talla aproximada: entre 147-148 cm / 150-151 cm (De
identificades són la presència d’hipoplàsia de l’esmalt
Miguel et al., 2007).
en la dent 35, i l’escassa quantitat de tosca dentària;
La informació aportada per les datacions absolutes
osteocondritis dissecant en les primeres falanges dels
confirma la presència en el jaciment de pràctiques fune-
peus; artrosi en la careta articular per a l’apòfisi odontoi-
ràries diverses: inhumació col·lectiva en coveta a l’exte-
COVES, FOSSES I CISTES
63
[page-n-10]
rior del poblat i inhumació individual en l’interior d’a-
drat dins del tipus braquimorf corb occipital. De nou,
quest, amb datacions molt pròximes en el temps, per no
com sembla habitual, es va detectar, entre les patolo-
dir coetànies. Un altre aspecte que cal destacar és el de
gies, la presència de càries, associada a dietes riques en
la presència de restes humanes sense context en el jaci-
carbohidrats, lligades al consum de cereals; signes d’ar-
ment: possibles sepultures remogudes i desmantellades
trosi i presència de punts cribòtics en el sostre d’amb-
com a conseqüència de les remodelacions de les estruc-
dues òrbites, la qual cosa es coneix com cribra orbitàlia,
tures d’habitació, tenint en compte l’àmplia seqüència
que té el seu origen en l’anèmia. De l’aixovar, destaca el
cronològica del jaciment; o bé manipulació de les restes,
punyal la tipologia, les proporcions, el mànec i la com-
si atenem el fet que el crani de la fossa pogué ser extret
posició del qual remeten a la metal·lúrgia argàrica, entre
de manera intencionada. I pel que fa a les restes de
el bronze antic i el mitjà. És l’únic element que per la
fauna trobades en la cova, cal assenyalar que algunes
seua qualitat i origen pot suggerir una interpretació
espècies es poden considerar poblacions naturals. No
social, de prestigi, en relació amb l’individu inhumat,
així les restes de Bos taurus, Canis familiaris, Capra hir-
màximament quan es tracta d’una peça que no ha sigut
cus, ovidocaprins i peixos, la presència de les quals
utilitzada amb anterioritat i que és amortitzada en el
implica un transport, tal vegada humà, que es podria
moment de la deposició. Amb anterioritat, a la Mola
relacionar amb les mateixes pràctiques funeràries.
d’Agres es tenia notícia del trobament d’un fragment de
En relació amb les pràctiques funeràries presents en
crani aparegut en una escletxa de la terrassa oest. La
altres jaciments considerats del bronze valencià, recor-
nova tomba amplia la tipologia de les sepultures asso-
dem ara la sepultura individual localitzada a la Mola
ciades a aquest poblat, de forma semblant al que s’ha
d’Agres, apareguda sobre l’estructura que reforça el mur
esdevingut a la Muntanya Assolada.
que delimita el poblat, és a dir, en la zona habitacional.
I, finalment, cal recordar la notícia sobre una altra
Es tracta d’una inhumació primària en posició de decú-
sepultura apareguda en un poblat de l’àmbit del bronze
bit lateral esquerre amb el crani decantat cap al NO i les
valencià; a les Raboses, al costat d’un dels murs d’ate-
extremitats flexionades. L’aixovar estava compost per un
rrassament del poblat, es van documentar dues sepultu-
punyal de reblons amb mànec en forma d’omega i res-
res que constitueixen la primera evidència clara de les
tes de la baina realitzada en fusta de freixe, un fragment
pràctiques funeràries del grup que n’ocupà el jaciment.
de pedra polida, diversos fragments ceràmics i quatre
La més ben conservada estava depositada en una cista
resquills de sílex; a més d’una incisiva d’ovidocaprí i una
construïda amb blocs inclinats i coberta de pedres de
molar d’èquid (Martí Bonafé et al., 1996).
grandària mitjana. L’inhumat es trobava en posició de
Les restes òssies corresponen a un subjecte masculí
decúbit lateral esquerre i no presentava restes d’aixovar.
amb una edat compresa entre els 17-22 anys (adult
D’acord amb la informació facilitada per Eva Ripollés i
jove), l’estatura del qual no s’ha pogut establir, enqua-
Mª Paz de Miguel, s’han identificat restes de dos indivi-
64
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
dus adults, però les patologies observades corresponen
nal i concentrades en un espai relativament reduït. Els
al millor conservat. Es tracta d’un individu adult, madur,
contenidors funeraris són variats, i s’adapten a les matè-
de sexe masculí, amb una talla aproximada de 160-161
ries primeres i a la matriu geològica existent en l’entorn
cm i un índex cranial de 85,71; presenta un traumatisme
dels poblats; i preval el contingut sobre el continent en
cranial, signes d’artrosi, càries, pèrdues dentals, fístules i
les pràctiques funeràries documentades. De les nou
desgast acusat en les incisives; fractura de costelles i cal-
tombes, quatre eren sepultures dobles i les altres cinc
cificació del lligament groc en algunes vèrtebres dorsals;
d’un sol cadàver. Hi ha cinc individus de sexe femení i
signes d’activitat en clavícules, extremitats inferiors i
sis de sexe masculí, adults, a més d’un individu infantil
falanges de la mà. La seua cronologia se situa en dates
de sexe indeterminat i un adult també de sexe impossi-
calibrades entre 1960 i 1750 a. n. e., semblant a altres
ble de precisar. Quatre hòmens apareixen associats a
datacions del jaciment.
quatre dones més; i només cinc sepultures tenen aixo-
Des de les comarques meridionals valencianes, vin-
var: tres tombes dobles i dues d’individuals. Les patolo-
culades a l’àrea argàrica, les novetats es refereixen,
gies observades augmenten significativament amb l’e-
d’una banda, sobretot a la revisió de conjunts excepcio-
dat, fet que afavoreix la presència d’alteracions dege-
nals, cas de la Illeta dels Banyets (López Padilla,
neratives osteoarticulars, potenciades per la sobrecàrre-
Belmonte i De Miguel, 2005), o del Tabaià, la publicació
ga d’activitat mantinguda al llarg del temps, a més de
detallada de les quals es presenta en aquest volum,
càries, periodontitis, presència d’hipoplàsia de l’esmalt
completant així l’estudi de les restes òssies efectuades
dental, artrosi, etc. En algunes restes apareixen unes
anys arrere (De Miguel, 2001); i, d’una altra, hi ha les
reduïdes superfícies tintades de verd pel contacte amb
aportacions dels últims treballs d’excavació a Cabezo
elements de bronze; altres estan tintades de roig. Els
Redondo (Hernández, 1997; 2001) i a Cabezo Pardo, en
cadàvers estan en posició flexionada i de costat, decú-
San Isidro de Albatera (López Padilla, 2009).
bit lateral flexionat. Els individus masculins sobre el cos-
La revisió dels contextos funeraris argàrics de la
tat esquerre i la dona de la tomba IV en disposició opo-
Illeta dels Banyets es planteja, novament, des de les
sada, sobre el seu costat dret. La posició concorda amb
hipòtesis plantejades anteriorment sobre la frontera
les restes descrites de la Mola d’Agres, les Raboses o la
entre Argar i bronze valencià i la delimitació de dos
Lloma de Betxí i és possible que es tracte d’una norma
àmbits diferenciats quant a les pràctiques funeràries. Els
general en el món argàric.
resultats obtinguts mostren l’existència de sepultures
En les sepultures dobles es troben depositats un
argàriques, nou tombes —amb un total de 13 indivi-
home i una dona, o un adult i un xiquet o xiqueta.
dus— de les quals cap no es correspon amb espais
D’acord amb les observacions dels autors del treball,
d’habitació vinculats a activitats de tipus domèstic,
les deposicions són diacròniques: passa un cert temps
encara que es troben en una àrea d’ocupació habitacio-
entre un soterrament i l’altre. Pel que sembla, la dona
COVES, FOSSES I CISTES
65
[page-n-12]
és la que s’enterra primer, la qual cosa planteja rela-
dorns d’or apareguts allí. Els treballs en curs han posat
cions de filiació necessàriament existents entre la dona
de manifest l’existència tant de sepultures davall del sòl
i l’home inhumats. Vincles que atorguen a la dona un
de les cases, com en covetes menudes i en balmes;
paper rellevant en l’expressió de la cadena genealògi-
corresponents a adults i a xiquets; en l’interior de vasos
ca, molt d’acord amb els models de societat que es
de fang o en fosses i cistes de pedra. Algunes tombes
regeixen per la norma del matrillinatge, mentres que en
no tenen aixovar i en altres es redueix a uns pocs
els casos inversos es relacionarien amb una norma d’a-
adorns d’or, plata o closques de mol·luscs, i a recipients
vunculocalitat. Els aixovars es componen d’objectes
ceràmics, entre ells vasos geminats (Hernández, 2009);
metàl·lics i, en menor grau, ceràmics, a més d’elements
pràctiques funeràries diverses que proven el desigual
realitzats sobre marfil, en notable sintonia amb la norma
accés no sols al tipus de contenidor funerari, sinó també
argàrica. Les datacions, del bronze ple, situen les sepul-
als productes que integren l’aixovar.
tures en una franja cronològica prou més recent del que
I, finalment, la revisió de col·leccions antigues en la
es podria esperar, cosa que mostra la continuïtat del
conca del Vinalopó, en relació amb els poblats de Peñón
poblament en la Illeta almenys fins al final del denomi-
de la Zorra i de Puntal de los Carniceros, de Villena, i de
nat «bronze tardà».
les sepultures associades tradicionalment a aquests
Sobre el parentiu entre les inhumacions dobles,
poblats, en la frontera entre els dos àmbits de l’edat del
només l’anàlisi d’ADN de les restes òssies pot aportar
bronze, qüestiona el començament de la pràctica de les
dades al tipus de relació consanguínia entre els individus
inhumacions individuals en cova en aquesta zona (Jover
inhumats en les sepultures dobles.
i De Miguel, 2002). L’estudi de les restes humanes de la
Les excavacions realitzades els últims anys a Cabezo
cova occidental del Peñón de la Zorra confirma que es
Redondo continuen aportant dades rellevants quant al
tracta de dos individus, possiblement home i dona, dels
sorgiment de noves pràctiques funeràries a la Vall del
quals es descriuen diferents patologies; de la cova orien-
Vinalopó, apareixent les primeres evidències clares d’in-
tal del Peñón de la Zorra es determina que en són sis, els
humacions en l’interior de l’àrea habitada (Jover i
individus inhumats, tres adults i tres infantils, i del Puntal
López, 2005). Encara que la pràctica de l’enterrament
de los Carniceros es conserven restes de sis cranis
múltiple en coveta no s’abandona, es constata ara la
almenys, quatre adults, un juvenil i un infantil. En tots els
presència de cistes de maçoneria i fosses en l’interior
casos apareixen aixovars singulars de procedència
de les unitats habitacionals, com també enterraments
al·lòctona. L’estudi confirma que els tres jaciments són
infantils en urnes. A partir del 1500 aC, el Cabezo
coetanis, del final del III mil·lenni aC; que no s’hi va prac-
Redondo esdevé un enclavament que pareix mostrar
ticar cap inhumació individual, i que en els tres contex-
una capacitat de centralització fins i tot superior a les
tos s’acompanyà algun dels individus amb productes
dels nuclis argàrics, com prova la gran quantitat d’a-
al·lòctons obtinguts a través de xarxes d’intercanvi. El
66
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-13]
ritual d’inhumació en coves, covetes i escletxes durant la
Almanzora, però també n’hi ha que es distribueixen per
fase campaniforme és de caràcter col·lectiu, i aquestes
cada un dels barris, com en la Cuesta del Negro, a
pràctiques continuen sent el ritual característic durant
Purullena, o al Castellón Alto, a Galera. D’aquest últim,
bona part de l’edat del bronze en la mateixa zona. La
val la pena destacar la trobada d’una sepultura amb res-
presència d’aixovars singulars com les arracades de
tes humanes momificades al seu interior. Aquesta sepul-
plata, puntes de Palmela, punyal de llengüeta, o grana-
tura, de tipus coveta, excepcionalment conservada,
dura de pedra verda, no significa que es puga validar l’e-
havia sigut segellada amb taulons de fusta i un mur de
xistència de clares diferències socials. L’indicador funera-
pedra. En el seu interior aparegué un individu adult i un
ri per si sol no és suficient per a determinar diferències
altre d’infantil, dels quals es conserven restes de pèl i
socials, per la qual cosa s’hauran de prendre en conside-
pell, l’aixovar dels quals es compon d’uns quants vasos
ració també els espais de producció i consum, d’habita-
ceràmics, un punyal, una aixà amb mànec de fusta i
ció, els assentaments, o el territori.
adorns de metall, i també restes de lli i possiblement
llana (Molina et al., 2003).
Algunes consideracions entorn de la diversitat del ritual
L’estreta vinculació de les sepultures argàriques amb
El registre funerari és un dels elements que millor ha ser-
les unitats habitacionals dels poblats ha sigut interpreta-
vit per a l’anàlisi de les possibles diferències socials en
da com a evidència de la fragmentació dels llinatges en
l’edat del bronze peninsular. Tal és el cas de la cultura de
el sud-est a partir de l’Argar, amb la consegüent aparició
l’Argar en les sepultures de la qual trobem extensos
de dissimetries socials expressades en les diferències
aixovars rics en joies d’or i plata, i armes; vasos ceràmics
dels aixovars depositats en elles. La presència de tom-
expressament fabricats per al funeral; i ofrenes alimentà-
bes amb fortes dissimetries quant a la composició i la
ries: porcions de bòvids i d’ovidocaprins, fonamental-
riquesa dels seus aixovars, en nivells estratigràfics con-
ment, que també es poden interpretar com a part del
temporanis dins d’una mateixa unitat habitacional, evi-
banquet funerari en relació amb pràctiques de comensa-
dencien l’existència i el desenrotllament d’aristocràcies i
lisme en les quals participaria de forma total o parcial la
de serfs associats a elles. Unes diferències que també
resta de la comunitat (Aranda i Esquivel, 2007). Les clas-
han sigut posades en relleu pels estudis osteològics a
ses basals presenten aixovars diferents, armes de
partir de les diferències observables entre les mateixes
menors dimensions, vasos domèstics reutilitzats, rars
restes òssies, ja que els primers haurien dut a terme tre-
adorns de coure i també instruments d’os o de pedra;
balls menys penosos que els segons (Contreras, 2004;
altres individus no van acompanyats d’aixovar i molts
Cámara, 2000; 2009).
altres ni tan sols van meréixer enterrament. Les tombes
En altres àrees peninsulars, la informació aportada
més riques es concentren en les parts altes dels poblats,
pel registre funerari és menor però suficient per a realit-
com en el cas de Fuente Álamo, de Cuevas del
zar propostes sobre el model social existent, almenys en
COVES, FOSSES I CISTES
67
[page-n-14]
alguns casos. Així, a la Manxa occidental, en relació amb
tori argàric. I en la resta, en l’àrea pertanyent al bronze
la necròpolis de La Motilla del Azuer, a Daimiel, s’obser-
valencià, queda patent la varietat de les seues necròpo-
ven diferències socials a partir de la lectura dels aixovars
lis i, pel que sembla, l’absència d’un ritual funerari insti-
en els assentaments del tipus Motilla respecte als dels
tucionalitzat.
poblats en altura. El ritual funerari de Las Motillas, carac-
A excepció del punyal metàl·lic depositat sobre l’in-
teritzat per un baix nivell d’elements d’aixovar, reflectiria
dividu de la Mola d’Agres, les altres sepultures presen-
una estructura social més homogènia que la que pareix
tades en aquest treball —les Raboses, la Lloma de Betxí
estar representada en alguns poblats d’altura, com el
i la Muntanya Assolada— proporcionen una informació
Cerro de la Encantada, de Granátula de Calatrava, on es
escassa en relació amb l’existència d’inhumacions dife-
documenten unes diferències socials majors, d’acord
rencials, tal com es descriuen en altres àrees peninsulars,
amb individus soterrats amb aixovars més rics. En els
pel fet de presentar aixovars quasi inexistents. I això a
poblats d’altura residirien les elits, mentres que els
pesar de l’existència de xarxes d’intercanvi, com proven
assentaments de plana, ben fortificats, complirien una
determinades matèries primeres i elements de prestigi,
funció dirigida a l’explotació, el magatzematge, la ges-
com ara objectes metàl·lics, ceràmiques decorades i
tió i el control de l’aigua, els cereals i la ramaderia. Altres
botons de marfil, que sí que han aparegut en els contex-
poblats de plana sense fortificar durien a terme els tre-
tos d’habitació. No obstant això, alguns aspectes merei-
balls agrícoles (Nájera, 2009).
xen ser tinguts en consideració com a prova de les pràc-
El registre funerari de l’edat del bronze en les terres
tiques funeràries realitzades: aspectes com el de la
valencianes presenta una clara diversitat quant al ritual,
deposició del cadàver, que confirma que els individus
com ja s’havia posat de manifest, amb anterioritat, amb
masculins descansen sobre el costat esquerre i els feme-
sepultures individuals en coveta pròxima al jaciment,
nins —cas de la Muntanya Assolada—, sobre el costat
sepultures col·lectives i sepultures individuals en
dret; la coexistència, en el mateix jaciment, de diferents
poblat. En relació amb el període anterior, durant l’edat
tipus de sepultura, com en el cas de la Muntanya
del bronze s’amplia el ritual funerari a les sepultures
Assolada, amb una sepultura individual en fossa i una
individuals, com ocorre a El Argar, a Las Motillas, o en
altra col·lectiva en cova, i de la Mola d’Agres; o la pre-
altres àrees peninsulars, però això no representa el final
sència de restes humanes disperses a la Lloma de Betxí,
de la utilització de covetes o balmes com a necròpolis.
localitzades entre les restes de fauna, de la mateixa
Hi ha, a més, clares diferències en relació amb la diver-
manera que ja s’havia observat a la Muntanya Assolada.
sitat cultural de les nostres terres durant el
mil·lenni
Finalment, l’enterrament d’un cànid al costat d’un dels
aC. Així, les pràctiques funeràries observades en les
individus de la Lloma de Betxí ens parla de possibles
comarques meridionals, com en el cas de Sant Antón, el
ofrenes funeràries en clara similitud amb altres jaciments
Tabaià o la Illeta, testimonien la seua vinculació al terri-
peninsulars.
68
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
II
[page-n-15]
Sense pretendre presentar ací un registre exhaustiu
anterior. Des de la complexitat i l’estandardització del
de la documentació existent referent a això, destaquem
ritual de l’Argar, o la dualitat entre Las Motillas i els
algunes de les referències sobre la presència de cànids
poblats en altura de la Manxa, pareixeria que la diversi-
en sepultures de l’edat del bronze; per exemple, a la
tat caracteritza la resta de territoris. Coves menudes
Loma del Lomo, on es coneixen un total de 24 inhuma-
amb sepultures individuals i col·lectives, inhumacions en
cions individuals en l’interior de subestructures o fons,
l’interior de sitges que es reaprofiten, o fosses ad hoc,
en disposició primària i secundària, i introduïdes en
mostren que els assentaments reduïts diversifiquen les
gerres o cassoles en algun cas. La presència freqüent
seues pràctiques funeràries en el transcurs del temps,
d’individus infantils es troba associada a ofrenes d’ani-
potser perquè estem en un període canviant que, pas a
mals nounats, entre els quals un cànid (Valiente, 1992).
pas, ens portarà cap a un ritual plenament instituciona-
En el jaciment de Cortecampo II, a Los Arcos, Navarra,
litzat, el de la incineració, a partir del bronze final.
una inhumació individual primària depositada en fossa
de planta circular estava acompanyada d’un recipient
amb decoració de boquique, restes d’ovidocaprí i restes
òssies almenys de quatre gossos, dos d’ells depositats
Agraïments
A Eva Ripollés, Mª Paz de Miguel i Juan A. López Padilla, per la informació
facilitada referent als jaciments de les Raboses, Muntanya Assolada i Lloma
de Betxí, i Cabezo Pardo, respectivament. A Ángel Sánchez Molina, la seva
col·laboració en l'elaboració de la part gràfica.
intencionadament, ja que les seues restes van aparéixer
en connexió anatòmica, sense senyals d’activitat carnissera. L’inhumat es trobava al fons de la fossa, amb el
crani desplaçat i allotjat en una xicoteta cavitat (Ramos
Aguirre, 2007). En el jaciment de Minferri, que ja ha sigut
citat, o en el més espectacular, encara que allunyat en el
temps, del Camino del Molino, de Caravaca, la sepultu-
Bibliografia
ARANDA JIMÉNEZ, G.I ESQUIVEL GUERRERO, J.A. (2007): «Poder y prestigio en
las sociedades de la Cultura de El Argar. El consumo comunal de bóvidos y ovicápridos en los rituales de enterramiento», Trabajos de
Prehistoria, 64, núm. 2, p. 95-118.
BARRACHINA, E. (2002-2003): «Dos noves necròpolis d’incineració a la conca
del Millars: el Mesón del Carro i La Vilavella (Castelló)», Quaderns de
Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23, p. 141-150.
ra amb més quantitat d’inhumats de la prehistòria penin-
BLASCO BOSQUED, M.C. (1997): «Manifestaciones funerarias de la Edad del
sular, associada al poblat del Molino de Papel, i datada
CÁMARA SERRANO, J.A. (2000): «Bases teóricas para el estudio del ritual
en el III mil·lenni aC, entre 2870 i 2460 cal aC, s’han recu-
funerario utilizado durante la prehistoria reciente en el sur de la penín-
perat, en aquest jaciment, les restes de 1.300 individus
— (2009): «Jerarquización social en el mundo argárico (2000-1300 aC) » En
els aixovars dels quals, escassos, comprenen peces de
sílex, ceràmica, punxons de metall i 50 esquelets de gos
(Lomba, 2009).
En resum, la diversitat que es manifesta en el bronze
valencià tal vegada es podria interpretar com a mostra
d’un nou ritual enfront del de l’horitzó campaniforme
Bronce en la Meseta», Saguntum-PLAV, 30, p. 173-190.
sula ibérica», Saguntum-PLAV, 32, p. 97-114.
La Edad del Bronce en la España mediterránea. Cursos de verano de
la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
CHAPA, T. (1991): «La Arqueología de la Muerte: planteamientos, problemas y resultados» En Vaquerizo, D.: Arqueología de la Muerte.
Metodología y perspectivas actuales, p. 13-39.
CONTRERAS CORTÉS, F. (2004): «El mundo de la muerte en la Edad del
Bronce. Una aproximación desde la cultura Argárica». En Y acumula-
ron tesoros. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, p. 67-85.
CUESTA, M.M.; CAMPILLO, D.; CHIMENOS, E.; VILA, S.,
I
APARICIO, J. (2002):
COVES, FOSSES I CISTES
69
[page-n-16]
«Estudi d’un esquelet de l’Edat del Bronze, exhumat a la “covacha”
la España mediterránea. Cursos de verano de la Universidad de
del Capurri (Oliva, la Safor) (València), que pertany a (L.P.474)»,
Alicante. Villena (e.p.)
Cypsela, 14, p. 205-210.
DE MIGUEL IBÁÑEZ, M.P. (2001): «Aspectos antropológicos y paleopatológicos de las inhumaciones prehistóricas del Tabayá (Aspe, Alicante)». En
VI Congreso Nacional de Paleopatología, p. 263-278.
LULL, V.; PICAZO, M. (1989): «Arqueología de la Muerte y estructura social»,
Archivo Español de Arqueología, 62, p. 5-20.
MARTÍ BONAFÉ, M.A.; GRAU ALMERO, E.; PEÑA SÁNCHEZ, J.L.; SIMÓN GARCÍA,
J.L.; CALVO GÁLVEZ, M.; PLASENCIA, E.; PALLARÉS, A., I PIQUERAS, F. (1996):
DE MIGUEL, M.P.; BALLESTEROS, J.M.; DE PEDRO, M.J., I MARTÍ OLIVER, B. (2007):
«La Mola d’Agres: Aportaciones desde una óptica interdisciplinar al
«Malformación congénita cervical en una mujer de la Edad del Bronce
estudio de una inhumación individual», Recerques del Museu d’Alcoi,
procedente de la Muntanya Assolada (Alzira, Valencia)», en IX
Congreso Nacional de Paleopatología, Morella (poster).
DE PEDRO, M.J. (1998): La Lloma de Betxí (Paterna, Valencia). Un poblado
de la Edad del Bronce. València: Diputació de València – Servei
d’Investigació Prehistòrica (Trabajos Varios, 94), 272 p.
— (2005): «L’Edat del Bronze al nord del País Valencià: Hàbitat i Territori»,
Cypsela, 15 (Girona), p. 103-122.
V, p. 67-82.
MARTÍ OLIVER, B. (2001): «Los poblados coronan las montañas: los inicios de
la investigación valenciana sobre la Edad del Bronce». En Y acumula-
ron tesoros. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, p. 119-135.
MARTÍ, B.; ENGUIX, R.; DE PEDRO, M.J. (1995): «La Muntanya Assolada de
Alzira y las necrópolis de la Cultura del Bronce Valenciano»,
Saguntum-PLAV, 28, p. 75-91.
G.I.P. EQUIP MINFERRI (1997): «Noves dades per a la caracterització dels
MESADO OLIVER, N. I ANDRÉS BOSCH, J. (1999): «La necrópolis de l’Argilagar
assentaments a l’aire lliure durant la primera meitat del II mil·lenni cal
del Mas de García (Morella, Castellón)», Archivo de Prehistoria
BC: Primers resultats de les excavacions en el jaciment de Minferri
(Juneda, les Garrigues)», Revista d’Arqueologia de Ponent, 7 (Lleida),
p. 161-211.
Bronce en las tierras meridionales valencianas», Saguntum-PLAV, 30,
Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, p. 201-217.
— (2009): «Cabezo Redondo (Villena, Alicante). Setenta años de excavaciones y estudios». En La Edad del Bronce en la España mediterránea.
Cursos de verano de la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
I
LÓPEZ PADILLA, J.A. (1995): «El Argar y el Bronce
Valenciano. Reflexiones en torno al mundo funerario», Trabajos de
Prehistoria, 52, núm. 1, p. 71-86.
— (1997): Arqueología de la Muerte. Prácticas funerarias en los límites de
El Argar. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
I
DE MIGUEL, M.P. (2002): «Peñón de la Zorra y Puntal de los
Carniceros (Villena, Alicante): Revisión de dos conjuntos de yacimientos campaniformes en el corredor del Vinalopó», Saguntum-PLAV, 34,
p. 59-74.
LOMBA, J. (2009): «El enterramiento calcolítico de Camino del Molino
(Caravaca)». En La Edad del Bronce en la España mediterránea.
Cursos de verano de la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
LÓPEZ PADILLA, J.A.; BELMONTE MAS, D., I DE MIGUEL IBÁÑEZ, M.P. (2006): «Los
Granada)», Trabajos de Prehistoria, 60, nº 1, p. 153-158.
NÁJERA, T. (2009): «La Edad del bronce en la Mancha: la Motilla del Azuer».
de la Universidad de Alicante. Villena (e.p.)
O’SHEA, J.M. (1984): Mortuary variability. An archaeological investigation.
Londres: Academic Press, 338 p.
RAMOS AGUIRRE, M. (2007): «Cortecampo II (Los Arcos) y Osaleta (Lorca,
Valle de Yerri). Sepulturas descubiertas en las obras de la Autovía del
Camino». En La Tierra te sea leve. Arqueología de la Muerte en
Navarra, p. 93-96.
RIPOLLÉS ADELANTADO, E. (2005): «Montaña de les Raboses». En Gran
Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Levante-EMV.
RUIZ ZAPATERO, G. (2007): «Morir, enterrar y recordar. Las tierras navarras
durante la Edad del Hierro». En La tierra te sea leve. Arqueología de
la muerte en Navarra, p. 97-113.
SANCHIS SERRA, A. I SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2004): «Restos de cánidos (Canis
familiaris ssp.) en yacimientos valencianos de la Edad del Bronce»,
Archivo de Prehistoria Levantina, XXV, p. 161-189.
TARRADELL MATEU, M. (1963): «Ensayo de identificación de las necrópolis del
Bronce Valenciano», Archivo de Prehistoria Levantina, X, p. 59-67.
VALIENTE MALLA, J. (1992): La Loma del Lomo II. Toledo: Servicio de
enterramientos argáricos de la Illeta dels Banyets de El Campello.
Publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, 304 p.
Prácticas funerarias en la frontera oriental de El Argar». En Soler Díaz,
VICENT GARCÍA, J.M. (1995): «Problemas teóricos de la arqueología de la
Jorge A. (coord.): La ocupación prehistórica de la “Illeta dels Banyets”
muerte. Una introducción». En Arqueoloxía da morte na Península
(El Campello, Alicante), Alacant: Diputació Provincial d’Alacant, p.
Ibérica desde as orixes ata o medievo. Xinzo de Limia: Ayuntamiento
119-172.
LÓPEZ PADILLA, J. A. (2009): «La Edad del bronce en el Bajo Segura
(Alicante): de San Antón a Cabezo Pardo». En La Edad del Bronce en
70
BOTELLA, M. (2003): «La
En La Edad del Bronce en la España mediterránea. Cursos de verano
p. 93-114.
— (2001): «La Edad del Bronce en Alicante». En Y acumularon tesoros.
JOVER, F.J.
I
sepultura 121 del yacimiento argárico de El Castellón Alto (Galera,
HERNÁNDEZ PÉREZ, M.S. (1997): «Desde la periferia del Argar. La Edad del
JOVER MAESTRE, F.J.,
Levantina, XXIII, p. 85-112.
MOLINA, F.; RODRÍGUEZ ARIZA, M.O.; JIMÉNEZ, S.
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
de Ginzo de Limia, p. 13-31.
VILA, A. (2002): «Viajando hacia nosotras», Revista Atlántica Mediterránea
de Prehistoria y Arqueología Social, vol. V (Cadis), p. 325-342.
[page-n-17]