Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina
Jaime Vízcaino Sánchez
2019
[page-n-1]
154 /
[page-n-2]
Carthago Spartaria,
una plaça forta bizantina
Jaime Vizcaíno Sánchez
Àrea d’Arqueologia – Universitat de Múrcia
Durant les dues últimes dècades, la investigació arqueològica en l’extrem sud-oriental de la Carthaginiensis ha anat
posant de manifest un particular procés de «reviviscència»
urbana a partir de mitjan del segle vi. Aquesta «reactivació»
de diversos assentaments del sud-est i llevant hispans es
plasma, sobretot, entorn de dos dels principals vectors de
la dinàmica urbana en aquest període: la cristianització de
la seua topografia i la fortificació dels seus recintes. Bona
prova d’això són dos civitates episcopals, Eio i Begastri, on
ambdós fenòmens, el religiós i el militar, constitueixen, a
més, un binomi indissoluble, en tant que baluards des dels
quals el Regne visigot de Toledo planificava fer front a les
també seus episcopals en mans bizantines, de Carthago
Spartaria i Ilici. De fet, en la calor del conflicte grecogòtic
es documenten els esforços desplegats en tota altra sèrie
de nuclis com el Cerro de la Almagra o València la Vella. En
◁ Selecció de materials ceràmics i vítris de l’ompliment d’una fossa
d’època bizantina (UE 32080) al barri de l’arx Hasdrubalis.
Fotografia: B. del Ordi.
particular, el fenomen adquireix una especial envergadura
en l’àrea valenciana, territori «de frontera» on, conjuntament amb la construcció de noves estructures defensives,
es reconeix una verdadera «visigotització», no tan sols «teòrica», en tant que preocupació del regne toledà per aquesta
zona, sinó «fàctica» fins i tot, que implica el desplegament
d’un contingent de població visigoda. Encara que es tracta
d’un tema que encara suscita controvèrsia —en bona part
pels «excessos etnicistes» d’èpoques passades feliçment
superades i la necessària «desideologització» de la història
i l’arqueologia d’aquesta etapa—, les evidències que aporta
la investigació pareixen incontestables. No debades, correm el risc, en l’intent d’evitar tornar a caure en la manipulació que del visigotisme es va fer per part dels corrents
pangermanistes i, de forma concreta, pel règim franquista,
de tractar de «reinterpretar» les dades de forma injusta, en
el tan típic i erroni moviment pendular en què sol desembocar part la historiografia quan es veu influenciada per
prejuís d’un signe o de l’altre.
/ 155
[page-n-3]
Avui, l’arqueologia ens mostra com, a partir de mit-
Respecte d’això, una anàlisi «desapassionada» de la
jan del segle vi, l’àrea valenciana experimenta ja no sols
documentació textual i arqueològica ens mostra la reali-
l’al·ludida «fortificació», sinó també canvis en els patrons
tat multiforme de l’ocupació bizantina de part de la cos-
d’ocupació residencials i, molt especialment, funeraris.
ta hispana meridional i el seu immediat hinterland. De la
S’enregistren noves modalitats de soterrament, canviants
mateixa manera que a aqueixos «hostes barbaros» menci-
aixovars o fins i tot diferències antropològiques. Que les
onats en la famosa inscripció de Comitiolus va sent possi-
fonts textuals ens informen, a més, d’una creixent ono-
ble «posar cara», també a les «Romanas insolentias» (Isid.
màstica d’origen germànic, no és sinó una altra prova
Hisp., Hist. Goth., 54) que se’ns refereixen des del costat
més que, després d’aqueixos canvis, es troba l’arribada
toledà, comencen a cobrar sentit més enllà del relat de
creixent de població visigoda. La numismàtica contri-
les fonts. Convé, amb tot, no menystindre cap testimoni,
bueix a explicar-nos la causalitat d’aquest procés, amb
perquè, al cap i a la fi, només teixint-los, sense obviar-ne
ocultacions monetàries i seques obertes per al pagament
cap, és com aconseguirem una aproximació el més veraç
de contingents desplegats pertot el territori, davant de la
possible a «l’episodi» bizantí.
necessitat de repel·lir l’amenaça bizantina per terra, a la
zona alacantina, o per la mar, a les Balears.
En aquest sentit, en primer lloc, cal recordar que la
presència dels milites s’insereix, precisament, en el des-
En aquest estat de coses, no obstant això, de la
plegament de tropes per part de Justinià de cara a recon-
mateixa manera que el conflicte grecogòtic es va per-
quistar els antics territoris romans d’Occident. Es tracta
filant des del costat visigot, a penes s’intueix des de la
d’una empresa que a Hispania afligeix el desgast de les
zona bizantina, plantejant-se l’aparent paradoxa que els
operacions a Àfrica i Itàlia, com també la represa de les
esforços desplegats per Toledo pareixen fer front a una
hostilitats en el front realment més perniciós per a l’Imperi,
amenaça inexistent. Han influït en això també els esmen-
l’oriental. Hi acompanya tot un corol·lari «funest», que va
tats canvis historiogràfics que, en el perillós moviment
des d’altres amenaces militars a l’impacte de l’epidèmia
pendular ja referit, han passat a parlar d’una Spania que
de pesta o successives catàstrofes naturals, i un últim fac-
cobria quasi tot el sud peninsular, que arribava fins a
tor, conseqüència i, al seu torn, causa d’altres tants, com
Corduba i fins i tot comprenia l’Algarve, a postular una
és la preocupant situació de les arques de l’Imperi. En
presència bizantina quasi anecdòtica. En allò material,
aquest marc, l’ocupació de la Spania bizantina no va ser
els vaivens no han sigut menors, de manera que, d’unes
tant «colofó» com sí «cant de cigne» de la Renovatio Imperii
sempiternes influències bizantines irradiades des de
justinianea, la qual cosa no hi impedeix que trobem phrou-
Spania al regne toledà, s’ha passat a negar la possibilitat
ria com el de Septem, de la fortificació de la qual ret comp-
de reconéixer arqueològicament la presència dels milites
te Procopi en el seu De Aedificiis (VI,7,16), a una fortissima
romani a sòl hispà.
civitas com Asidona (Ioha. Bicl., Chron. ad a. 571.3). Que ja
156 /
[page-n-4]
amb el mateix monarca, Atanagild, que va facilitar l’entra-
Fins fa poc, no disposàvem més que d’aquest epígraf
da dels soldats justinianeus i va sancionar la seua estada
per a referir-nos a les muralles tardanes de Cartagena.
comencen les hostilitats a mitjan segle vi i que aquestes
Avui, en canvi, noves excavacions comencen a proporci-
es prolonguen set dècades més fins al regnat de Suíntila
onar-nos la seua evidència material. D’aquesta manera,
c. 625 (Isid. Hisp., Etym. XV, I, 67-68), ens mostra que «l’ene-
al cim del turó del Molinete, l’arx Hasdrubalis citada per
mic bizantí», per més que no mostrara en el front hispà
Polibi (X, 10, 9), ha pogut ser documentada com l’antiga
tota la potència que cal atribuir a l’Imperi, tampoc no pot
muralla republicana acasamatada, construïda al seu torn
passar per un perill «menor». No es tracta de negar que els
sobre una preexistent tanca púnica, continua utilitzant-se
recursos destinats a l’empresa restauradora foren precaris,
fins a època tardana mitjançant remodelacions que com-
ja que els mateixos càlculs que es realitzen d’acord amb el
prenen des de l’amortització i l’anul·lació de certs sectors,
testimoni d’Agaties (V 13, 7-8), indiquen que a l’altura de
al recrescut i reforç d’altres. Entre altres factors, acosta a
l’any 559, no més de cinc mil efectius es devien destinar
això la particular orografia de l’urbs, que, emplaçada en-
a Spania. Amb tot, per escassa que fóra la mobilització,
tre cinc tossals, ha jugat amb condicionants com aques-
siguem conscients que aquesta va ser «canviant» com les
tes al llarg de la seua història. Aqueixa mateixa raó, de
mateixes circumstàncies de l’Imperi i, en tot cas, no una
fet, motiva que, igual que el perímetre tardà fossilitza els
amenaça «fantasma», com un cert sector de la investigació
d’època púnica i romana, aquells siguen, al seu torn, final-
pareix encabotat a demostrar. La presència del magister
ment reemplaçats per les defenses del segle xvi. Hem de
militum ja referit, Comitiolus, i els successos que acompa-
tindre en compte, respecte d’això, que la disposició topo-
nyen la seua activitat a Spania, insisteixen en això.
gràfica és idònia, que se situa en la cota més elevada del
Precisament, un dels documents més valuosos so-
flanc septentrional del turó del Molinete i, així, a més de
bre aquest patricius missus a Mauricio Aug(usto) contra
trenta metres d’altitud sobre el nivell de la llacuna interi-
hostes barbaros, és l’epígraf que ens recorda la seua inter-
or que delimitava la ciutat pel nord. Tal configuració o la
venció en les muralles de Carthago Spartaria. Encara que
forta inclinació del pendent en aquesta zona del tossal,
l’habitual retòrica d’aquest tipus de textos ens impedeix
amb un abrupte canvi de nivell, contribueixen a explicar
discernir la verdadera envergadura de l’obra constructiva
la notable vigència del traçat. D’altra banda, també la
que es commemora el 589-590, queda clar que l’Adminis-
reutilització implicava la possibilitat d’aprofitar des dels
tració imperial va concentrar les seues atencions en les
mateixos paraments i/o, almenys, el seu material. No en
fortificacions. No debades, tampoc no cal esperar una
va, es tracta de dinàmiques comunes en la poliorcètica
altra cosa en el marc d’una ocupació militar que, tornem
tardana, com veiem a la Cartago africana o a Sucidava,
a recordar-ho, és fruit d’una conquista i es manté, precisa-
per citar exemples de divers marc territorial o, igualment,
ment, per un desplegament defensiu.
a Hispània, a ciutats com Barcino, Legio VII, Emerita, entre
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
/ 157
[page-n-5]
MAR MEDITERRÀNI
Límits hipotètics
Ciutat Altoimperial
Límits hipotètics
Ciutat ss. iii-iv dC
Nivells d’ocupació /
Materials descontextualizats
Sepultures aillades ss. iii-iv dC
Necròpoli ss. v-viii dC
Carthago Spartaria entre els segles iv i vii, amb indicació de la seua necròpoli
oriental, zona habitada i possible traçat del seu perímetre enmurallat.
A la cima de l’arx Hasdrubalis, s’assenyala el panyo excavat.
158 /
[page-n-6]
Planimetria de les fortificacions de la cima de l’arx
Hasdrubalis. En color marró s’assenyalen els murs
pertanyents a l’etapa bizantina.
Arxiu gràfic del Proyecto Arx Hasdrubalis
altres. En el cas concret de l’escenari del conflicte grecogòtic podem afegir a més el Tolmo de Minateda, on el seu
baluard es construeix en paral·lel a les muralles anteriors.
En conjunt, tal reaprofitament és comú en l’arquitectura
tardana i, especialment, en la de tipus militar, on la pròpia
Administració la recomana ja l’any 397 (Cod. Theod., XV, 1,
36). Cal destacar fins i tot, que una de les fonts primordials
per a la poliorcètica bizantina, l’anònim De re strategica
(X, 3), datat a finals del segle vi, «prescriu» la utilització de
pedres ja tallades quan aquestes estigueren disponibles.
Aquest nou perímetre tardà de la cima de l’arx
Hasdrubalis es vertebra entorn de l’eix longitudinal a què
s’acoblen les successives muralles. D’oest a est, el pany de
paret conservat, que integra sengles murs paral·lels, es
disposa en una situació avançada respecte a la muralla
republicana. Tot seguit, es doblega cap al sud, i se super-
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
/ 159
[page-n-7]
posa al llenç septentrional de la fortificació romana. Al
sobretot a partir d’un moment avançat del segle vi en la
recer d’aquest, ara recrescut, es conformen noves estan-
costa de l’antiga Cilícia. També el reblit incloïa un conteni-
ces, una d’aquelles, connectada directament amb aquest,
dor d’origen eivissenc, identificat recentment com a tipus
i altres, travades al seu torn amb aquella. Així, es delinea
RE-0103, que floruit durant la segona meitat del segle vi.
un xicotet conjunt d’habitacles disposats en bateria, que
És necessari, igualment, destacar-hi un ampli repertori de
disposen de planta allargada, aproximadament rectangu-
ceràmiques de cuina de producció local, que, al costat de
lar, i amplària variable. Tal planificació, l’adossament a la
les restes faunístiques, ens mostra com, en aquesta zona
muralla de tota una sèrie de compartiments en bateria, en
de la muralla, amb l’emmagatzematge, es devia fer el pre-
tant que possibles casernes utilitzades com a barracons
parat i consum alimentaris.
per a la guarnició o els seus pertrets, és comú en la po-
En tot cas, cal ser cauts a l’hora d’extrapolar les dades
liorcètica tardana. Ocorre així, per exemple, a la fortalesa
d’aquest tram documentat a la resta del perímetre mura-
nord-africana de Thamugadi, construïda entre els anys
llat de l’urbs. Ací, la reconstrucció de la muralla romana
539-540, a la balcànica de Biograc, on algunes de les es-
republicana de casernes, amb el recrescut de murs i l’erec-
tances s’habiliten com a cisternes per a l’aprovisionament
ció de noves estances, possiblement s’ha de tindre com
hídric, vital, sobretot, en cas d’assetjament.
una solució específica, puntual, concebuda per a aquest
Des del punt de vista constructiu, la muralla ara
sector concret de la topografia de Carthago Spartaria. La
documentada s’erigeix amb pedres calcàries, esquistos,
situació relativament «marginal» d’aquest flanc nord-oc-
crosta de calcàries i arenoses de mitjana i grans mides,
cidental, distant de les calçades i els accessos a la ciutat,
travades amb fang, materials i tècnica que revelen una
que voreja una marjal, o la seua protecció natural pel pro-
certa funcionalitat i modèstia en la construcció. Per a la
pi pendent del tossal, són condicionants que cal tindre en
seua erecció, es van excavar tota una sèrie de trinxeres
compte, en tant que indueixen a pensar en el possible re-
destinades a recol·lectar spolia. Tals rases i fosses, com-
curs a solucions funcionals, desproveïdes de l’excel·lència
plida la seua funció originària, van ser normalment rebli-
arquitectònica i, d’alguna manera, l’aparell «escenogràfic»
des mitjançant l’abocament de residus. En aquest sentit,
que hem de conjecturar per a trams més cèntrics en la to-
precisament és un d’aquests contextos d’abocament, el
pografia urbana. Sens dubte, en aquest sentit, que el llenç
que amortitza un antic col·lector, un de què ha proporcio-
descrit poc tindria a veure amb la porta i el pany de paret
nat un lot més singular per a complementar la datació del
que la rodejava, objecte d’atenció el 589-590 per part del
perímetre i conéixer el caràcter de l’ocupació d’aquestes
patricius Comenciolus, magister militum Spaniae, on, com
estructures veïnes a la muralla. Així, hi destaca el conteni-
se’ns referix, «quisquis ardua turrium miraris culmina», en
dor oriental LRA 1 / Keay LIII, en concret una de les seues
un verdader desplegament propagandístic perquè «sic
variants més tardanes, el tipus LRA 1B1, que es produeix
semper Hispania tali rectore laetetur» (CIL II 3420).
160 /
[page-n-8]
Siga com siga, excavacions dutes a terme en altres
pròxim nord d’Àfrica, Trípoli, Sabratha o Leptis Magna. No
punts de la ciutat ens ajuden a manejar certes hipò-
cal perdre de vista tampoc que la mateixa Administració
tesis, si no de la materialitat, almenys sí del recorregut
imperial (CI I, 27, 2y 14) recomana la reducció del períme-
del perímetre fortificat. Per a això ha sigut determinant
tre fortificat per a optimitzar els esforços defensius.
la documentació d’una àmplia necròpolis en el sector
A l’interior d’aquest recinte habitat, els projectes
sud-oriental de Carthago Spartaria, sobre un antic barri
d’excavació, investigació i museïtzació del Teatre Romà
altimperial ja abandonat en el segle ii dC. La seua enver-
de Cartagena i del Cerro Molinete ens han permés obtin-
gadura, amb més de dos-cents soterraments, ens mostra
dre una abundant informació sobre l’ocupació de la ciu-
l’emplaçament necessari d’aquest extra moenia. Encara
tat en època bizantina. En la mesura que sabem, el barri
que ja prèviament la investigació havia mostrat l’aban-
construït sobre l’antic edifici d’espectacles va poder val-
dó a partir del segle ii dC de la meitat oriental de l’anti-
dre per al servei i potser, fins i tot per a residència de la
ga urbs, amb la conseqüent retracció de l’àrea habitada
guarnició desplegada a Carthago Spartaria. Tinguem en
a l’espai més pròxim al port, la zona compresa entre els
compte que aquest barri sorgeix al vessant del turó més
turons de la Concepción i Molinete, el sorgiment d’aques-
elevat de Cartagena, entorn del qual ha gravitat ancestral-
ta necròpolis a partir del segle v ratifica tals canvis. En la
ment la defensa de la ciutat, com mostra encara avui en
mateixa direcció, la pròpia topografia de Cartagena fa de
dia el castell i les muralles d’època medieval.
la línia compresa entre les extremitats orientals dels es-
Entre les diferents troballes, al costat de les puntes
mentats turons, deixant de banda la necròpolis del Barri
de fletxa del conegut com a tipus àvar, sobreïx el d’una
Universitari, el lloc òptim per a la seua defensa. No deba-
cuirassa de tipus laminar, recuperada en el nivell d’aban-
des, les successives fortificacions d’època moderna han
dó posterior a la destrucció identificada amb la conquista
seguit el mateix recorregut sense a penes variacions, cir-
de la ciutat per part de les tropes del rei visigot Suíntila,
cumstància que també ha pesat en el profund desmante-
ca. 625. El material ceràmic documentat en l’habitació
llament de les tanques precedents i, així, en certa «invisi-
on es va localitzar o en el conjunt d’estances de què for-
bilitat» arqueològica.
mava part aquesta, reforça tal data, que integra algunes
En aquest sentit, encara que en aquest flanc encara
de les formes més habituals de la TSA-D (Hayes 99 B/C,
no s’ha documentat la muralla, és incontestable la reduc-
91 D, 100, 101, i 106), àmfores nord-africanes (Keay LXI,
ció del perímetre fortificat, que, acoblat a la zona habi-
spatheia), orientals (LRA 1/Keay LIII), eivissenques (Keay
tada, suposa que el recinte passe de prop de quaranta
LXXIX / RE-0314b) o ceràmiques de cuina de producció
hectàrees a pràcticament la meitat. Tal procés de contrac-
local, lluernes tunisianes (Atlant XA1a / Hayes IIB) o LRU
ció i consegüent replegament defensiu és comú a altres
orientals. De fet, precisament a partir de finals del segle
ciutats com Egitania, Conimbriga o Italica, o en el cas del
vi, és quan s’estén aquest tipus de protecció d’origen ori-
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
/ 161
[page-n-9]
Selecció de lamellae de la cuirassa laminar
recuperada al barri d’època bizantina
instal·lat sobre el teatre romà
de Cartagena. (Imatgen: J. Vizcaíno)
ental entre els milites romani, mes sobretot, entre oficials i
membres de la cavalleria pesada, no ja així a la infanteria.
La seua configuració i execució, producte exclusiu de les
fabricae imperials (Nov. Iust. 85, 4), mostren les diferències
respecte a l’armament dels hostes barbaros visigots, recuperat a jaciments com Sant Julià de Ramis o Puig Rom.
Aquest tipus de cuirassa militar es documenta, d’altra
banda, en altres llocs inclosos en el desplegament militar
que comporta la Renovatio Imperii, i que es daten a partir d’un moment avançat del segle vi, com Caricin Grad,
Svetinja, Jelica, o Crypta Balbi.
També revesteix singular interés una peça vítria, una
banya per a beure (Isings 113), la difusió de la qual es limi162 /
ta fins al segle vi a l’Europa centre-septentrional, amb una
concentració quasi exclusiva en l’àrea germànica. A partir
d’aquests moments, si ens atenim a l’àmbit italià, tant a
la zona longobarda com a la bizantina, pareix donar-se,
sobretot, en àmbits vinculats a les elits. Tot això obri nombrosos interrogants al seu registre al barri del teatre romà
de Cartagena, únic lloc conjuntament amb Segòbriga on,
per ara, es documenta. El caràcter del primer, on és possible conjecturar una certa empremta castrense, podria
informar-nos, entre altres possibilitats, sobre la presència
de quadros oficials entre els seus habitants.
Les recents excavacions al turó del Molinete també
han documentat un altre barri d’època bizantina, amb un
[page-n-10]
patró material bastant semblant. En aquest cas, el complex sorgeix en el vessant meridional del tossal, protegit,
per tant, per la muralla abans referida que se situa en la
seua cima. El nou barri, alçat sobre les insulae veïnes al
fòrum, revela una predominant orientació artesanal, amb
instal·lacions com una ferreria o una terrisseria, construïdes mitjançant la compartimentació del denominat
«Edifici de l’Atri». Els contextos recuperats en el seu interior
il·lustren sobre l’ocupació de la ciutat durant els segles vi
i vii. Així, en el cas de la ceràmica, hi ha un predomini de
les importacions africanes, dinàmica, d’altra banda, poc
«sorprenent», en tant que la província africana és precisament el verdader baluard de la presència bizantina al
Mediterrani occidental.
Nivell de destrucció de l’habitació nùm. 20 del barri d’època
bizantina alçat sobre el teatre romà de Cartagena.
Arxiu gràfic del Museu del Teatre Romà de Cartagena.
Entre les importacions tunisianes sobreïxen els
grans contenidors cilíndrics Keay LXI i LXII, com també els
datat en el primer quart del segle vii. Les àmfores, sobre-
spatheia, que, en virtut de la seua presència constant als
tot tunisianes i, en menor grau, eivissenques i orientals,
jaciments incorporats en el marc de la Renovatio Imperii
apareixen esclafades contra el sòl, i mostren concomitàn-
justinianea, i de manera especial, a la regió danubiana i
cies amb el nivell de destrucció trobat al barri del teatre
assentaments de naturalesa militar, s’han relacionat amb
romà, que s’identifica amb la presa visigoda de la ciutat
l’aprovisionament de les tropes bizantines. Aquest mateix
per les tropes de Suíntila c. 625. Amb això, en l’actualitat,
valor s’atribueix a altres contenidors orientals, en algun
diferents punts del solar urbà mostren que tals accions
cas documentats per primera vegada a la ciutat, com el
destructives no van ser episòdiques, per la qual cosa co-
Samos cistern type. Es tracta de depòsits ceràmics que,
bra més força la possibilitat d’identificar-les amb el des-
considerant els nolis d’oli, vi i altres mercaderies que van
enllaç relatat per les fonts. La pròpia envergadura de la
haver de transportar, constitueixen possiblement el més
conquista visigoda, que la deixa sumida in desolationem
clar reflex material del restabliment d’una mena d’annona
(Isid. Hisp., Etym. XV, I, 67-68), de tal forma que després
per al sosteniment dels milites romani, independentment
d’ella els indicis d’ocupació siguen molt tènues, són altres
del seu aquarterament en ciutats o castra.
factors, al costat dels ja enumerats, que insisteixen en el
Fa poc, sobre l’amortitzat Iseum, també s’ha pogut
documentar el nivell d’abandó d’un magatzem d’àmfores,
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
caràcter de plaça forta de la Carthago Spartaria ocupada
per les tropes bizantines entre els segles vi i vii.
/ 163
[page-n-11]
154 /
[page-n-2]
Carthago Spartaria,
una plaça forta bizantina
Jaime Vizcaíno Sánchez
Àrea d’Arqueologia – Universitat de Múrcia
Durant les dues últimes dècades, la investigació arqueològica en l’extrem sud-oriental de la Carthaginiensis ha anat
posant de manifest un particular procés de «reviviscència»
urbana a partir de mitjan del segle vi. Aquesta «reactivació»
de diversos assentaments del sud-est i llevant hispans es
plasma, sobretot, entorn de dos dels principals vectors de
la dinàmica urbana en aquest període: la cristianització de
la seua topografia i la fortificació dels seus recintes. Bona
prova d’això són dos civitates episcopals, Eio i Begastri, on
ambdós fenòmens, el religiós i el militar, constitueixen, a
més, un binomi indissoluble, en tant que baluards des dels
quals el Regne visigot de Toledo planificava fer front a les
també seus episcopals en mans bizantines, de Carthago
Spartaria i Ilici. De fet, en la calor del conflicte grecogòtic
es documenten els esforços desplegats en tota altra sèrie
de nuclis com el Cerro de la Almagra o València la Vella. En
◁ Selecció de materials ceràmics i vítris de l’ompliment d’una fossa
d’època bizantina (UE 32080) al barri de l’arx Hasdrubalis.
Fotografia: B. del Ordi.
particular, el fenomen adquireix una especial envergadura
en l’àrea valenciana, territori «de frontera» on, conjuntament amb la construcció de noves estructures defensives,
es reconeix una verdadera «visigotització», no tan sols «teòrica», en tant que preocupació del regne toledà per aquesta
zona, sinó «fàctica» fins i tot, que implica el desplegament
d’un contingent de població visigoda. Encara que es tracta
d’un tema que encara suscita controvèrsia —en bona part
pels «excessos etnicistes» d’èpoques passades feliçment
superades i la necessària «desideologització» de la història
i l’arqueologia d’aquesta etapa—, les evidències que aporta
la investigació pareixen incontestables. No debades, correm el risc, en l’intent d’evitar tornar a caure en la manipulació que del visigotisme es va fer per part dels corrents
pangermanistes i, de forma concreta, pel règim franquista,
de tractar de «reinterpretar» les dades de forma injusta, en
el tan típic i erroni moviment pendular en què sol desembocar part la historiografia quan es veu influenciada per
prejuís d’un signe o de l’altre.
/ 155
[page-n-3]
Avui, l’arqueologia ens mostra com, a partir de mit-
Respecte d’això, una anàlisi «desapassionada» de la
jan del segle vi, l’àrea valenciana experimenta ja no sols
documentació textual i arqueològica ens mostra la reali-
l’al·ludida «fortificació», sinó també canvis en els patrons
tat multiforme de l’ocupació bizantina de part de la cos-
d’ocupació residencials i, molt especialment, funeraris.
ta hispana meridional i el seu immediat hinterland. De la
S’enregistren noves modalitats de soterrament, canviants
mateixa manera que a aqueixos «hostes barbaros» menci-
aixovars o fins i tot diferències antropològiques. Que les
onats en la famosa inscripció de Comitiolus va sent possi-
fonts textuals ens informen, a més, d’una creixent ono-
ble «posar cara», també a les «Romanas insolentias» (Isid.
màstica d’origen germànic, no és sinó una altra prova
Hisp., Hist. Goth., 54) que se’ns refereixen des del costat
més que, després d’aqueixos canvis, es troba l’arribada
toledà, comencen a cobrar sentit més enllà del relat de
creixent de població visigoda. La numismàtica contri-
les fonts. Convé, amb tot, no menystindre cap testimoni,
bueix a explicar-nos la causalitat d’aquest procés, amb
perquè, al cap i a la fi, només teixint-los, sense obviar-ne
ocultacions monetàries i seques obertes per al pagament
cap, és com aconseguirem una aproximació el més veraç
de contingents desplegats pertot el territori, davant de la
possible a «l’episodi» bizantí.
necessitat de repel·lir l’amenaça bizantina per terra, a la
zona alacantina, o per la mar, a les Balears.
En aquest sentit, en primer lloc, cal recordar que la
presència dels milites s’insereix, precisament, en el des-
En aquest estat de coses, no obstant això, de la
plegament de tropes per part de Justinià de cara a recon-
mateixa manera que el conflicte grecogòtic es va per-
quistar els antics territoris romans d’Occident. Es tracta
filant des del costat visigot, a penes s’intueix des de la
d’una empresa que a Hispania afligeix el desgast de les
zona bizantina, plantejant-se l’aparent paradoxa que els
operacions a Àfrica i Itàlia, com també la represa de les
esforços desplegats per Toledo pareixen fer front a una
hostilitats en el front realment més perniciós per a l’Imperi,
amenaça inexistent. Han influït en això també els esmen-
l’oriental. Hi acompanya tot un corol·lari «funest», que va
tats canvis historiogràfics que, en el perillós moviment
des d’altres amenaces militars a l’impacte de l’epidèmia
pendular ja referit, han passat a parlar d’una Spania que
de pesta o successives catàstrofes naturals, i un últim fac-
cobria quasi tot el sud peninsular, que arribava fins a
tor, conseqüència i, al seu torn, causa d’altres tants, com
Corduba i fins i tot comprenia l’Algarve, a postular una
és la preocupant situació de les arques de l’Imperi. En
presència bizantina quasi anecdòtica. En allò material,
aquest marc, l’ocupació de la Spania bizantina no va ser
els vaivens no han sigut menors, de manera que, d’unes
tant «colofó» com sí «cant de cigne» de la Renovatio Imperii
sempiternes influències bizantines irradiades des de
justinianea, la qual cosa no hi impedeix que trobem phrou-
Spania al regne toledà, s’ha passat a negar la possibilitat
ria com el de Septem, de la fortificació de la qual ret comp-
de reconéixer arqueològicament la presència dels milites
te Procopi en el seu De Aedificiis (VI,7,16), a una fortissima
romani a sòl hispà.
civitas com Asidona (Ioha. Bicl., Chron. ad a. 571.3). Que ja
156 /
[page-n-4]
amb el mateix monarca, Atanagild, que va facilitar l’entra-
Fins fa poc, no disposàvem més que d’aquest epígraf
da dels soldats justinianeus i va sancionar la seua estada
per a referir-nos a les muralles tardanes de Cartagena.
comencen les hostilitats a mitjan segle vi i que aquestes
Avui, en canvi, noves excavacions comencen a proporci-
es prolonguen set dècades més fins al regnat de Suíntila
onar-nos la seua evidència material. D’aquesta manera,
c. 625 (Isid. Hisp., Etym. XV, I, 67-68), ens mostra que «l’ene-
al cim del turó del Molinete, l’arx Hasdrubalis citada per
mic bizantí», per més que no mostrara en el front hispà
Polibi (X, 10, 9), ha pogut ser documentada com l’antiga
tota la potència que cal atribuir a l’Imperi, tampoc no pot
muralla republicana acasamatada, construïda al seu torn
passar per un perill «menor». No es tracta de negar que els
sobre una preexistent tanca púnica, continua utilitzant-se
recursos destinats a l’empresa restauradora foren precaris,
fins a època tardana mitjançant remodelacions que com-
ja que els mateixos càlculs que es realitzen d’acord amb el
prenen des de l’amortització i l’anul·lació de certs sectors,
testimoni d’Agaties (V 13, 7-8), indiquen que a l’altura de
al recrescut i reforç d’altres. Entre altres factors, acosta a
l’any 559, no més de cinc mil efectius es devien destinar
això la particular orografia de l’urbs, que, emplaçada en-
a Spania. Amb tot, per escassa que fóra la mobilització,
tre cinc tossals, ha jugat amb condicionants com aques-
siguem conscients que aquesta va ser «canviant» com les
tes al llarg de la seua història. Aqueixa mateixa raó, de
mateixes circumstàncies de l’Imperi i, en tot cas, no una
fet, motiva que, igual que el perímetre tardà fossilitza els
amenaça «fantasma», com un cert sector de la investigació
d’època púnica i romana, aquells siguen, al seu torn, final-
pareix encabotat a demostrar. La presència del magister
ment reemplaçats per les defenses del segle xvi. Hem de
militum ja referit, Comitiolus, i els successos que acompa-
tindre en compte, respecte d’això, que la disposició topo-
nyen la seua activitat a Spania, insisteixen en això.
gràfica és idònia, que se situa en la cota més elevada del
Precisament, un dels documents més valuosos so-
flanc septentrional del turó del Molinete i, així, a més de
bre aquest patricius missus a Mauricio Aug(usto) contra
trenta metres d’altitud sobre el nivell de la llacuna interi-
hostes barbaros, és l’epígraf que ens recorda la seua inter-
or que delimitava la ciutat pel nord. Tal configuració o la
venció en les muralles de Carthago Spartaria. Encara que
forta inclinació del pendent en aquesta zona del tossal,
l’habitual retòrica d’aquest tipus de textos ens impedeix
amb un abrupte canvi de nivell, contribueixen a explicar
discernir la verdadera envergadura de l’obra constructiva
la notable vigència del traçat. D’altra banda, també la
que es commemora el 589-590, queda clar que l’Adminis-
reutilització implicava la possibilitat d’aprofitar des dels
tració imperial va concentrar les seues atencions en les
mateixos paraments i/o, almenys, el seu material. No en
fortificacions. No debades, tampoc no cal esperar una
va, es tracta de dinàmiques comunes en la poliorcètica
altra cosa en el marc d’una ocupació militar que, tornem
tardana, com veiem a la Cartago africana o a Sucidava,
a recordar-ho, és fruit d’una conquista i es manté, precisa-
per citar exemples de divers marc territorial o, igualment,
ment, per un desplegament defensiu.
a Hispània, a ciutats com Barcino, Legio VII, Emerita, entre
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
/ 157
[page-n-5]
MAR MEDITERRÀNI
Límits hipotètics
Ciutat Altoimperial
Límits hipotètics
Ciutat ss. iii-iv dC
Nivells d’ocupació /
Materials descontextualizats
Sepultures aillades ss. iii-iv dC
Necròpoli ss. v-viii dC
Carthago Spartaria entre els segles iv i vii, amb indicació de la seua necròpoli
oriental, zona habitada i possible traçat del seu perímetre enmurallat.
A la cima de l’arx Hasdrubalis, s’assenyala el panyo excavat.
158 /
[page-n-6]
Planimetria de les fortificacions de la cima de l’arx
Hasdrubalis. En color marró s’assenyalen els murs
pertanyents a l’etapa bizantina.
Arxiu gràfic del Proyecto Arx Hasdrubalis
altres. En el cas concret de l’escenari del conflicte grecogòtic podem afegir a més el Tolmo de Minateda, on el seu
baluard es construeix en paral·lel a les muralles anteriors.
En conjunt, tal reaprofitament és comú en l’arquitectura
tardana i, especialment, en la de tipus militar, on la pròpia
Administració la recomana ja l’any 397 (Cod. Theod., XV, 1,
36). Cal destacar fins i tot, que una de les fonts primordials
per a la poliorcètica bizantina, l’anònim De re strategica
(X, 3), datat a finals del segle vi, «prescriu» la utilització de
pedres ja tallades quan aquestes estigueren disponibles.
Aquest nou perímetre tardà de la cima de l’arx
Hasdrubalis es vertebra entorn de l’eix longitudinal a què
s’acoblen les successives muralles. D’oest a est, el pany de
paret conservat, que integra sengles murs paral·lels, es
disposa en una situació avançada respecte a la muralla
republicana. Tot seguit, es doblega cap al sud, i se super-
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
/ 159
[page-n-7]
posa al llenç septentrional de la fortificació romana. Al
sobretot a partir d’un moment avançat del segle vi en la
recer d’aquest, ara recrescut, es conformen noves estan-
costa de l’antiga Cilícia. També el reblit incloïa un conteni-
ces, una d’aquelles, connectada directament amb aquest,
dor d’origen eivissenc, identificat recentment com a tipus
i altres, travades al seu torn amb aquella. Així, es delinea
RE-0103, que floruit durant la segona meitat del segle vi.
un xicotet conjunt d’habitacles disposats en bateria, que
És necessari, igualment, destacar-hi un ampli repertori de
disposen de planta allargada, aproximadament rectangu-
ceràmiques de cuina de producció local, que, al costat de
lar, i amplària variable. Tal planificació, l’adossament a la
les restes faunístiques, ens mostra com, en aquesta zona
muralla de tota una sèrie de compartiments en bateria, en
de la muralla, amb l’emmagatzematge, es devia fer el pre-
tant que possibles casernes utilitzades com a barracons
parat i consum alimentaris.
per a la guarnició o els seus pertrets, és comú en la po-
En tot cas, cal ser cauts a l’hora d’extrapolar les dades
liorcètica tardana. Ocorre així, per exemple, a la fortalesa
d’aquest tram documentat a la resta del perímetre mura-
nord-africana de Thamugadi, construïda entre els anys
llat de l’urbs. Ací, la reconstrucció de la muralla romana
539-540, a la balcànica de Biograc, on algunes de les es-
republicana de casernes, amb el recrescut de murs i l’erec-
tances s’habiliten com a cisternes per a l’aprovisionament
ció de noves estances, possiblement s’ha de tindre com
hídric, vital, sobretot, en cas d’assetjament.
una solució específica, puntual, concebuda per a aquest
Des del punt de vista constructiu, la muralla ara
sector concret de la topografia de Carthago Spartaria. La
documentada s’erigeix amb pedres calcàries, esquistos,
situació relativament «marginal» d’aquest flanc nord-oc-
crosta de calcàries i arenoses de mitjana i grans mides,
cidental, distant de les calçades i els accessos a la ciutat,
travades amb fang, materials i tècnica que revelen una
que voreja una marjal, o la seua protecció natural pel pro-
certa funcionalitat i modèstia en la construcció. Per a la
pi pendent del tossal, són condicionants que cal tindre en
seua erecció, es van excavar tota una sèrie de trinxeres
compte, en tant que indueixen a pensar en el possible re-
destinades a recol·lectar spolia. Tals rases i fosses, com-
curs a solucions funcionals, desproveïdes de l’excel·lència
plida la seua funció originària, van ser normalment rebli-
arquitectònica i, d’alguna manera, l’aparell «escenogràfic»
des mitjançant l’abocament de residus. En aquest sentit,
que hem de conjecturar per a trams més cèntrics en la to-
precisament és un d’aquests contextos d’abocament, el
pografia urbana. Sens dubte, en aquest sentit, que el llenç
que amortitza un antic col·lector, un de què ha proporcio-
descrit poc tindria a veure amb la porta i el pany de paret
nat un lot més singular per a complementar la datació del
que la rodejava, objecte d’atenció el 589-590 per part del
perímetre i conéixer el caràcter de l’ocupació d’aquestes
patricius Comenciolus, magister militum Spaniae, on, com
estructures veïnes a la muralla. Així, hi destaca el conteni-
se’ns referix, «quisquis ardua turrium miraris culmina», en
dor oriental LRA 1 / Keay LIII, en concret una de les seues
un verdader desplegament propagandístic perquè «sic
variants més tardanes, el tipus LRA 1B1, que es produeix
semper Hispania tali rectore laetetur» (CIL II 3420).
160 /
[page-n-8]
Siga com siga, excavacions dutes a terme en altres
pròxim nord d’Àfrica, Trípoli, Sabratha o Leptis Magna. No
punts de la ciutat ens ajuden a manejar certes hipò-
cal perdre de vista tampoc que la mateixa Administració
tesis, si no de la materialitat, almenys sí del recorregut
imperial (CI I, 27, 2y 14) recomana la reducció del períme-
del perímetre fortificat. Per a això ha sigut determinant
tre fortificat per a optimitzar els esforços defensius.
la documentació d’una àmplia necròpolis en el sector
A l’interior d’aquest recinte habitat, els projectes
sud-oriental de Carthago Spartaria, sobre un antic barri
d’excavació, investigació i museïtzació del Teatre Romà
altimperial ja abandonat en el segle ii dC. La seua enver-
de Cartagena i del Cerro Molinete ens han permés obtin-
gadura, amb més de dos-cents soterraments, ens mostra
dre una abundant informació sobre l’ocupació de la ciu-
l’emplaçament necessari d’aquest extra moenia. Encara
tat en època bizantina. En la mesura que sabem, el barri
que ja prèviament la investigació havia mostrat l’aban-
construït sobre l’antic edifici d’espectacles va poder val-
dó a partir del segle ii dC de la meitat oriental de l’anti-
dre per al servei i potser, fins i tot per a residència de la
ga urbs, amb la conseqüent retracció de l’àrea habitada
guarnició desplegada a Carthago Spartaria. Tinguem en
a l’espai més pròxim al port, la zona compresa entre els
compte que aquest barri sorgeix al vessant del turó més
turons de la Concepción i Molinete, el sorgiment d’aques-
elevat de Cartagena, entorn del qual ha gravitat ancestral-
ta necròpolis a partir del segle v ratifica tals canvis. En la
ment la defensa de la ciutat, com mostra encara avui en
mateixa direcció, la pròpia topografia de Cartagena fa de
dia el castell i les muralles d’època medieval.
la línia compresa entre les extremitats orientals dels es-
Entre les diferents troballes, al costat de les puntes
mentats turons, deixant de banda la necròpolis del Barri
de fletxa del conegut com a tipus àvar, sobreïx el d’una
Universitari, el lloc òptim per a la seua defensa. No deba-
cuirassa de tipus laminar, recuperada en el nivell d’aban-
des, les successives fortificacions d’època moderna han
dó posterior a la destrucció identificada amb la conquista
seguit el mateix recorregut sense a penes variacions, cir-
de la ciutat per part de les tropes del rei visigot Suíntila,
cumstància que també ha pesat en el profund desmante-
ca. 625. El material ceràmic documentat en l’habitació
llament de les tanques precedents i, així, en certa «invisi-
on es va localitzar o en el conjunt d’estances de què for-
bilitat» arqueològica.
mava part aquesta, reforça tal data, que integra algunes
En aquest sentit, encara que en aquest flanc encara
de les formes més habituals de la TSA-D (Hayes 99 B/C,
no s’ha documentat la muralla, és incontestable la reduc-
91 D, 100, 101, i 106), àmfores nord-africanes (Keay LXI,
ció del perímetre fortificat, que, acoblat a la zona habi-
spatheia), orientals (LRA 1/Keay LIII), eivissenques (Keay
tada, suposa que el recinte passe de prop de quaranta
LXXIX / RE-0314b) o ceràmiques de cuina de producció
hectàrees a pràcticament la meitat. Tal procés de contrac-
local, lluernes tunisianes (Atlant XA1a / Hayes IIB) o LRU
ció i consegüent replegament defensiu és comú a altres
orientals. De fet, precisament a partir de finals del segle
ciutats com Egitania, Conimbriga o Italica, o en el cas del
vi, és quan s’estén aquest tipus de protecció d’origen ori-
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
/ 161
[page-n-9]
Selecció de lamellae de la cuirassa laminar
recuperada al barri d’època bizantina
instal·lat sobre el teatre romà
de Cartagena. (Imatgen: J. Vizcaíno)
ental entre els milites romani, mes sobretot, entre oficials i
membres de la cavalleria pesada, no ja així a la infanteria.
La seua configuració i execució, producte exclusiu de les
fabricae imperials (Nov. Iust. 85, 4), mostren les diferències
respecte a l’armament dels hostes barbaros visigots, recuperat a jaciments com Sant Julià de Ramis o Puig Rom.
Aquest tipus de cuirassa militar es documenta, d’altra
banda, en altres llocs inclosos en el desplegament militar
que comporta la Renovatio Imperii, i que es daten a partir d’un moment avançat del segle vi, com Caricin Grad,
Svetinja, Jelica, o Crypta Balbi.
També revesteix singular interés una peça vítria, una
banya per a beure (Isings 113), la difusió de la qual es limi162 /
ta fins al segle vi a l’Europa centre-septentrional, amb una
concentració quasi exclusiva en l’àrea germànica. A partir
d’aquests moments, si ens atenim a l’àmbit italià, tant a
la zona longobarda com a la bizantina, pareix donar-se,
sobretot, en àmbits vinculats a les elits. Tot això obri nombrosos interrogants al seu registre al barri del teatre romà
de Cartagena, únic lloc conjuntament amb Segòbriga on,
per ara, es documenta. El caràcter del primer, on és possible conjecturar una certa empremta castrense, podria
informar-nos, entre altres possibilitats, sobre la presència
de quadros oficials entre els seus habitants.
Les recents excavacions al turó del Molinete també
han documentat un altre barri d’època bizantina, amb un
[page-n-10]
patró material bastant semblant. En aquest cas, el complex sorgeix en el vessant meridional del tossal, protegit,
per tant, per la muralla abans referida que se situa en la
seua cima. El nou barri, alçat sobre les insulae veïnes al
fòrum, revela una predominant orientació artesanal, amb
instal·lacions com una ferreria o una terrisseria, construïdes mitjançant la compartimentació del denominat
«Edifici de l’Atri». Els contextos recuperats en el seu interior
il·lustren sobre l’ocupació de la ciutat durant els segles vi
i vii. Així, en el cas de la ceràmica, hi ha un predomini de
les importacions africanes, dinàmica, d’altra banda, poc
«sorprenent», en tant que la província africana és precisament el verdader baluard de la presència bizantina al
Mediterrani occidental.
Nivell de destrucció de l’habitació nùm. 20 del barri d’època
bizantina alçat sobre el teatre romà de Cartagena.
Arxiu gràfic del Museu del Teatre Romà de Cartagena.
Entre les importacions tunisianes sobreïxen els
grans contenidors cilíndrics Keay LXI i LXII, com també els
datat en el primer quart del segle vii. Les àmfores, sobre-
spatheia, que, en virtut de la seua presència constant als
tot tunisianes i, en menor grau, eivissenques i orientals,
jaciments incorporats en el marc de la Renovatio Imperii
apareixen esclafades contra el sòl, i mostren concomitàn-
justinianea, i de manera especial, a la regió danubiana i
cies amb el nivell de destrucció trobat al barri del teatre
assentaments de naturalesa militar, s’han relacionat amb
romà, que s’identifica amb la presa visigoda de la ciutat
l’aprovisionament de les tropes bizantines. Aquest mateix
per les tropes de Suíntila c. 625. Amb això, en l’actualitat,
valor s’atribueix a altres contenidors orientals, en algun
diferents punts del solar urbà mostren que tals accions
cas documentats per primera vegada a la ciutat, com el
destructives no van ser episòdiques, per la qual cosa co-
Samos cistern type. Es tracta de depòsits ceràmics que,
bra més força la possibilitat d’identificar-les amb el des-
considerant els nolis d’oli, vi i altres mercaderies que van
enllaç relatat per les fonts. La pròpia envergadura de la
haver de transportar, constitueixen possiblement el més
conquista visigoda, que la deixa sumida in desolationem
clar reflex material del restabliment d’una mena d’annona
(Isid. Hisp., Etym. XV, I, 67-68), de tal forma que després
per al sosteniment dels milites romani, independentment
d’ella els indicis d’ocupació siguen molt tènues, són altres
del seu aquarterament en ciutats o castra.
factors, al costat dels ja enumerats, que insisteixen en el
Fa poc, sobre l’amortitzat Iseum, també s’ha pogut
documentar el nivell d’abandó d’un magatzem d’àmfores,
Carthago Spartaria, una plaça forta bizantina. Jaime Vizcaíno Sánchez
caràcter de plaça forta de la Carthago Spartaria ocupada
per les tropes bizantines entre els segles vi i vii.
/ 163
[page-n-11]