Les Illes Balears dels segles V al VIII d.C.: algunes dades noves aportades per l'arqueologia del segle XXI
Mateu Riera Rullán
2019
[page-n-1]
164 /
[page-n-2]
Les Illes Balears dels segles v al viii dC.
Algunes dades noves aportades
per l’arqueologia del segle xxi
Mateu Riera Rullan
Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes
Introducció
Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant
els segles v al viii dC. Aquest període, anomenat per alguns «antiguitat tardana» i per altres «alta edat mitjana»,
coincideix en el temps amb els regnes visigòtics de la
península Ibèrica. Cal recordar però que, tot i l’existència
de teories indocumentades que proposen el contrari, els
visigots mai varen dominar les Balears, tal com ha demostrat Josep Amengual i Batlle, tant a partir de les fonts escrites, com de les arqueològiques.
◁ Muntatge fotogramètric de la basílica del Fornàs de Torelló (Maó,
Menorca), realitzada durant les feines de neteja i restauració de
l’any 2018 efectuades per Montserrat Anglada, Margalida Munar i
Bernat Burgaya (Autor: Bernat Burgaya Martínez).
Fotografia aèria del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)
realitzada durant la campanya arqueològica de l’any 2016,
coordinada pel Magdalena Salas Burguera i dirigida per Miguel
Ángel Cau Ontiveros i Mateu Riera Rullan. Autor: Miquel Àngel
Escanelles Garau.
Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà
d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a
l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com Imperi
bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420
ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes.
L’abans mencionat Josep Amengual i Batlle ha estat qui
més inferències n’ha fet, deduïdes, principalment, a partir
de les informacions contingudes a les escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. D’aquelles, molt
probablement, encara se’n poden extreure més coneixements històrics però, no hi ha dubte que és a partir de les
dades que estan aportant els treballs arqueològics d’on
més es podrà escriure la història de les persones que varen habitar l’arxipèlag Balear durant els segles v al viii dC.
Durant el darrer quart del segle xx, es varen realitzar
diverses excavacions arqueològiques i alguns treballs
/ 165
[page-n-3]
d’investigació molt meritoris, els quals servirien per en-
Cabrera, en canvi, ha patit greus problemes de finança-
llumenar més els segles v i vi que no pas els vii i viii. Es
ment des de l’any 2014. Cal ressenyar que, en ambdós
poden destacar els realitzats per Pere de Palol i diversos
projectes, a més de les feines d’excavació, també s’han
membres del seu equip de la Universitat de Barcelona,
realitzat estudis dedicats a la ceràmica, les monedes, el
centrats en els assentaments no urbans amb basíliques
vidre, la fauna, les restes antropològiques, els morters,
de Mallorca i Menorca. D’altra banda, cal esmentar la la-
els elements lítics, els carbons, el pol·len, les llavors, i
bor feta a la ciutat mallorquina de Pollentia i la publicació
també anàlisis de 14C, d’isòtops estables (δ 13C i δ 15N), de
de materials mobles allà trobats, com també d’algunes
residus orgànics, fitòlits, etc. La majoria d’aquests ja han
construccions tardanes. Pel que fa a les Pitiüses, sobre-
estat publicats i, els que no, estan gairebé tots en vies de
surten les excavacions, l’obra investigadora i les publica-
publicació. Molts d’aquests estudis mai abans s’havien fet
cions de Joan Ramon Torres. En un context més general,
amb materials d’aquestes cronologies o, com a mínim,
Miquel Barceló i Perelló és qui més aportacions va fer per
mai s’havien publicat. Convé destacar a més que, tant a
mirar de conèixer què és el que va esdevenir a les socie-
Cabrera com a Son Peretó, s’estan documentant fases del
tats balears dels segles vii al x.
segle viii el qual, juntament amb el segle ix, són els dos
Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquesta petita
aportació que tenen entre mans, el seu objectiu és expo-
dels que menys informació es disposa de tota la història
de les Balears.
sar algunes noves dades arqueològiques referides a les
Les investigacions realitzades a partir del projecte
Illes Balears dels segles v al viii dC, donades a conèixer
de Cabrera han permès aprofundir en l’estudi del mona-
durant el segle xxi. S’ha procurat que siguin les més re-
cat cristià dels segles iv al viii a la Mediterrània. També
llevants però, també és cert que, a causa de les reduïdes
han proporcionat la base per a poder entendre com va
dimensions d’aquesta aportació, de ben segur que se’n
començar i com es va organitzar la comunitat monàstica
pot trobar qualcuna a faltar.
cabrerenca. Tota aquesta feina, on ha estat cabdal l’estudi dels materials mobles, especialment els ceràmics, ha
Les dades arqueològiques del segle xxi
permès situar en el segle v el moment de la instal·lació
Els projectes de l’arxipèlag de Cabrera i el de Son
dels monjos a Cabrera. Entre els segles v al vii, la comu-
Peretó a l’illa de Mallorca són els que més han aportat,
nitat va disposar d’un cenobi i de diversos eremitoris, i
durant les dues últimes dècades, perquè poguem conèi-
s’han pogut descriure alguns dels elements que els ca-
xer el passat balear dels segles v al viii dC. El projecte de
racteritzaren, com també els recursos i les activitats que
Cabrera està en marxa des de l’any 1999 i el de Son Peretó,
els monjos van dur a terme. Per exemple, s’han trobat
des de l’any 2005. Aquest últim és, dels dos, el que més
instal·lacions per a l’elaboració de salaons, de porpra i
continuïtat i recursos ha tingut en els darrers anys. El de
de vi; s’han identificat les principals fonts d’abastiment
166 /
[page-n-4]
d’aigua i les àrees de possible conreu, i s’han analitzat
ció d’aquests productes. Altres troballes indiquen que
les estratègies d’explotació i gestió faunístiques, tant ra-
s’hi treballava el ferro i el vidre.
maderes com de caça i recol·lecció, etc. També s’ha vist
Un altre jaciment excavat ininterrompudament du-
com Cabrera pot ser considerada una «illa santa» ocupa-
rant tots els anys del segle xxi és el de Pollentia. Aquest
da exclusivament per part de la comunitat monacal i els
segueix aportant dades referides als segles v al viii, però
seus eventuals servents.
la novetat més cridanera ha estat la referida al gran ce-
Els resultats de la investigació arqueològica del ja-
mentiri localitzat allà on hi havia hagut el fòrum de la
ciment de Son Peretó han permès obtenir dades impor-
ciutat, que no devia ser d’aquestes centúries, tal com
tants sobre la vida d’una comunitat cristiana dels segles
s’havia publicat nombroses vegades, sinó entre els se-
v al viii. El descobert fins ara apunta que, per exemple,
gles viii i xii. Aquesta nova proposta cronològica s’ha fet
en un nucli de població romà anterior, lligat a una im-
a partir dels resultats de mig centenar de proves de 14C
portant via de comunicació terrestre, es va erigir una
realitzades en ossos de persones allà inhumades en po-
església i un baptisteri per donar servei religiós a la co-
sició de decúbit supí. Queda pendent però comprovar
munitat del lloc i, molt probablement, també a la dels
si en aquesta necròpoli, de la qual ja s’han excavat més
encontorns. El seu cementiri va estar actiu, com a mí-
de quatre-centes sepultures, potser hi havia també un
nim, durant els segles v, vi, vii i viii. La basílica de prop
nombre significatiu d’enterraments anteriors al segle viii.
del segle vi tenia una capacitat pròxima a quatre-cents
En qualsevol cas, és interessant saber que, gràcies als
ànimes. S’ha documentat l’existència de dos baptisteris
valors dels isòtops estables (δ 13C i δ 15N), de la cinquan-
successius en el temps amb les seves corresponents pis-
tena d’individus analitzats per radiocarboni, s’ha consi-
cines baptismals. Durant el segle vii, en contacte imme-
derat que aquell fossar correspondria a una població de
diat al baptisteri construït en el segle vi, es va edificar un
caràcter cosmopolita.
nucli d’hàbitat, el qual encara només es coneix molt par-
Pollentia, a Mallorca, i Sanitja, a Menorca, són els
cialment. Els estudis de fauna indiquen que els recursos
jaciments arqueològics balears on més s’ha estat exca-
ramaders d’aquella població devien estar molt diversifi-
vant i on més gent ha treballat durant el segle xxi. Però
cats. Són diversos els indicis que fan pensar en una dieta
són dos models d’investigació radicalment diferents. I
basada fonamentalment en aliments d’origen terrestre i
és que uns dels grans despropòsits de l’arqueologia es-
en una explotació important dels recursos vegetals. La
panyola de la present centúria són les excavacions rea-
presència de sitges i de molins en diverses habitacions
litzades a Sanitja, un dels jaciments més importants de
parla de l’emmagatzematge i mòlta de llegums o cereals,
totes les Balears. Ho és tant per la metodologia d’exca-
entre els quals s’ha confirmat l’ordi. La constatació d’un
vació i registre emprats durant molts d’anys, com per la
dipòsit amb restes de vi i oli demostra també l’elabora-
manca d’estudis i publicacions de gairebé tot allò que
Les Illes Balears dels segles v al viii dC. Mateu Riera Rullan
/ 167
[page-n-5]
es va desenterrant, per exemple, desenes d’edificacions,
més descobriments, especialment en l’àmbit urbà o su-
centenars de tombes i monedes, etc. Pel que respecta a
burbà de l’única ciutat que hi ha des d’època antiga, però
les suposades troballes dels segles v al vii dC, cal delatar
també per la seva ruralia. A Menorca destaquen els des-
la invenció d’una basílica i un baptisteri (edifici 11) que
cobriments fets a Ciutadella i al seu port. De Mallorca es
s’han volgut associar a un possible monestir del segle v.
poden ressaltar els descobriments fets al centre històric
Tampoc no és encertada la identificació de moltes de les
de la ciutat de Palma i, fora d’aquesta, a Son Fornés, Puig
més de mig centenar de monedes considerades com a
de s’Escolà, Son Sard i s’Illot. Finalment, de Formentera
vàndales, ni la classificació de la majoria de ceràmiques
es pot citar un conjunt de tombes trobat a Sant Francesc
comunes o de cuina dels segles iv al viii. Per tot plegat,
Xavier. Cal esmentar però, que llevat de comptades ex-
convé prendre amb molta precaució tot el que s’ha pu-
cepcions, molt del descobert a totes quatre illes, fins i tot
blicat d’aquesta estació arqueològica menorquina, però
dels casos esmentats, encara roman inèdit.
també és cert que és ben segur que allà hi ha, com a mí-
Són de molt d’interès les noves dades publicades
nim, una basílica cristiana, donada a conèixer fa poc per
de l’illa del Rei, illa d’en Colom i dels illots dels Frares i
Llorenç Alapont Martín. Tant de bo que Jordina Sales
de s’Espalmador. També les referents als fons marins
Carbonell, nova codirectora del lloc des de l’any 2017,
mallorquins de Portocolom i Portocristo. Nous treballs
pugui posar ordre, coherència i rigor científic en els tre-
arqueològics fets al castellum de Can Blai de Formentera i
balls que allà se segueixen fent cada any.
en el seu entorn han servit per proposar que aquella forti-
La basílica començada a excavar de fa poc a Sanitja
s’ha pogut afegir a l’espectacular llista de basíliques dels
ficació no deu ser del segle vi, sinó del iv, però sembla que
el debat sobre la seva datació no està tancat.
segles V al VII incontestablement descobertes a les dues
Miguel Ángel Cau Ontiveros és l’arqueòleg que més te-
illes més grans de l’arxipèlag. Les altres vuit, la majoria
mes ha tractat i publicat relacionats amb l’antiguitat tarda-
amb esplèndids paviments de mosaics són les de Fornàs
na de gairebé totes les Illes Balears, sigui a títol individual
de Torelló, illa del Rei, Son Bou i Cap des Port, a Menorca,
o amb altres investigadors. Ha treballat un ampli ventall de
i les de Cas Frares, Sa Carrotja, Son Peretó i Son Fadrinet,
camps d’actuació: prospeccions, excavacions, estudis del
a Mallorca.
territori, fortificacions, arquitectura i mobiliari litúrgic, ma-
A més de les troballes de l’arxipèlag de Cabrera, Son
terials mobles, etc., sovint aplicant estudis arqueomètrics
Peretó, Pollentia i Sanitja, s’han documentat materials
i noves tecnologies. Entre els estudis dels materials es po-
dels segles v al vii dC i, fins i tot, alguna estructura de les
den destacar les anàlisis fetes en morters o residus orgànics
mateixes centúries, tant en excavacions programades
però, especialment, tot el relacionat amb la ceramologia.
fetes en estacions prehistòriques com en excavacions
Les troballes ceràmiques a gairebé tots els indrets
d’urgència. Proporcionalment, Eivissa és l’illa on s’han fet
fins ara esmentats, com també als assentaments rurals
168 /
[page-n-6]
de sa Mesquida a Mallorca, Cap des Port de Fornells a
Menorca i Can Sorà a Eivissa i, encara més, a l’arxipèlag de
Cabrera, han permès documentar la importació de nombrosos i variats productes d’arreu de la Mediterrània durant els segles v, vi i vii. En canvi, no es pot dir el mateix del
segle viii. A Cabrera també s’ha constatat arqueomètricament la presència de marbres originaris de la península
Ibèrica, la península Itàlica, les illes gregues, la península
d’Anatòlia i, tal vegada, del nord d’Algèria.
Entre els materials trobats, suposadament a les
Balears, i publicats en el que portem de segle xxi, sobresurten vuit segells de plom dels segles vi al viii dC, cinc
dels quals es deuen haver trobat al castell de Santueri
de Mallorca i els altres tres, en diversos indrets del terme municipal de Ciutadella (Menorca). Malauradament,
cap d’ells es va recuperar en el marc d’un projecte d’investigació legal ni en excavació arqueològica feta amb
mètode estratigràfic. Així i tot, tal com han afirmat Joan
C. de Nicolás Mascaró i Bernat Moll Mercadal, en conjunt
aporten informacions molt valuoses de la presència bizantina, especialment per la constatació d’un «arcont
mallorquí per a les Balears en el segle viii». També durant
el segle xxi, s’han donat a conèixer nombroses monedes
i alguns espectaculars materials metàl·lics d’època vàn-
Fotografia i dibuix d’un segell de plom bizantí trobat a
Menorca, donat a conèixer per Joan C. de Nicolàs i Bernat Moll
(2013), gràcies al qual s’ha conegut l’existència d’un arcontat
balear del segle viii.
dala o bizantina trobats, aparentment, al castell citat i
en nombrosos indrets de Menorca, però també gairebé
sempre recuperats en tan deplorables circumstàncies.
A manera de conclusions
El recull de dades de caràcter arqueològic suara
presentat no pretenia ser exhaustiu sinó selectiu, esLes Illes Balears dels segles v al viii dC. Mateu Riera Rullan
pecialment pel que fa a les que més informacions han
aportat per poder conèixer millor el passat dels balears
dels segles v al viii dC. Aquestes centúries han estat sovint considerades de les més obscures de totes les fases
històriques de les Illes Balears però, gràcies als treballs
esmentats, cada vegada estan més il·luminades.
/ 169
[page-n-7]
164 /
[page-n-2]
Les Illes Balears dels segles v al viii dC.
Algunes dades noves aportades
per l’arqueologia del segle xxi
Mateu Riera Rullan
Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes
Introducció
Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant
els segles v al viii dC. Aquest període, anomenat per alguns «antiguitat tardana» i per altres «alta edat mitjana»,
coincideix en el temps amb els regnes visigòtics de la
península Ibèrica. Cal recordar però que, tot i l’existència
de teories indocumentades que proposen el contrari, els
visigots mai varen dominar les Balears, tal com ha demostrat Josep Amengual i Batlle, tant a partir de les fonts escrites, com de les arqueològiques.
◁ Muntatge fotogramètric de la basílica del Fornàs de Torelló (Maó,
Menorca), realitzada durant les feines de neteja i restauració de
l’any 2018 efectuades per Montserrat Anglada, Margalida Munar i
Bernat Burgaya (Autor: Bernat Burgaya Martínez).
Fotografia aèria del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)
realitzada durant la campanya arqueològica de l’any 2016,
coordinada pel Magdalena Salas Burguera i dirigida per Miguel
Ángel Cau Ontiveros i Mateu Riera Rullan. Autor: Miquel Àngel
Escanelles Garau.
Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà
d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a
l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com Imperi
bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420
ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes.
L’abans mencionat Josep Amengual i Batlle ha estat qui
més inferències n’ha fet, deduïdes, principalment, a partir
de les informacions contingudes a les escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. D’aquelles, molt
probablement, encara se’n poden extreure més coneixements històrics però, no hi ha dubte que és a partir de les
dades que estan aportant els treballs arqueològics d’on
més es podrà escriure la història de les persones que varen habitar l’arxipèlag Balear durant els segles v al viii dC.
Durant el darrer quart del segle xx, es varen realitzar
diverses excavacions arqueològiques i alguns treballs
/ 165
[page-n-3]
d’investigació molt meritoris, els quals servirien per en-
Cabrera, en canvi, ha patit greus problemes de finança-
llumenar més els segles v i vi que no pas els vii i viii. Es
ment des de l’any 2014. Cal ressenyar que, en ambdós
poden destacar els realitzats per Pere de Palol i diversos
projectes, a més de les feines d’excavació, també s’han
membres del seu equip de la Universitat de Barcelona,
realitzat estudis dedicats a la ceràmica, les monedes, el
centrats en els assentaments no urbans amb basíliques
vidre, la fauna, les restes antropològiques, els morters,
de Mallorca i Menorca. D’altra banda, cal esmentar la la-
els elements lítics, els carbons, el pol·len, les llavors, i
bor feta a la ciutat mallorquina de Pollentia i la publicació
també anàlisis de 14C, d’isòtops estables (δ 13C i δ 15N), de
de materials mobles allà trobats, com també d’algunes
residus orgànics, fitòlits, etc. La majoria d’aquests ja han
construccions tardanes. Pel que fa a les Pitiüses, sobre-
estat publicats i, els que no, estan gairebé tots en vies de
surten les excavacions, l’obra investigadora i les publica-
publicació. Molts d’aquests estudis mai abans s’havien fet
cions de Joan Ramon Torres. En un context més general,
amb materials d’aquestes cronologies o, com a mínim,
Miquel Barceló i Perelló és qui més aportacions va fer per
mai s’havien publicat. Convé destacar a més que, tant a
mirar de conèixer què és el que va esdevenir a les socie-
Cabrera com a Son Peretó, s’estan documentant fases del
tats balears dels segles vii al x.
segle viii el qual, juntament amb el segle ix, són els dos
Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquesta petita
aportació que tenen entre mans, el seu objectiu és expo-
dels que menys informació es disposa de tota la història
de les Balears.
sar algunes noves dades arqueològiques referides a les
Les investigacions realitzades a partir del projecte
Illes Balears dels segles v al viii dC, donades a conèixer
de Cabrera han permès aprofundir en l’estudi del mona-
durant el segle xxi. S’ha procurat que siguin les més re-
cat cristià dels segles iv al viii a la Mediterrània. També
llevants però, també és cert que, a causa de les reduïdes
han proporcionat la base per a poder entendre com va
dimensions d’aquesta aportació, de ben segur que se’n
començar i com es va organitzar la comunitat monàstica
pot trobar qualcuna a faltar.
cabrerenca. Tota aquesta feina, on ha estat cabdal l’estudi dels materials mobles, especialment els ceràmics, ha
Les dades arqueològiques del segle xxi
permès situar en el segle v el moment de la instal·lació
Els projectes de l’arxipèlag de Cabrera i el de Son
dels monjos a Cabrera. Entre els segles v al vii, la comu-
Peretó a l’illa de Mallorca són els que més han aportat,
nitat va disposar d’un cenobi i de diversos eremitoris, i
durant les dues últimes dècades, perquè poguem conèi-
s’han pogut descriure alguns dels elements que els ca-
xer el passat balear dels segles v al viii dC. El projecte de
racteritzaren, com també els recursos i les activitats que
Cabrera està en marxa des de l’any 1999 i el de Son Peretó,
els monjos van dur a terme. Per exemple, s’han trobat
des de l’any 2005. Aquest últim és, dels dos, el que més
instal·lacions per a l’elaboració de salaons, de porpra i
continuïtat i recursos ha tingut en els darrers anys. El de
de vi; s’han identificat les principals fonts d’abastiment
166 /
[page-n-4]
d’aigua i les àrees de possible conreu, i s’han analitzat
ció d’aquests productes. Altres troballes indiquen que
les estratègies d’explotació i gestió faunístiques, tant ra-
s’hi treballava el ferro i el vidre.
maderes com de caça i recol·lecció, etc. També s’ha vist
Un altre jaciment excavat ininterrompudament du-
com Cabrera pot ser considerada una «illa santa» ocupa-
rant tots els anys del segle xxi és el de Pollentia. Aquest
da exclusivament per part de la comunitat monacal i els
segueix aportant dades referides als segles v al viii, però
seus eventuals servents.
la novetat més cridanera ha estat la referida al gran ce-
Els resultats de la investigació arqueològica del ja-
mentiri localitzat allà on hi havia hagut el fòrum de la
ciment de Son Peretó han permès obtenir dades impor-
ciutat, que no devia ser d’aquestes centúries, tal com
tants sobre la vida d’una comunitat cristiana dels segles
s’havia publicat nombroses vegades, sinó entre els se-
v al viii. El descobert fins ara apunta que, per exemple,
gles viii i xii. Aquesta nova proposta cronològica s’ha fet
en un nucli de població romà anterior, lligat a una im-
a partir dels resultats de mig centenar de proves de 14C
portant via de comunicació terrestre, es va erigir una
realitzades en ossos de persones allà inhumades en po-
església i un baptisteri per donar servei religiós a la co-
sició de decúbit supí. Queda pendent però comprovar
munitat del lloc i, molt probablement, també a la dels
si en aquesta necròpoli, de la qual ja s’han excavat més
encontorns. El seu cementiri va estar actiu, com a mí-
de quatre-centes sepultures, potser hi havia també un
nim, durant els segles v, vi, vii i viii. La basílica de prop
nombre significatiu d’enterraments anteriors al segle viii.
del segle vi tenia una capacitat pròxima a quatre-cents
En qualsevol cas, és interessant saber que, gràcies als
ànimes. S’ha documentat l’existència de dos baptisteris
valors dels isòtops estables (δ 13C i δ 15N), de la cinquan-
successius en el temps amb les seves corresponents pis-
tena d’individus analitzats per radiocarboni, s’ha consi-
cines baptismals. Durant el segle vii, en contacte imme-
derat que aquell fossar correspondria a una població de
diat al baptisteri construït en el segle vi, es va edificar un
caràcter cosmopolita.
nucli d’hàbitat, el qual encara només es coneix molt par-
Pollentia, a Mallorca, i Sanitja, a Menorca, són els
cialment. Els estudis de fauna indiquen que els recursos
jaciments arqueològics balears on més s’ha estat exca-
ramaders d’aquella població devien estar molt diversifi-
vant i on més gent ha treballat durant el segle xxi. Però
cats. Són diversos els indicis que fan pensar en una dieta
són dos models d’investigació radicalment diferents. I
basada fonamentalment en aliments d’origen terrestre i
és que uns dels grans despropòsits de l’arqueologia es-
en una explotació important dels recursos vegetals. La
panyola de la present centúria són les excavacions rea-
presència de sitges i de molins en diverses habitacions
litzades a Sanitja, un dels jaciments més importants de
parla de l’emmagatzematge i mòlta de llegums o cereals,
totes les Balears. Ho és tant per la metodologia d’exca-
entre els quals s’ha confirmat l’ordi. La constatació d’un
vació i registre emprats durant molts d’anys, com per la
dipòsit amb restes de vi i oli demostra també l’elabora-
manca d’estudis i publicacions de gairebé tot allò que
Les Illes Balears dels segles v al viii dC. Mateu Riera Rullan
/ 167
[page-n-5]
es va desenterrant, per exemple, desenes d’edificacions,
més descobriments, especialment en l’àmbit urbà o su-
centenars de tombes i monedes, etc. Pel que respecta a
burbà de l’única ciutat que hi ha des d’època antiga, però
les suposades troballes dels segles v al vii dC, cal delatar
també per la seva ruralia. A Menorca destaquen els des-
la invenció d’una basílica i un baptisteri (edifici 11) que
cobriments fets a Ciutadella i al seu port. De Mallorca es
s’han volgut associar a un possible monestir del segle v.
poden ressaltar els descobriments fets al centre històric
Tampoc no és encertada la identificació de moltes de les
de la ciutat de Palma i, fora d’aquesta, a Son Fornés, Puig
més de mig centenar de monedes considerades com a
de s’Escolà, Son Sard i s’Illot. Finalment, de Formentera
vàndales, ni la classificació de la majoria de ceràmiques
es pot citar un conjunt de tombes trobat a Sant Francesc
comunes o de cuina dels segles iv al viii. Per tot plegat,
Xavier. Cal esmentar però, que llevat de comptades ex-
convé prendre amb molta precaució tot el que s’ha pu-
cepcions, molt del descobert a totes quatre illes, fins i tot
blicat d’aquesta estació arqueològica menorquina, però
dels casos esmentats, encara roman inèdit.
també és cert que és ben segur que allà hi ha, com a mí-
Són de molt d’interès les noves dades publicades
nim, una basílica cristiana, donada a conèixer fa poc per
de l’illa del Rei, illa d’en Colom i dels illots dels Frares i
Llorenç Alapont Martín. Tant de bo que Jordina Sales
de s’Espalmador. També les referents als fons marins
Carbonell, nova codirectora del lloc des de l’any 2017,
mallorquins de Portocolom i Portocristo. Nous treballs
pugui posar ordre, coherència i rigor científic en els tre-
arqueològics fets al castellum de Can Blai de Formentera i
balls que allà se segueixen fent cada any.
en el seu entorn han servit per proposar que aquella forti-
La basílica començada a excavar de fa poc a Sanitja
s’ha pogut afegir a l’espectacular llista de basíliques dels
ficació no deu ser del segle vi, sinó del iv, però sembla que
el debat sobre la seva datació no està tancat.
segles V al VII incontestablement descobertes a les dues
Miguel Ángel Cau Ontiveros és l’arqueòleg que més te-
illes més grans de l’arxipèlag. Les altres vuit, la majoria
mes ha tractat i publicat relacionats amb l’antiguitat tarda-
amb esplèndids paviments de mosaics són les de Fornàs
na de gairebé totes les Illes Balears, sigui a títol individual
de Torelló, illa del Rei, Son Bou i Cap des Port, a Menorca,
o amb altres investigadors. Ha treballat un ampli ventall de
i les de Cas Frares, Sa Carrotja, Son Peretó i Son Fadrinet,
camps d’actuació: prospeccions, excavacions, estudis del
a Mallorca.
territori, fortificacions, arquitectura i mobiliari litúrgic, ma-
A més de les troballes de l’arxipèlag de Cabrera, Son
terials mobles, etc., sovint aplicant estudis arqueomètrics
Peretó, Pollentia i Sanitja, s’han documentat materials
i noves tecnologies. Entre els estudis dels materials es po-
dels segles v al vii dC i, fins i tot, alguna estructura de les
den destacar les anàlisis fetes en morters o residus orgànics
mateixes centúries, tant en excavacions programades
però, especialment, tot el relacionat amb la ceramologia.
fetes en estacions prehistòriques com en excavacions
Les troballes ceràmiques a gairebé tots els indrets
d’urgència. Proporcionalment, Eivissa és l’illa on s’han fet
fins ara esmentats, com també als assentaments rurals
168 /
[page-n-6]
de sa Mesquida a Mallorca, Cap des Port de Fornells a
Menorca i Can Sorà a Eivissa i, encara més, a l’arxipèlag de
Cabrera, han permès documentar la importació de nombrosos i variats productes d’arreu de la Mediterrània durant els segles v, vi i vii. En canvi, no es pot dir el mateix del
segle viii. A Cabrera també s’ha constatat arqueomètricament la presència de marbres originaris de la península
Ibèrica, la península Itàlica, les illes gregues, la península
d’Anatòlia i, tal vegada, del nord d’Algèria.
Entre els materials trobats, suposadament a les
Balears, i publicats en el que portem de segle xxi, sobresurten vuit segells de plom dels segles vi al viii dC, cinc
dels quals es deuen haver trobat al castell de Santueri
de Mallorca i els altres tres, en diversos indrets del terme municipal de Ciutadella (Menorca). Malauradament,
cap d’ells es va recuperar en el marc d’un projecte d’investigació legal ni en excavació arqueològica feta amb
mètode estratigràfic. Així i tot, tal com han afirmat Joan
C. de Nicolás Mascaró i Bernat Moll Mercadal, en conjunt
aporten informacions molt valuoses de la presència bizantina, especialment per la constatació d’un «arcont
mallorquí per a les Balears en el segle viii». També durant
el segle xxi, s’han donat a conèixer nombroses monedes
i alguns espectaculars materials metàl·lics d’època vàn-
Fotografia i dibuix d’un segell de plom bizantí trobat a
Menorca, donat a conèixer per Joan C. de Nicolàs i Bernat Moll
(2013), gràcies al qual s’ha conegut l’existència d’un arcontat
balear del segle viii.
dala o bizantina trobats, aparentment, al castell citat i
en nombrosos indrets de Menorca, però també gairebé
sempre recuperats en tan deplorables circumstàncies.
A manera de conclusions
El recull de dades de caràcter arqueològic suara
presentat no pretenia ser exhaustiu sinó selectiu, esLes Illes Balears dels segles v al viii dC. Mateu Riera Rullan
pecialment pel que fa a les que més informacions han
aportat per poder conèixer millor el passat dels balears
dels segles v al viii dC. Aquestes centúries han estat sovint considerades de les més obscures de totes les fases
històriques de les Illes Balears però, gràcies als treballs
esmentats, cada vegada estan més il·luminades.
/ 169
[page-n-7]